Va ser a través de Daniel Blanch i Kalina Macuta que vaig conèixer la música de la compositora polonesa Grazyna Bacewicz (1909-1969). Em van regalar un doble CD monogràfic. La sorpresa va ser majúscula! No esperava una música tan propera a la meva sensibilitat. Va ser com descobrir una “mare compositora”. Els ambients, el tractament rítmic, intervàlic, el tipus de tècnica compositiva, l’estructura formal, la llibertat tonal, etc.
Ella també va ser violinista però molt millor que jo. Havia fet concerts i havia estudiat amb Carl Flesch. Ens uneix l’instrument però molt més que això. Crec que ens uneix una percepció de les coses molt semblant. Ignoro com deuria ser com a persona però segur que hauríem estat grans amics. Em pregunto, per què no és tan coneguda com altres companys seus de l’època? Perquè era una dona? Sens dubte no és just.
La Kalina m’ha donat diverses partitures seves, i quan vaig estar a Nova York vaig adquirir la Sonata per a violí sol que va escriure l’any 1958. Era un encàrrec del Concurs Wieniawski de violí. Aquesta obra i altres es poden escoltar a YouTube. El Presto final de la Sonata es impactant pels rapidíssims glissandi en spiccato que precisament utilitzo jo mateix en certs moments però no dins un constant “moto perpetuo” com fa ella.
A Kalina Macuta he dedicat una obra per a violí sol que porta per títol Grazyna. Un homenatge a la meva “mare compositora”, escrita utilitzant els trets en comú que tenim els dos. L’obra és, de fet, un capriccio. Sens dubte, difícil.
Jordi Cervelló
.
Fue a través de Daniel Blanch y Kalina Macuta que conocí la música de la compositora polaca Grazyna Bacewicz (1909-1969). Me obsequiaron con un doble CD monográfico. La sorpresa fue mayúscula! No esperaba una música tan próxima a mi sensibilidad. Fue como descubrir una ‘madre compositora’. El ambiente, el tratamiento rítmico, interválico, el tipo de técnica compositiva, la estructura formal, la libertad tonal, etc.
Ella fue también violinista pero mucho mejor que yo. Había hecho conciertos y estudiado con Carl Flesch. Nos une el instrumento pero mucho más que eso. Creo que nos une una percepción de las cosas muy parecida. Ignoro que tipo de persona debía ser, pero seguro que hubiéramos sido grandes amigos. Me pregunto cual es el motivo de ser mucho menos conocida que otros colegas suyos de su época. ¿Quizás porqué era mujer? Sin duda no es justo.
Mi amiga Kalina me dio varias partituras suyas y cuando estuve en Nueva York adquirí la ‘Sonata para violín solo’ que escribió en 1958. Era un encargo del Concurso Wieniawski de violín. Esta obra y otras se pueden escuchar a través de YouTube. El ‘Presto’ final de la Sonata es impactante por los rapidísimos glissandi en spiccato que precisamente utilizo yo mismo en ciertos momentos pero no dentro de un constante ‘moto perpetuo’ como hace ella.
A Kalina Macuta he dedicado una obra para violín solo que lleva por título ‘Grazyna’. Un homenaje a mi ‘madre compositora’, escrita utilizando rasgos en común que tenemos los dos. La obra es un ‘capriccio’. Sin duda, difícil.
Jordi Cervelló
.
Jordi Cervelló 
Excel.lent peça de la Bacewicz !
M’agrada molt el teu blog , Jordi , també és un plaer gaudir de la teva música al Spotify.
Ens vam conèixer a l’antic Conservatori de Badalona, malgrat que jo no era alumne teu ,- jo vaig fer piano i estudiaba composició amb en Josep – vam compartir converses i cigarretes, i ha estat un orgull per a mi el haver-te conegut personalment.
Hola Manel,
Agraeixo les teves paraules i que recordis les nostres converses a Badalona. També m’alegra saber que segueixis el meu blog. Espero veure’t algun dia. Et desitjo sort i no perdis la curiositat. És el que ens fa mantenir.
Una abraçada,
Jordi Cervelló