Aquell enregistrament al Petit Palau

Dos dies intensos a la sala del Petit Palau per enregistrar 10 obres del meu repertori per a piano. Comptava amb un gran pianista, José Enrique Bagaría, i amb un tècnic de so entranyable com és en Lluís Soler, el “Solfa”. L’exigència era máxima i el resultat, immillorable. La meva entesa amb José Enrique va ser total. L’encara jove pianista va fer un esforç que admiro per la seva voluntat d’extreure el contingut d’unes obres molt diferents entre sí i gens fàcils en l´aspecte tècnic.

Vàrem passar dos dies cercant la qualitat sonora i naturalment la perfecció formal i rítmica. A tot això vull afegir que dins d’aquelles hores esgotadores varem tenir diversos moments d’esbarjo en els que rèiem a cor què vols.

Jordi Cervelló

 

Dos días intensos en la sala del Petit Palau para grabar 10 obras de mi repertorio pianístico. Contaba con un gran pianista, José Enrique Bagaría, y con un técnico de sonido entrañable como es Lluís Soler, el “Solfa”. La exigencia era máxima i el resultado, inmejorable. Mi entendimiento con José Enrique fue total. El todavía joven pianista realizó un verdadero esfuerzo en conseguir extraer el contenido musical de unas obras muy distintas entre sí y nada fáciles en su aspecto técnico.

Pasamos dos días centrados en la calidad sonora y naturalmente en la perfección formal y rítmica. A todo ello me place añadir que en aquellas horas agotadoras tuvimos diversos momentos de distensión que aprovechamos para reírnos a nuestras anchas. 

Jordi Cervelló

El Tractat de Leopold Auer

Entre els llibres i partitures que conservo amb molta cura degut al seu valor històric i musical, tinc un llibre que considero un tresor. Porta per títol Violin Playing As I Teach It.  Està escrit pel llegendari violinista i professor Leopold Auer. Aquest violinista, que era d’origen hongarès el va escriure l’any 1920. La primera edició va aparèixer, l’any següent, el 1921. Jo tinc un exemplar posterior, de l’edició de 1930. Me’l va regalar la meva professora de violí, Rosa García Faria, quan jo encara era un jovenet.

Aquest és el primer Tractat de tècnica i interpretació violinística del segle XX. Leopold Auer va ser el creador de la famosa Escola de Sant Petersburg, que es va desenvolupar entre els anys 1868 i 1917. El contingut del Tractat va significar molt per a mi i per a tots els violinistes interessats en progressar. Auer, ja aleshores, significava per a tots els violinistes de la meva generació un veritable revolucionari. Ell va ser el mestre d’alguns dels millors violinistes d’aquell moment: Jascha Heifetz, Nathan Milstein, Efrem Zimbalist, Mischa Elman, Toscha Seidel, Max Rosen, Michael Piastro… Quan vaig rebre el llibre per part de la Rosa, jo no sabia anglès i la meva estimada mare m’el va traduir de dalt a baix.

El Tractat està dividit en 14 capítols i és el resultat dels anys d’observació i experimentació d’Auer, des de la seva privilegiada càtedra al Conservatori de Sant Petersburg. Explica els mitjans tècnics que ell mateix utilitzava amb els seus deixebles i insistia molt en el control mental, que segons ell era la base del progrés. No repetir per repetir sinó observar-se i criticar-se un mateix. Controlar l’esforç de tantes hores d’estudi. Auer, a més, tenia molt clar que cada estudiant havia de ser ensenyat de manera diferent segons la seva constitució física.

Han passat 92 anys des de que el va escriure i les seves paraules segueixen vigents en tot el que diu. El llibre podria haver estat escrit perfectament avui.

Jordi Cervelló

Entre los libros y partituras que conservo con mucho esmero debido a su valor histórico y musical, tengo uno al que considero un tesoro. Lleva por título ‘Violin Playing As It Teach It’ y está escrito por el legendario violinista y profesor Leopold Auer. Este violinista, de origen húngaro lo escribió en 1920. La primera edición apareció en el año 1921. El ejemplar que yo poseo es posterior, de la edición de 1930. Me lo regaló mi profesora de violín, Rosa García Faria, cuando todavía era un jovencito.

Éste es el primer Tratado de técnica i de interpretación violinística del siglo XX. Leopold Auer fue el creador de la famosa Escuela de San Petersburgo, que desarrolló su actividad entre 1868 y 1917. El contenido de este Tratado significó mucho para mí y para todos los violinistas dispuestos a progresar. Auer, ya entonces, significaba para todos los violinistas de mi generación un verdadero revolucionario. El fue el maestro de un grupo de solistas irrepetible: Jascha Heifetz, Nathan Milstein, Mischa Elman, Efrem Zimbalist, Toscha Seidel, Max Rosen, Michael Piastro…Cuando recibí el libro por parte de Rosa yo no sabía inglés y fue mi estimada madre quien lo tradujo de arriba abajo.

El Tratado se halla dividido en 14 capítulos y es el resultado de las observaciones y experimentaciones de Auer desde su privilegiada cátedra en el Conservatorio de San Petersburgo. Explica los medios técnicos que el utilizaba con sus discípulos insistiendo mucho en un control mental que según él era la base de progreso. No repetir por repetir sino observarte y criticarte. Controlar el esfuerzo de tantas horas de estudio. Al no ser todos iguales, Auer tenía muy claro que cada estudiante tenía que ser enseñado de manera diferente según su constitución física.

Han pasado 92 años de este escrito pero sus palabras siguen tan vigentes como entonces. El libro podría haber sido escrito perfectamente en nuestros días.

Jordi Cervelló

El so del record

Aquests dies en que Jordi Cervelló té molt present al luthier David Bagué, hem recordat un vídeo que hi ha a la xarxa on tots dos són protagonistes. Es tracta d’El so del record, el videoclip guanyador de la primera edició del Concurs de Videoclàssics, organizat pel Festival de Pasqua de Cervera l’any 2011. L’autor és Ígor Cortadellas i en ell hi intervenen Bagué i un músic, el violinista Bernat Bofarull. Cervelló hi és present a través de la seva música, amb un fragment de la seva Sonatina per a violí sol.

Estos días en los que Jordí Cervelló tiene en mente al luthier David Bagué, hemos recordado una grabación disponible en internet donde los dos son protagonistas. Se trata d”El so del record’ (El sonido del recuerdo), el videoclip ganador de la primera edición del Concurso de Videoclásicos, organizado por el Festival de Pascua de Cervera en 2011. El autor es Igor Cortadellas y en él intervienen Bagué y un músico, el violinista Bernat Bofarull. Cervelló está presente a través de su música, con un fragmento de su ‘Sonatina para violín solo’.

A David Bagué

Jordi Cervelló treballa actualment en una peça per a violí i piano dedicada al luthier David Bagué. El títol és Prova di violino i consisteix en un tema amb variacions. 

Jordi Cervelló compone actualmente una obra per a violín y piano dedicada al luthier David Bagué. El título es ‘Prova de violino’ y consiste en un tema con variaciones.

Grazyna Bacewicz

Va ser a través de Daniel Blanch i Kalina Macuta que vaig conèixer la música de la compositora polonesa Grazyna Bacewicz (1909-1969). Em van regalar un doble CD monogràfic. La sorpresa va ser majúscula! No esperava una música tan propera a la meva sensibilitat. Va ser com descobrir una “mare compositora”. Els ambients, el tractament rítmic, intervàlic, el tipus de tècnica compositiva, l’estructura formal, la llibertat tonal, etc.

Ella també va ser violinista però molt millor que jo. Havia fet concerts i havia estudiat amb Carl Flesch. Ens uneix l’instrument però molt més que això. Crec que ens uneix una percepció de les coses molt semblant. Ignoro com deuria ser com a persona però segur que hauríem estat grans amics. Em pregunto, per què no és tan coneguda com altres companys seus de l’època? Perquè era una dona? Sens dubte no és just.

La Kalina m’ha donat diverses partitures seves, i quan vaig estar a Nova York vaig adquirir la Sonata per a violí sol que va escriure l’any 1958. Era un encàrrec del Concurs Wieniawski de violí. Aquesta obra i altres es poden escoltar a YouTube. El Presto final de la Sonata es impactant pels rapidíssims glissandi en spiccato que precisament utilitzo jo mateix en certs moments però no dins un constant “moto perpetuo” com fa ella.

A Kalina Macuta he dedicat una obra per a violí sol que porta per títol Grazyna. Un homenatge a la meva “mare compositora”, escrita utilitzant els trets en comú que tenim els dos. L’obra és, de fet, un capriccio. Sens dubte, difícil. 

Jordi Cervelló
.

Fue a través de Daniel Blanch y Kalina Macuta que conocí la música de la compositora polaca Grazyna Bacewicz (1909-1969). Me obsequiaron con un doble CD monográfico. La sorpresa fue mayúscula! No esperaba una música tan próxima a mi sensibilidad. Fue como descubrir una ‘madre compositora’. El ambiente, el tratamiento rítmico, interválico, el tipo de técnica compositiva, la estructura formal, la libertad tonal, etc.

Ella fue también violinista pero mucho mejor que yo. Había hecho conciertos y estudiado con Carl Flesch. Nos une el instrumento pero mucho más que eso. Creo que nos une una percepción de las cosas muy parecida. Ignoro que tipo de persona debía ser, pero seguro que hubiéramos sido grandes amigos. Me pregunto cual es el motivo de ser mucho menos conocida que otros colegas suyos de su época. ¿Quizás porqué era mujer? Sin duda no es justo.

 Mi amiga Kalina me dio varias partituras suyas y cuando estuve en Nueva York adquirí la ‘Sonata para violín solo’ que escribió en 1958. Era un encargo del Concurso Wieniawski de violín. Esta obra y otras se pueden escuchar a través de YouTube. El ‘Presto’ final de la Sonata es impactante por los rapidísimos glissandi en spiccato que precisamente utilizo yo mismo en ciertos momentos pero no dentro de un constante ‘moto perpetuo’ como hace ella.

A Kalina Macuta he dedicado una obra para violín solo que lleva por título ‘Grazyna’. Un homenaje a mi ‘madre compositora’, escrita utilizando rasgos en común que tenemos los dos. La obra es un ‘capriccio’. Sin duda, difícil.

Jordi Cervelló
.

David Bagué

El tercer luthier és el nostre David Bagué. Vaig conèixer el David quan era gairebé un nen. Va ser a casa d’un luthier que vivia a Sants i que es deia Modest Balué. Un personatge molt particular, tan simpàtic com pesat. Era a principis del anys 70. Un dia per casualitat em va fer conèixer un “nano” a qui li agradaven molt els violins, que es volia dedicar a l’art de la liuteria. Més tard vaig saber que en David es va formar a Cremona i, quan va tornar, es va establir a Gràcia on actualment té el seu taller. He anat seguint la seva trajectòria a través dels violins que feia però sense haver-nos vist, pràcticament. Ha sigut recentment que hem fet una amistat molt maca i que em fa molt feliç. Els seus instruments són realment excepcionals, perfectament comparables als d’èpoques passades. El seu taller et porta a la antiga Cremona. Els instruments que he vist recentment son veritables obres d’artesania. És un plaer contemplar-los i no cal dir que el mèrit d’aquest nostre i encara jove constructor és enorme.

Jordi Cervelló
,

El tercer luthier que menciono no podía ser otro que nuestro David Bagué. Conocí a David cuando era todavía un niño. Fue en el barrio de Sants de Barcelona, en el taller de Modest Balué, un personaje muy curioso que se dedicaba a la reparación de violines. Eran los años 70 y me impresionó que un jovencito como David tuviera la idea tan clara de ser luthier. Se formó en Cremona y fundó su taller en el barrio de Gracia, donde sigue trabajando. He seguido su trayectoria a través de sus violines, realmente muy bellos y que hoy son apreciados por importantes intérpretes. David es el mejor luthier que existe en Catalunya y en España. Es un verdadero gozo contemplar y tocar sus violines cuyas características hacen revivir la vieja Cremona. El mérito de este todavía joven constructor es enorme.

Jordi Cervelló

Alexander Rabinovich

Seguint el recordatori sobre els luthiers he d’esmentar Alexander Rabinovich que vaig conèixer a Sant Petersburg. Excel·lent constructor i persona agradabilíssima. Vaig passar tota una tarda amb ell, en companyia del meu deixeble Albert Barbeta. Rabinovich és un dels millors luthiers de Rússia. Molts instrumentistes russos toquen amb instruments seus, especialment els de la seva ciutat. És especialista en la construcció de violes. La tarda que varem passar amb ell va ser molt estimulant. Ens va explicar un munt d’anècdotes, entre cigarretes i glopets de whisky. La que més em va agradar va ser la que va explicar de David Óistrakh, que anava de tant en tant al seu taller. Un cop Óistrakh li va encarregar una barbada que mantingués ferm el seu cap. Doncs be, l’accessori estava tan ben fet i tan ben adaptat a la mandíbula del violinista que segons ell no li permetia el més mínim moviment amb el cap. Rabinovich, finalment, va haver de fer-li un petit retoc de manera que el cap d’Óistrakh tingués una certa llibertat.

Jordi Cervelló
.

Continuando este recordatorio sobre los luthiers debo citar a Alexander Rabinovich que conocí en San Petersburgo. Excelente constructor y persona agradabilísima. Toda una tarde junto a él acompañado de mi discípulo Albert Barbeta. Rabinovich es uno de los mejores luthiers de Rusia. En San Petersburgo goza de mucha fama y son muchos los instrumentistas que tocan con sus instrumentos. También es un excelente reparador. David Óistraj ha acudido a él en diversas ocasiones. La tarde que pasamos juntos fue deliciosa. Algún cigarrillo pero sobre todo copitas de whisky. Contó cantidad de anécdotas pero quizás la más simpática fue cuando explicó el encargo que le hizo Óistraj de un apoyabarbas que mantuviera firme la cabeza. Pero resultó que el accesorio estaba tan bien adaptado a la mandíbula del violinista que no le permitía ni el más pequeño movimiento. Rabinovich hizo el retoque correspondiente para que la cabeza del gran violinista estuviera más libre.

Jordi Cervelló

Leandro Bisiach

He conegut molts constructors I reparadors de violins. La “liuteria” ha estat des de sempre la meva passió. Detecto molt fàcilment si un violí és italià o no. He visitat els tallers de Pierre Vidoudez (Ginebra), Etienne Vatelot (Paris), Giuseppe Ornati, Ferdinando Garimberti i Andrea Bisiach (Milà), Giuseppe Lucci (Roma), Josef Vedral (La Haia), Pierre Gaggini (Niça), i d’altres. També vaig tenir una estreta relació amb Jacques Français que tenia un important establiment a Nova York però que venia de tant en tant a Barcelona. Ara ja és mort.

Aquests tres articles breus que farem aquests dies estan dedicats a tres constructors de violins molt importants per a mi. Començo amb Leandro Bisiach (1904-1982). Vaig tenir una molt estreta relació amb aquest gran constructor considerat el darrer representant de la famosa Escola de Cremona. Tenia altres tres germans que també es dedicaven a la construcció i reparació d’instruments. Estar amb ell era com tornar a la Cremona del segle XVIII. Un gran mestre.

Jordi Cervelló

.
He conocido a muchos constructores y reparadores de violines. La “liuteria” ha sido desde siempre una de mis pasiones. Detecto fácilmente si un violín es italiano o no. He visitado los talleres de Pierre Vidoudez (Ginebra), Etienne Vatelot (París), Giuseppe Ornati, Ferdinando Garimberti i Andrea Bisiach (Milán), Giuseppe Lucci (Roma), Josef Vedral (La Haya), Pierre Gaggini (Niza), y de otros importantes personajes. También tuve una estrecha relación con Jacques Français, prestigioso luthier francés afincado en Nueva York. Français realizó varios viajes a Barcelona con el fin de adquirir algún violín antiguo que pudiera interesarle. Murió hace unos años.

Estos tres artículos breves que publicaremos esta semana están dedicados a tres constructores de violines muy importantes para mi. Empiezo con Leandro Bisiach (1904-1982). Con este gran maestro tuve una relación muy intensa e inolvidable. Su padre, Leandro Bisiach (1864-1946) fue discípulo de Enrico Ceruti considerado el último gran representante de la Escuela de Cremona. Leandro junior tenía otros tres hermanos, todos ellos dedicados a la liuteria.   

Jordi Cervelló