La sensibilitat de Joaquim Vancells

Sempre m’he sentit atret per la pintura. Ja de molt jove vaig conéixer i admirar l’obra dels grans pintors, i va ser més o menys a partir de 1960 quan la meva dona Caterina i jo ens vàrem endinsar en la pintura catalana del passat, davant l’estranyesa que pintors com els Nonell, Casas, Mir, Gimeno, Anglada Camarasa o Joan Llimona no fossin més coneguts a nivell internacional. Alguna cosa ha canviat però encara falta molt per reconèixer altres figures del nostre gran període pictòric.És el cas de Joaquim Vancells, que hauria de tenir molta més presència dins del panorama pictòric català. Vancells, nascut a Barcelona el 1866 (el mateix any que Ramon Casas), es va traslladar a viure a Terrassa l’any 1882, on va estudiar dibuix i pintura al Centre Artístic d’aquella ciutat. Va destacar com a pintor i, anys més tard, va ser ell qui va introduir la decoració modernista a la ciutat vallesana, juntament amb Alexandre de Riquer i Puig i Cadafalch, el que va significar una activació artística i cultural de gran importància.

Joaquín_Vancells

Arran de la meva coneixença amb la seva néta Montserrat, ara fa uns dos anys vaig sentir la necessitat d’interessar-me per la seva obra pictòrica, rebent per part d’ella un catàleg del seu avi, d’una exposició que Vancells va fer a la Galería Biosca de Madrid, entre els mesos d’abril i maig de 1991. El catàleg recull una selecció d’obres més que suficient per adonar-me que es tracta d’un pintor extraordinari.

Joaquim Vancells Vieta. 3

Joaquim Vancells va ser un paisatgista nat, que va rebre la influència de Modest Urgell i de Joaquim Vayreda. Tot i les sanes influències d’aquests dos grans pintors, Vancells tenia personalitat pròpia. A més del catàleg esmentat, he anat recollint altres imatges de quadres seus, per tal de tenir una idea el més global possible de la seva obra. La majoria de quadres són paisatges rurals d’inqüestionable sensibilitat. Tot és poesia, d’una gran bellesa descriptiva. Tons grisos i delicats, una llum tènue i una perspectiva que s’allunya vers l’infinit. La malenconia és present en la majoria de pintures, amb un lirisme subtil i misteriós. Una pintura pulcra i a la vegada oberta, en la que es percep una concentració absoluta que reclama silenci.

Aquest mes de maig se celebra a Terrassa la XII Fira Modernista, dedicada precisament a Joaquim Vancells com a figura capdal de l’Escola del pasatgisme de Terrassa.

Jordi Cervelló

 

LA SENSIBILIDAD DE JOAQUIN VANCELLS

Siempre me he sentido atraído por la pintura. Ya de muy joven conocía y admiraba la obra de los grandes pintores. Fue más o menos a partir de 1960 cuando, con mi mujer Caterina, nos adentramos en la pintura catalana del pasado, con la extrañeza de que pintores de tanta calidad como Nonell, Casas, Mir, Gimeno, Anglada Camarasa o Joan Llimona no fueran más conocidos a nivel internacional. Algo ha cambiado desde entonces pero todavía falta mucho para reconocer otras figuras de nuestro gran período pictórico.

Uno de estos casos es Joaquin Vancells, que tendría que tener mucha más presencia dentro del panorama pictórico catalán. Vancells, nacido en Barcelona en 1866 (el mismo año que Ramón Casas), se trasladó a vivir en Tarrasa en el año 1892, donde estudió dibujo y pintura en el Círculo Artístico de dicha ciudad. Destacó como pintor y años más tarde fue él quien introdujo la decoración modernista en la ciudad vallesana, junto con Alexandre de Riquer y Puig y Cadafalch, lo que significó una activación artística y cultural de gran importancia.

No hace mucho tuve la suerte de conocer a su nieta Montserrat, que me habló de su abuelo con gran admiración. Sentí entonces la necesidad de conocer su obra pictórica y ha sido precisamente durante este mes de mayo cuando he recibo por parte de ella un hermoso catálogo de una exposición que tuvo lugar en la Galería Biosca de Madrid, entre los meses de abril y mayo de 1991. El catálogo recoge una selección de obras más que suficiente para darnos una idea del gran oficio y personalidad de Vancells como pintor.

Joaquim Vancells era un paisajista nato, que recibió la influencia de Modest Urgell y Joaquim Vayreda. A pesar de las sanas influencias de estos dos grandes pintores, Vancells demostró tener personalidad propia. Además del catálogo referido he ido recopilando otras imágenes de cuadros suyos, con la finalidad de tener una idea lo más global posible de su obra. La mayoría son paisajes rurales de incuestionable sensibilidad. Todo es poesía, de una gran belleza descriptiva. Tonos grises y delicados, una luz tenue y una perspectiva que se aleja hacia el infinito. La melancolía está presente en la mayoría de pinturas con un lirismo sutil y misterioso. Se trata de una pintura pulcra y a la vez abierta donde se percibe una concentración absoluta que reclama silencio.

Este mes de mayo de mayo se celebra precisamente en la ciudad de Tarrasa la XII Fira Modernista, que está dedicada a la figura de Joaquim Vancells, como figura clave de la Escuela del paisajismo de Tarrasa. ”.

Jordi Cervelló

Un pensament sobre “La sensibilitat de Joaquim Vancells

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s