
Entre els llibres i partitures que conservo amb molta cura degut al seu valor històric i musical, tinc un llibre que considero un tresor. Porta per títol Violin Playing As I Teach It. Està escrit pel llegendari violinista i professor Leopold Auer. Aquest violinista, que era d’origen hongarès el va escriure l’any 1920. La primera edició va aparèixer, l’any següent, el 1921. Jo tinc un exemplar posterior, de l’edició de 1930. Me’l va regalar la meva professora de violí, Rosa García Faria, quan jo encara era un jovenet.
Aquest és el primer Tractat de tècnica i interpretació violinística del segle XX. Leopold Auer va ser el creador de la famosa Escola de Sant Petersburg, que es va desenvolupar entre els anys 1868 i 1917. El contingut del Tractat va significar molt per a mi i per a tots els violinistes interessats en progressar. Auer, ja aleshores, significava per a tots els violinistes de la meva generació un veritable revolucionari. Ell va ser el mestre d’alguns dels millors violinistes d’aquell moment: Jascha Heifetz, Nathan Milstein, Efrem Zimbalist, Mischa Elman, Toscha Seidel, Max Rosen, Michael Piastro… Quan vaig rebre el llibre per part de la Rosa, jo no sabia anglès i la meva estimada mare m’el va traduir de dalt a baix.
El Tractat està dividit en 14 capítols i és el resultat dels anys d’observació i experimentació d’Auer, des de la seva privilegiada càtedra al Conservatori de Sant Petersburg. Explica els mitjans tècnics que ell mateix utilitzava amb els seus deixebles i insistia molt en el control mental, que segons ell era la base del progrés. No repetir per repetir sinó observar-se i criticar-se un mateix. Controlar l’esforç de tantes hores d’estudi. Auer, a més, tenia molt clar que cada estudiant havia de ser ensenyat de manera diferent segons la seva constitució física.
Han passat 92 anys des de que el va escriure i les seves paraules segueixen vigents en tot el que diu. El llibre podria haver estat escrit perfectament avui.
Jordi Cervelló
Entre los libros y partituras que conservo con mucho esmero debido a su valor histórico y musical, tengo uno al que considero un tesoro. Lleva por título ‘Violin Playing As It Teach It’ y está escrito por el legendario violinista y profesor Leopold Auer. Este violinista, de origen húngaro lo escribió en 1920. La primera edición apareció en el año 1921. El ejemplar que yo poseo es posterior, de la edición de 1930. Me lo regaló mi profesora de violín, Rosa García Faria, cuando todavía era un jovencito.
Éste es el primer Tratado de técnica i de interpretación violinística del siglo XX. Leopold Auer fue el creador de la famosa Escuela de San Petersburgo, que desarrolló su actividad entre 1868 y 1917. El contenido de este Tratado significó mucho para mí y para todos los violinistas dispuestos a progresar. Auer, ya entonces, significaba para todos los violinistas de mi generación un verdadero revolucionario. El fue el maestro de un grupo de solistas irrepetible: Jascha Heifetz, Nathan Milstein, Mischa Elman, Efrem Zimbalist, Toscha Seidel, Max Rosen, Michael Piastro…Cuando recibí el libro por parte de Rosa yo no sabía inglés y fue mi estimada madre quien lo tradujo de arriba abajo.
El Tratado se halla dividido en 14 capítulos y es el resultado de las observaciones y experimentaciones de Auer desde su privilegiada cátedra en el Conservatorio de San Petersburgo. Explica los medios técnicos que el utilizaba con sus discípulos insistiendo mucho en un control mental que según él era la base de progreso. No repetir por repetir sino observarte y criticarte. Controlar el esfuerzo de tantas horas de estudio. Al no ser todos iguales, Auer tenía muy claro que cada estudiante tenía que ser enseñado de manera diferente según su constitución física.
Han pasado 92 años de este escrito pero sus palabras siguen tan vigentes como entonces. El libro podría haber sido escrito perfectamente en nuestros días.
Jordi Cervelló