Vieuxtemps & Wieniawski

Henri Vieuxtemps (1820-1881) i Henryk Wieniawski (1835-1880), són dos grans noms del violinisme. Qui els coneix al nostre país? Llevat dels que formen part d’aquest col·lectiu, gairebé ningú. Ni tan sols la majoria d’intèrprets d’altres especialitats. Haurien de ser coneguts?, em pregunto. Rotundament sí. No ja pel fet d’havier sigut dos violinistes enormes sinó per les seves composicions, úniques dins del seu gènere.

La seva música, i en especial els concerts per a violí i orquestra, s’escolten amb una certa normalitat en molts països europeus. En el nostre, en canvi, són rareses, sobretot pel que fa a Vieuxtemps. He de dir que el nom de Wieniawski és més internacional, sobretot gràcies al Concurs de Violí que des de l’any 1935 li dedica la seva Polònia natal. L’única opció que tenim d’escoltar els quatre dels concerts que esmentaré a continuació és a través del portal YouTube, on trobem un bon nombre d’interpretacions, a càrrec de grans violinistes del passat, i també de violinistes de generacions més recents.

Vieuxtemps (el violinista de la dreta) i Wieniawski (el del costat esquerra), belga el primer i polonès el segon, es portaven quinze anys però, com s’ha escrit, van morir pràcticament un darrere l’altre. Moltes coincidències m’han portat a escriure aquest article i ajuntar les seves vides artístiques.

Per començar, varen ser dos grans violinistes que van dominar l’escena europea, entre els anys 1850 i bona part de la dècada del 1870. Els dos varen adquirir la seva formació al Conservatori de París, amb dos il·lustres professors belgues: Charles de Beriot i Lambert Massart. Anys més tard, tant Vieuxtemps com Wieniawski van fer escola com a pedagogs, formant un elevat nombre de violinistes. Primer a Sant Petersburg i després a Brussel·les, on Wieniawski va substituir precisament a Vieuxtemps en el conservatori d’aquesta ciutat. Els dos pertanyen, doncs, a l’anomenada “Escola franco-belga”.

Vieuxtemps va escriure sis concerts per a violí i orquestra, essent els núms. 4 i 5 els més divulgats. Wieniawski en va escriure només dos, el segon dels quals es toca sovint, ja sigui en recitals amb acompanyament pianístic o amb orquestra. Resulta curiós que aquestes quatre obres -essencials dins del violinisme- van ser escrites en el mateix moment. El núm. 4 de Vieuxtemps i el núm. 1 de Wieniawski l’any 1853. Mentre que el núm. 5 de Vieuxtemps i el núm. 2 de Wieniawski foren compostos els anys 1861 i 1862, respectivament.

Els quatre concerts són lògicament d’esperit romàntic i els quatre alternen un lirisme de molta expressivitat amb tot un seguit d’invencions tècniques d’alt nivell. L’escriptura de Vieuxtemps és sòlida i d’un cert to operístic, mentre que la de Wieniawski és lleugera i de caràcter eslau. Dos tractaments violinístics que, tot i ser molt diferents, tenen com a comú denominador un “savoir-faire” inqüestionable. Pel que fa a l’escriptura orquestral, compte perquè som davant de dues obres escrites amb un coneixement profund de l’orquestra i en cap cas s’ha d’admetre que són obres escrites per “violinistes”.

Com deia abans, a YouTube trobem molts exemples dels quatre concerts. La majoria d’ells, esplèndids. M’he inclinat per triar les versions de Jascha Heifetz -incomparable, com sempre- per al Cinquè de Vieuxtemps i la de Michael Rabin -violinista mort en circumstàncies dramàtiques- per al Segon de Wieniawski.

Jordi Cervelló

Henri Vieuxtemps (1820-1881) y Henryk Wieniawski (1835-1880) son dos grandes nombres del violinismo. Pero, ¿quién los conoce en nuestro país? Dejando a un lado a los que formamos parte de este colectivo, casi nadie. Ni tan solo los intérpretes de otras especialidades. ¿Habrían de ser conocidos?, me pregunto. Rotundamente sí. No ya por el hecho de haber sido dos violinistas enormes sino por sus composiciones, únicas en su género. 

La música de estos dos artistas, y en especial sus conciertos para violín y orquesta, se escuchan con cierta normalidad en muchos países europeos, mientras que en nuestros lares son obras infrecuentes, sobretodo las piezas de Vieuxtemps. Debo decir que el nombre de Wieniawski debe su internacionalidad al Concurso de Violín que desde el año 1935 le dedica su Polonia natal. La única opción que tenemos Concurso Internacional que desde el año 1935 le dedica su Polonia natal y que la única opción que tenemos para escuchar cuatro de los conciertos a que referiré a continuación es a través del portal de vídeos YouTube, donde se pueden encontrar un buen número de interpretaciones, a cargo de grandes solistas del pasado y también de violinistas de generaciones más recientes.

Vieuxtemps i Wieniawski, belga el primero y polaco el segundo, se llevaban 15 años pero, como se ha escrito, los dos murieron prácticamente uno detrás del otro. Muchas coincidencias me han llevado a escribir este artículo y juntar sus respectivas vidas artísticas.

Para empezar, los dos fueron grandes violinistas que dominaron la escena europea entre 1850 y buena parte de la década de 1870. Los dos adquirieron su formación violinística en el Conservatorio de París, con dos ilustres profesores belgas: Charles de BeriotLambert Massart. Años más tarde, tanto Vieuxtemps como Wieniawski crearon escuela como pedagogos, formando a un elevado número de violinistas. Ambos primero en San Petersburgo y luego en Bruselas, donde precisamente Wieniawski substituyó a Vieuxtemps, en el conservatorio de dicha ciudad. Los dos pertenecen a la llamada “Escuela franco-flamenca”.

Vieuxtemps escribió seis conciertos para violín y orquesta, siendo los nº. 4 y 5 los más divulgados. Wieniawski, por otra parte, escribió dos, el segundo de los cuales se toca con mayor frecuencia, ya sea en recitales con acompañamiento pianístico o con orquesta. Resulta curioso que estos cuatro conciertos -esenciales en el repertorio para violín- fuesen escritos en el mismo momento. El 4º de Vieuxtemps y el 1º de Wieniawski son de 1853. Mientras que el 5º de Vieuxtemps y el 2º de Wienawski son de 1861 y 1862, respectivamente.

Los cuatro conciertos son, lógicamente, de espíritu romántico y los cuatro alternan un lirismo de mucha expresividad, con toda una serie de invenciones técnicas del más alto nivel. La escritura de Vieuxtemps es sólida y de un cierto toque operístico mientras que la de Wieniawski es ligera, muy lírica y de carácter eslavo. Dos tratamientos violinísticos que, aunque sean muy diferentes, tienen como denominador común un “savoir faire” incuestionable. Y en lo que se refiere a la escritura orquestal, debo decir que son obras escritas con un conocimiento profundo de la orquesta y que en ningún caso se admite que sean obras escritas por “violinistas”.

Como decía antes, en YouTube encontramos ejemplos de los cuatro conciertos. La mayoría son interpretaciones espléndidas. Como muestra, me he inclinado por la incomparable versión de Jascha Heifetz del Quinto de Vieuxtemps, i la del malogrado Michael Rabin del Segundo de Wieniawski. 

Jordi Cervelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s