Obres inspirades en autors del passat

Destacaria en primer lloc el Concerto grosso (1973), inspirat en aquesta forma típica de l’època barroca. El seu inici recorda molt a Haendel pel fet que em vaig inspirar en un dels seus concerti grossi. Els altres tres moviments també son una rèplica d’aquesta forma però a la manera barroca italiana, especialment a l’estil de Corelli.  

A Franz Schubert i Preludiando per a piano, dels anys 1993 i 2004 respectivament, faig recreen de manera directa l’Impromptu en la bemol major D. 935, núm. 2, de Schubert i el Preludi per a violí de la Tercera Partita de Bach. A Bach (2004), que consta de dos moviments i és per a quartet de corda, s’inspira directament en l’Adagio de la Tercera Sonata per a violí sol i, de nou, en el Preludi  de la Tercera Partita.

Una obra important per a violí i piano es Il diavoloque es va estrenar al Carnegie Hall de Nova York el 2011. Aquí tot el moviment és una mena de paràfrasi sobre el Capricci núm. 13 de Paganini, conegut com La risata del diavolo. Una obra d’alt virtuosisme.

Tinc altres partitures també inspirades en autors o obres del passat, però de manera puntual. Sempre he considerat que la sana influència és no només beneficiosa sinó necessària, sempre i quan s’apliqui de manera natural i s’integri en el discurs musical. Exemples en serien Ka-din per a violí i piano, a partir de Prokófiev; i l’Agitato dels 4 Intermezzi, basat en Mendelssohn.

Per acabar, l’Ofrena a Franz Schubert (2012) per a orquestra de corda, es basa en els tres temes principals de la Simfonia Inacabada de Schuberti fa algunes al·lusions als seus darrers quartets. Tot el moviment és una reflexió profunda sobre la música de Franz Schubert que culmina amb un final silenciós que es perd a l’espai. I aquí voldría esmentar Anna Frank, un símbol (1971), també per a orquestra de corda, i una de les meves obres més significatives. L’esmento en aquest moment ja que, tot i ser molt diferent de la Ofrena a Franz Schubert, en ambdós casos vaig percebre quelcom especial i molt interior. Més dolorós en el cas d’Anna Frank, per el drama íntim que van patir els seus personatges, contra una injusticia que altres homes havien portat a límits irracionals. Aquesta obra es va estrenar a Barcelona l’any 1972, a càrrec de l’orquestra Young Israel Strings, i seguidament a diverses ciutats espanyoles. L’estrena a Israel la va fer l’Orquestra de la Ràdio d’Israel. Va tenir lloc a Jerusalem el 1973. Va ser com a conseqüència d’aquest concert que vaig rebre una carta del pare d’Anna Frank, que aleshores vivia a Basilea. El senyor Otto Frank, supervivent del camp de concentració de Bergen-Belsen, em va agrair el fet d’havier escrit una obra dedicada a la seva filla Anna.

Jordi Cervelló

OBRAS INSPIRADAS EN AUTORES DEL PASADO

El Concerto grosso, que compuse en 1973, sería la primera obra importante inspirada en autores de épocas pasadas. Su título es elocuente. Se divide en cuatro movimientos, dos lentos y dos rápidos, y evoca los ‘concerti grossi’ del barroco, utilizando la orquesta de cuerda en sus dos grupos característicos: el “concertino” y el “ripieno”. Su inicio recuerda a la música de Haendel, especialmente a uno de sus “concerti”. Los otros movimientos son ya una réplica a la música barroca italiana, en especial la de Corelli.

A Franz Schubert y Preludiando para piano, de 1993 y 2004 respectivamente, son una recreación directa del Impromptu en la bemol mayor de Schubert y del Preludio de la Tercera Partita para violín solo de Bach. Este famoso Preludio también lo utilicé el mismo año 2004 como segundo movimiento de un cuarteto que lleva por título A Bach, y cuyo primer movimiento se inspira en el Adagio de la Tercera Sonata para violín solo.

Una obra importante para violín y piano es Il diavolo (2011), una especie de paráfrasis sobre el conocido Capricho nº 13 –conocido como La risata del diavolo-, de la serie de 24 que compuso Paganini. Es una obra de alto virtuosismo.

Tengo otras partituras también de inspiración sobre autores u obras del pasado, pero de manera puntual. Siempre he considerado que la sana influencia es no sólo beneficiosa sino necesaria, siempre y cuando se aplique de manera natural e integrada en el discurso. Dos ejemplos serían Ka-din para violin y piano, a partir de Prokofiev; o el Agitato de los 4 Intermezzi  para piano, basado en Mendelssohn.

Me gustaría, para acabar, citar Ofrena a Franz Schubert, una obra reciente para orquesta de cuerda que compuse en 2012. Esta pieza se basa en los tres temas principales de la Sinfonía Inacabada de Schubert, y también hace alusiones constantes a los últimos cuartetos del compositor vienés. En especial a partir del nº 12. Todo el movimiento es una reflexión sobre la música de Schubert, que culmina en un final silencioso que se pierde en el espacio.

Y aquí me gustaría referirme a mi obra ‘Anna Frank, un símbol’ (1971), también para orquesta de cuerda y una de mis obras más significativas. A pesar de ser muy distinta a Ofrena a Franz Schubert, en ambos casos percibí algo especial y muy interior. Más doloroso en el caso de Anna Frank, por el drama íntimo que sufrieron sus personajes, a causa de la injusticia que otros hombres habían llevado a límites irracionales. Esta obra fue estrenada en Barcelona en 1972, por la orquesta Young Israel Strings, y posteriormente también se interpretó en diversas ciudades españolas. El estreno en Israel fue a cargo de la Orquesta de la Radio de Israel. Tuvo lugar en Jerusalén en 1973. Como consecuencia de aquel concierto, recibí una carta del padre de Anna Frank, Otto Frank, que vivía en Basilea. El señor Frank, superviviente del campo de concentración de Bergen-Belsen, me agradeció haber escrito una obra dedicada a su hija Anna.

Jordi Cervelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s