Com componc / Cómo compongo

Jordi Cervelló davant del seu piano

Sóc una persona metòdica, i al mateix temps una mica desordenada. El meu estudi passa per moments difícils, que queden resolts quan decideixo ordenar-lo tot, després de dies de concentració, on només penso en el que componc. Al matí em llevo a les 7.30 h, si és a l’hivern, i a les 6.30 o 7.00 h, si som a l’estiu. M’agrada passar de la foscor a la llum, especialment a l’estiu quan, amb les finestres obertes, escolto els primers ocellets. Tinc el privilegi de viure en un lloc on la vegetació és abundant, amb molts arbres i naturalment molts ocellets que van i vénen, cadascun amb el seu vocabulari personal.

Normalment, la nit abans ja tinc en ment el que farè l’endemá. Si estic escrivint una obra determinada queda molt clar que tindrà tota la preferència. Serà ella la que determinarà la resta del dia, a no ser que sorgeixi algun altre tipus de feina o tingui un compromís amb algú. La composició serà sempre el treball preferent, que alternaré amb escrits sobre qüestions musicals, a vegades sobre polèmiques referides al nostre petit món musical. Són moments d’esbarjo.

A les 8.00 h, o abans, ja són assegut davant del piano per iniciar la feina. Escric sempre amb llapis. El primer que faig és fer-li punta. Penso sovint en Ravel, que recomanava fer punta al llapis abans d’escriure cap nota. Ravel era molt meticulós i en el fons feia referència al pensar molt bé el que has d’escriure. El meu piano és un Julius Feurich. Té 100 anys. Jo el tinc des de fa uns 50. Feurich és una marca histórica, una de les més antigues d’Alemanya. Ni ha molt pocs a tot Barcelona. Sempre l’he tingut amb una sordina especial, per poder esmorteir el so. D’aquesta manera, desprèn una sonoritat vellutada, que em va perfecte per a la composició. De cap manera podria compondre amb la sonoritat real del piano. A més, tinc per constum trepitjar el pedal de ressonància per tal d’aconseguir una vibració especial.

Jordi Cervelló

Soy una persona metódica al mismo tiempo que un poco desordenada. Mi estudio pasa por momentos difíciles que quedan resueltos cuando decido ordenarlo todo, después de días de concentración en los que sólo pienso en lo que compongo. Por la mañana me levanto sobre las 7.30 h, si es invierno, y las 6.30 o 7.00 h, si es verano. Me gusta pasar de la oscuridad a la luz del día, sobretodo en verano, cuando las ventanas abiertas me permiten escuchar el canto de los primeros pájaros. Tengo el privilegio de vivir en un lugar donde la vegetación es abundante, lleno de árboles y, naturalmente, lleno de pájaros, que van y vienen, cada uno con su vocabulario personal.

Normalmente, la noche anterior ya tengo en mi mente lo que haré al día siguiente. Si estoy escribiendo una determinada obra, queda claro que tendrá toda la preferencia. Será ella la que marcará el resto del día, a no ser que surja otro tipo de labor, o tenga algun compromiso con alguien. La composición será siempre el trabajo preferente, que alterno con escritos sobre cuestiones musicales, a veces sobre polémicas referidas a nuestro pequeño mundo musical. Son momentos de recreo.

A las 8 de la mañana, o antes, ya estoy sentado ante el piano, para empezar el trabajo. Siempre escribo con lápiz y lo primero que hago es hacerle punta. Pienso a menudo en Ravel, que recomendaba hacer punta al lápiz antes de escribir una nota. Ravel era muy meticuloso y en el fondo hacía referencia al hecho que es necesario pensar muy bien lo que vas escribiendo. Mi piano es un Julius Feurich. Tiene 100 años. Yo lo tengo des de hace 50. Feurich es una marca histórica, una de las más antiguas de Alemania. Hay muy pocos en Barcelona. Siempre lo he tenido con una sordina especial, que sirve para amortiguar el sonido. De esta manera, desprende una sonoridad aterciopelada que me va perfecta para la composición. De ninguna manera podría componer con la sonoridad real del piano. Además, tengo por costumbre pisar el pedal de resonancia para poder conseguir una vibración especial.

                                                                                                                           Jordi Cervelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s