SANTA CLARA 1714
La càrrega dels estudiants
Aquesta nova obra per a orquestra de corda vol fer memòria d’un fet històric que es va produir a Barcelona el 12 d’agost de 1714, en plena Guerra de Successió Espanyola. Concretament dins del Baluard de Santa Clara.
L’impuls a l’hora d’escriure aquesta partitura va venir com a conseqüència de la lectura de dos llibres que em van impactar: ‘L’11 de setembre’, de l’historiador Santiago Albertí; i ‘Victus’, de l’escriptor Albert Sánchez Piñol.
El relat sobre el Baluard de Santa Clara és realment impressionant. Tràgic. Ignorava que hi hagués una companyia de defensa formada per estudiants de lleis amb un capità, que era catedràtic de dret, que es deia Marià Bassons.
El dia 12 d’agost, Bassons morí violentament per l’impacte d’un artefacte que li va destrossar el cap. El dolor que varen sentir els seus deixebles – tots ells molt joves – es va transformar en ràbia i un odi exasperat. Tot seguit emprengueren un violentíssim atac amb baionetes contra las tropes franceses que van fugir a la desesperada.
Va ser un acte d’heroisme però també una de les accions més ferotges i sagnants de la guerra. Aquest fet significà una petita victòria. L’11 de setembre es produiria la caiguda de Barcelona, amb la conseqüent abolició de les llibertats catalanes.
La meva partitura porta per títol “Santa Clara 1714 – La càrrega dels estudiants”. Es tracta d’una música de contingut dramàtic, molt expressionista, de tensió constant i de continus canvis de timbre i de color. S’inicia amb una vehement Introducció, que exposa la idea principal. Seguidament, el primer violoncel recull el tema al registre greu i ens porta a un lent i ampli espai de caràcter misteriós i expectant. L’atmosfera, quieta i tremolosa descansarà en un estàtic “Re”, al unisó, a partir del qual s’iniciarà de manera sobtada el joc de tensions.
De fet, faig una descripció de la meva inquietud davant del tràgic episodi, pensant especialment en l’emblemàtica i curiosa figura del catedràtic Bassons, i en els seus estimats deixebles. A la darrara part, la música s’esplaia, en un ambient líric però trist. L’obra conclou amb una referència a la melodia popular catalana El testament d’Amèlia.
Aquesta partitura està escrita i comissionada per la Camerata 432, una orquestra amb la que tinc una estreta relació.
Jordi Cervelló
SANTA CLARA 1714
La carga de los estudiantes
Esta nueva obra para orquesta de cuerda quiere hacer memoria de un hecho histórico que se produjo en Barcelona el 12 de agosto de 1714, en plena Guerra de Sucesión Española. Concretamente dentro del Baluarte de Santa Clara.
El impulso de escribir esta partitura me vino como consecuencia de la lectura de dos libros que me impactaron: “L’11 de setembre” del historiador Santiago Albertí y “Victus”, del escritor Albert Sánchez Piñol. El relato sobre el Baluarte de Santa Clara es realmente impresionante. Trágico. Ignoraba que había una compañía de defensa formada por estudiantes de leyes con un capitán que era catedrático de derecho. Su nombre era Marià Bassons.
El día 12 de agosto, Bassons moría violontamente en pleno enfrentamiento. Un artefacto le destruyó la cabeza. El dolor que sintieron los estudiantes, la gran mayoría discípulos suyos, se transformó en rabia y en un odio exasperado. Acto seguido emprendieron un violentísimo ataque a la bayoneta contra las tropas francesas que huyeron a la desesperada.
Fue un acto de heroísmo pero también una de las acciones más feroces y sanguinarias de la guerra. Este hecho significaría una pequeña victoria. El 11 de septiembre se produciría la caída de Barcelona con la consecuente abolición de las libertades catalanas.
Mi partitura lleva el título de “Santa Clara 1714 – La carga de los estudiantes”. Se trata de una música de contenido dramático, muy expresionista, de constante tensión y de continuos cambios de timbre y de color. Inicia con una vehemente Introducción que expone la idea principal que es recogida por un solo de violonchelo en el registro grave que nos lleva a un espacio lento y misterioso a la vez que expectante. Su atmósfera quieta y temblorosa descansará en un estático “Re” al unísono. A partir de este momento se inicia repentinamente el juego de tensiones.
De hecho hago una descripción de mi inquietud delante del trágico episodio pensando especialmente en la emblemática y curiosa figura del catedrático Bassons y de sus estimados discípulos. En la última parte, la música se ensancha dentro de un ambiente lírico pero triste. La obra concluye con una alusión a una hermosa melodía popular catalana titulada “El testament d’Amelia”.
Esta partitura está escrita y comisionada por la orquesta de cuerda “Camerata 432”, con la que me une una estrecha relación.
Jordi Cervelló
Jordi Cervelló 