Una nit a la Muntanya Pelada

Mussorgski

Resulta curiós que l’obra de Modest Mússorgski, considerat el més genial dels compositors russos hagi sigut objecte de les més diverses modificacions i, en certs casos, de veritables manipulacions. Un exemple molt clar el tenim en la seva famosa partitura Una nit a la Muntanya Pelada, que va reinstrumentar el seu amic Nikolai Rimski-Kórsakov, amb el pretext que l’instrumentació de Mússorgski era plena de “defectes” tècnics i d’ordre formal.

Durant una de les meves estades a Sant Petersburg vaig aconseguir una copia de la versió original, feta l’any 1867 però editada el 1968. La versió de Rimski data del 1886. Doncs bé, tenia un deute amb el meu admirat Mússorgski, des del moment en que, partitura en mà, vaig escoltar la seva versió original, en un enregistrament de la Filharmònica de Berlín, dirigida per Claudio Abbado. Impressionant! Sorpresa i alhora decepció. Sorpresa perquè la versió original posseeix una força emocional que et deixa clavat literalment a la cadira. I decepció perquè l’arranjament que en va fer Rimski és el que predomina, fins i tot a la mateixa Rússia. No ho entenc.

Rimski elimina el característic to aspre i salvatge, i també bona part de l’enorma càrrega expressionista que conté la versió original, mixtificant fins i tot un final que és aliè a l’esperit de Mussorgsky. Us adjunto la primera pàgina de cadascuna de les dues versions. Fixeu-vos com Rimski canvia ja des del començament el caràcter essencialment violent, mitjançant uns tresets lligats i en pianíssim. La versió original, en canvi, lliga els tresets a tres, dins d’un fortíssim que en el tercer compàs s’afageixen de manera violenta un seguit de pizzicatti de violoncels i contrabaixos. La versió de Rimski segueix sense respectar ni considerar pràcticament cap compàs, canviant dinàmiques, ornamentacions, trinos, mordents, glissandos, i suavitzant la percussió.

La versió original de Mussorgski és la que és. En mans d’una orquestra de gran qualitat, sona impactant. La transformació de Rimski és més acurada i equilibrada, si es vol. Però elimina el pensament d’un Mussorgski que detestava les lleis habituals i volia expressar les diverses situacions a la seva manera.

Jordi Cervelló

Scan0281---Mussorgski

Scan0282---Mussorgski-Rimsk

MUSSORGSKY: “Una noche en el Monte Pelado”

Resulta curioso que la obra de Modest Mussorgsky, considerado el más genial de los compositores rusos haya sido objeto de las más diversas modificaciones y en ciertos casos de verdaderas manipulaciones. Un ejemplo muy claro lo tenemos en su famosa partitura sinfónica “Una noche en el Monte Pelado”, que reinstrumentó su amigo Nikolai Rimski-Kórsakov con el pretexto de que la instrumentación de Mussorgsky estaba llena de “defectos”  técnicos y formales.

Durante una de mis estancias en San Petersburgo, conseguí una copia de la versión original, realizada el año 1867 pero editada en 1968. La versión de Rimski es de 1886. Pues bien. Tenía una deuda pendiente con mi admirado Mussorgsky desde el momento en que, partitura en mano, escuché su versión original en una grabación de la Filarmónica de Berlín con Claudio Abbado. Impresionante! Sorpresa y a la vez decepción. Sorpresa porqué la versión original posee una fuerza emocional capaz de paralizar al más indiferente. Y decepción porqué el arreglo de Rimski es el que predomina, incluso en la misma Rusia.

Rimski elimina el característico tono áspero y salvaje, además de buena parte de la enorme carga expresionista que contiene la versión original, mixtificando incluso un final que es ajeno al espíritu de Mussorgsky. Adjunto la primera página de cada versión, donde se puede ver, ya desde el inicio, como Rimski altera su esencial carácter violento mediante tresillos ligados y en pianissimo. En la versión original, en cambio, los tresillos van ligados a tres, dentro de un fortissimo, y en el tercer compás se añaden de manera violenta “pizzicatti” de violonchelos y contrabajos. La versión de Rimski prosigue sin respetar ni considerar prácticamente ningún compás, cambiando dinámicas, ornamentaciones, trinos, mordentes, glissandos, así como suavizando la percusión.

La versión original de Mussorgsky es la que es. Y en manos de una orquesta de gran calidad suena impactante. La transformación de Rimski es más cuidada y equilibrada, pero elimina el verdadero pensamiento de Mussorgsky, que detestaba  las leyes habituales y quería expresar situaciones a su manera.

Jordi Cervelló

One thought on “Una nit a la Muntanya Pelada

  1. Retroenllaç: Quadres per a una exposició | Jordi Cervelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s