Anar a provar violins a casa d’un luthier és una pràctica habitual per a qualsevol violinista. De vegades es fa simplement per plaer, d’altres per comprovar el so d’un instrument propi que ha estat reparat, també per donar el vist i plau d’una posada a punt i, finalment, la que considero més important: per adquirir un instrument. És en aquest darrer cas quan el violinista dedicarà més temps a realitzar aquest prova. L’instrument, sigui antic o modern, demana una llarga sessió, a vegades dies sencers i, en el cas d’un solista, la prova en una sala de concerts.
Durant aquesta més o menys llarga prova, l’intèrpret executarà tot tipus de passatges d’obres i èpoques diferents. També dedicarà el seu temps a l’execució d’escales i arpegis, aspecte definitiu per a comprovar l’homogeneïtat i l’igualtat entre les quatre cordes.
Doncs bé, acabo de compondre una obra sota el títol de Prova di Violino de la que tot seguit explicaré el seu origen.
Durant una visita que vaig fer al taller d’en David Bagué, el nostre gran constructor, em va ensenyar un nou violí acabat de fer. El vaig contemplar detingudament i vaig quedar fascinat davant la seva bellesa i factura impecable. En David em va dir – “El vols provar?”- Jo, tot i que toco molt menys que abans, no vaig dubtar ni un moment i vaig començar a emetre notes, a vegades d’alguna obra en concret, i altres cops simplement improvisant. El seu so era magnífic. Recordo que en preguntar-me: “el vols provar?”, les seves paraules em van transportar a Itàlia, concretament als tallers dels liutai milanesos, que jo visitava amb certa freqüència quan estudiava en aquella ciutat: “Maestro, provi questo violino!”, em deien. Com si no haguessin passat gairebé seixanta anys, aquella tarda a casa d’en David, vaig sentir l’impuls d’escriure una obra sota el títol “Prova di Violino”, pensada especialment per la prova d’un instrument on quedessin plasmades les principals virtuts tècniques i expressives d’un violí. L’obra havia de ser complexa donada la meva ambició. Era gairebé impossible reunir tot el que considerava imprescindible en un sol moviment i vaig optar per fer una composició de quatre moviments (I.Andante-Lento e cantabile; II. Burlesca-Allegro; III. Ricordando; IV. Finale: Allegro moderato-Presto) dins d’una estructura semblant a la d’una sonata i utilitzant la tècnica de la variació. La vaig començar a compondre el mes d’octubre per concloure-la al desembre de 2012.
L’obra està dedicada a David Bagué, és clar.
Jordi Cervelló
Ir al taller de un luthier a probar violines es una práctica habitual para cualquier violinista. A veces se hace sencillamente por placer, otras para comprobar el sonido de un instrumento propio que ha sido reparado, también para dar el visto bueno a una puesta a punto y, finalmente, la que considero más importante: para adquirir un instrumento. Es en este último caso cuando el violinista dedica más tiempo a realizar dicha prueba. El instrumento, ya sea antiguo o moderno, reclama una larga sesión. A veces, incluso días enteros y, en el caso de un solista, la prueba en una sala de conciertos.
Durante esta más o menos larga prueba, el intérprete ejecutará toda clase de pasajes de obras y épocas diferentes. También le dedicará su tiempo a la ejecución de escalas y arpegios, aspecto definitivo para comprobar la homogeneidad e igualdad entre las cuatro cuerdas.
Pues bien, acabo de componer una obra titulada “Prova di Violino”, de la que seguidamente explicaré su origen.
Durante una visita al taller de David Bagué, nuestro gran constructor, me enseñó un nuevo violín que acababa de construir. Lo contemplé detenidamente y quedé fascinado por su belleza y factura impecable. David me preguntó –“¿Lo quieres probar?”- Aunque toco mucho menos que antes, no lo dudé ni un segundo y empecé a emitir notas, a veces de una obra concreta, a veces sencillamente improvisando. Su sonido era magnífico. Y recuerdo que al preguntarme “¿Lo quieres probar?”, sus palabras me transportaron a Italia, concretamente a los talleres de los liutai milaneses, que yo visitaba con cierta frecuencia cuando estudiaba en esa ciudad: “Maestro, provi questo violino”, me decían. Como si no hubieran pasado casi sesenta años, aquella tarde en el taller de David, sentí el impulso de escribir una obra bajo el título “Prova di Violino”, pensada especialmente para la prueba de un instrumento, donde quedaran plasmadas las principales virtudes técnicas y expresivas de un violín. La obra tenía que ser compleja dada mi ambición. Era casi imposible reunir todo lo que yo consideraba imprescindible en un solo movimiento y, por ello, opté por la composición de cuatro movimientos (I.Andante-Lento e cantabile; II. Burlesca-Allegro; III. Ricordando; IV. Finale: Allegro moderato-Presto), dentro de una estructura parecida a la de una sonata y utilizando la técnica de la variación. La comencé en octubre y terminé en diciembre de 2012.
La obra, evidentemente, está dedicada a David Bagué.
Jordi Cervelló