Una nit a la Muntanya Pelada

Mussorgski

Resulta curiós que l’obra de Modest Mússorgski, considerat el més genial dels compositors russos hagi sigut objecte de les més diverses modificacions i, en certs casos, de veritables manipulacions. Un exemple molt clar el tenim en la seva famosa partitura Una nit a la Muntanya Pelada, que va reinstrumentar el seu amic Nikolai Rimski-Kórsakov, amb el pretext que l’instrumentació de Mússorgski era plena de “defectes” tècnics i d’ordre formal.

Durant una de les meves estades a Sant Petersburg vaig aconseguir una copia de la versió original, feta l’any 1867 però editada el 1968. La versió de Rimski data del 1886. Doncs bé, tenia un deute amb el meu admirat Mússorgski, des del moment en que, partitura en mà, vaig escoltar la seva versió original, en un enregistrament de la Filharmònica de Berlín, dirigida per Claudio Abbado. Impressionant! Sorpresa i alhora decepció. Sorpresa perquè la versió original posseeix una força emocional que et deixa clavat literalment a la cadira. I decepció perquè l’arranjament que en va fer Rimski és el que predomina, fins i tot a la mateixa Rússia. No ho entenc.

Rimski elimina el característic to aspre i salvatge, i també bona part de l’enorma càrrega expressionista que conté la versió original, mixtificant fins i tot un final que és aliè a l’esperit de Mussorgsky. Us adjunto la primera pàgina de cadascuna de les dues versions. Fixeu-vos com Rimski canvia ja des del començament el caràcter essencialment violent, mitjançant uns tresets lligats i en pianíssim. La versió original, en canvi, lliga els tresets a tres, dins d’un fortíssim que en el tercer compàs s’afageixen de manera violenta un seguit de pizzicatti de violoncels i contrabaixos. La versió de Rimski segueix sense respectar ni considerar pràcticament cap compàs, canviant dinàmiques, ornamentacions, trinos, mordents, glissandos, i suavitzant la percussió.

La versió original de Mussorgski és la que és. En mans d’una orquestra de gran qualitat, sona impactant. La transformació de Rimski és més acurada i equilibrada, si es vol. Però elimina el pensament d’un Mussorgski que detestava les lleis habituals i volia expressar les diverses situacions a la seva manera.

Jordi Cervelló

Scan0281---Mussorgski

Scan0282---Mussorgski-Rimsk

MUSSORGSKY: “Una noche en el Monte Pelado”

Resulta curioso que la obra de Modest Mussorgsky, considerado el más genial de los compositores rusos haya sido objeto de las más diversas modificaciones y en ciertos casos de verdaderas manipulaciones. Un ejemplo muy claro lo tenemos en su famosa partitura sinfónica “Una noche en el Monte Pelado”, que reinstrumentó su amigo Nikolai Rimski-Kórsakov con el pretexto de que la instrumentación de Mussorgsky estaba llena de “defectos”  técnicos y formales.

Durante una de mis estancias en San Petersburgo, conseguí una copia de la versión original, realizada el año 1867 pero editada en 1968. La versión de Rimski es de 1886. Pues bien. Tenía una deuda pendiente con mi admirado Mussorgsky desde el momento en que, partitura en mano, escuché su versión original en una grabación de la Filarmónica de Berlín con Claudio Abbado. Impresionante! Sorpresa y a la vez decepción. Sorpresa porqué la versión original posee una fuerza emocional capaz de paralizar al más indiferente. Y decepción porqué el arreglo de Rimski es el que predomina, incluso en la misma Rusia.

Rimski elimina el característico tono áspero y salvaje, además de buena parte de la enorme carga expresionista que contiene la versión original, mixtificando incluso un final que es ajeno al espíritu de Mussorgsky. Adjunto la primera página de cada versión, donde se puede ver, ya desde el inicio, como Rimski altera su esencial carácter violento mediante tresillos ligados y en pianissimo. En la versión original, en cambio, los tresillos van ligados a tres, dentro de un fortissimo, y en el tercer compás se añaden de manera violenta “pizzicatti” de violonchelos y contrabajos. La versión de Rimski prosigue sin respetar ni considerar prácticamente ningún compás, cambiando dinámicas, ornamentaciones, trinos, mordentes, glissandos, así como suavizando la percusión.

La versión original de Mussorgsky es la que es. Y en manos de una orquesta de gran calidad suena impactante. La transformación de Rimski es más cuidada y equilibrada, pero elimina el verdadero pensamiento de Mussorgsky, que detestaba  las leyes habituales y quería expresar situaciones a su manera.

Jordi Cervelló

Anuncis

Creació i alcoholisme

EL CONFIDENCIAL - Preus Congreso Diputados - 2013052781gin_int

elconfidencial.com

Sóc compositor però també un ciutadà que té dret a dir el que pensa. Aquest cop el comentari és sobre els polítics i en concret sobre un fet que desconeixia i que m’ha deixat glaçat: la venda i el consum de begudes alcohòliques d’alta graduació al Congrés dels Diputats de Madrid. És a dir, treballant, i bevent alcohol. Mentre, jo, escrivint música amb la ment el més serena possible.

Més que greu, em sembla un insult pensar que el nostre país depèn d’uns diputats que ocupen la seva cadira sota els efectes de l’alcohol. Espanya és, des de fa temps, un país d’una credibilitat sota mínims. Un país amb un govern que viu luxuriosament, que es mofa del seu propi poble a base de mentir constantment, i de realitzar actes criminals encoberts per la pròpia Justícia.

La música és encara més meravellosa.

Jordi Cervelló

CREACIÓN Y ALCOHOLISMO

Soy compositor pero también un ciudadano que tiene derecho a decir lo que piensa. Esta vez el comentario es sobre nuestros políticos y de manera concreta sobre un hecho que desconocía y que me ha dejado perplejo: la venta y consumo de bebidas alcohólicas de alta graduación en el Congreso de los Diputados en Madrid. Mientras, yo, escribiendo música con la mente lo más serena posible.

Más que grave, me parece un insulto pensar que nuestro país depende de unos diputados que ocupan su silla bajo los efectos del alcohol. España es desde hace ya tiempo una nación con una credibilidad bajo mínimos. Un país con un gobierno que vive lujosamente, que se mofa de su propio pueblo a base de la mentira constante y de actos criminales encubiertos por la propia Justicia.

La música es todavía más maravillosa.   

Jordi Cervelló