Els ocells (i 2)

petirrojo-cantando - fondosdepantalla-org

fondosdepantalla.org

Recupereu l’article anterior: Els ocells (1)

He de dir que la influència dels ocells ha estat determinant en algunes obres del meu catàleg. Sense la seva influència, mai hauria escrit la Sonatina, ni els 4 Capricci, ni el Divertimento 2002. També en altres obres com per exemple la Petita Suite per a piano o els dos Divertimenti per a dos violins. Aquestes, i també d’altres, on, tot i que en menor grau, he volgut suggerir per a il·lustrar determinats passatges.

Em referiré ara a la darrera obra simfònica que he escrit. Es tracta de Natura contra Natura. És una composició en tres moviments, el primer dels quals porta per títol Sons de natura. És un moviment d’uns 10 o 12 minuts, on els ocells juguen un paper primordial. En aquesta part he volgut evocar, de manera bucòlica i descriptiva, la vegetació, els arbres, les plantes i les flors, els rierols, i de manera especial el cant dels ocells, que de fet són els protagonistes del moviment.

A més, afegiré que conèixer Eloïsa Matheu, especialista en l’enregistrament de sons i rumors de la natura, ha estat fonamental, donada la seva experiència en l’enregistrament del cant dels ocells. L’Eloïsa ha recorregut mig món enregistrant totes les espècies possibles, i té editats diversos CDs, amb sóns de l’Àfrica, el Brasil, l’Europa Occidental, Costa Rica. Té, a més, de tres CDs dedicats als ocells de la Península Ibèrica, que porten per títol ‘Guía sonora de las Aves de España’, publicat conjuntament amb un altre especialista, Jean C. Roché.

Natura contra Natura segueix amb un segon moviment que porta per títol Clam i que és totalment oposat. Aquí el tema és la violència de l’home, que destrossa tot el que troba al seu pas, sense respectar la natura, ni a ell mateix, ni als éssers irracionals. Els ocells ja han desaparegut. L’obra conclou amb una Elegia que no és res més que la tristor que sento davant de l’actitud tan irresponsable amb el nostre entorn.

Aquest és el meu últim article al blog abans de marxar de vacances.
Us desitjo a tots molt bon estiu!

Jordi Cervelló


Recuperad el artículo anterior: LOS PÁJAROS (1)

Tengo que decir que la influencia de los pájaros ha sido determinante en determinadas obras de mi catálogo. Nunca hubiera  compuesto mi ‘Sonatina’, ni los ‘4 Capricci’ para violín solo ni el ‘Divertimento 2002’ para orquesta. Su influencia ha sido decisiva. También en piezas como la ‘Petita Suite’ para piano solo o los dos ‘Divertimenti’ para dos violines. Además, en otras composiciones, aunque en menor grado, igualmente han sugerido determinados pasajes, de manera puntual. 

Me referiré también a la última obra sinfónica que he escrito. Se trata de ‘Natura contra Natura’, una pieza muy importante para mi y que he dividido en tres movimientos. El primero, titulado ‘Sons de la natura’ (Sonidos de la Naturaleza), tiene una duración de entre 10 y 12 minutos, y en él los pájaros juegan un papel básico. En dicho movimiento he querido evocar de manera bucólica y descriptiva la vegetación, los árboles, las plantas y las flores, los riachuelos, y de manera especial el canto de los pájaros, que de hecho se convierten en los verdaderos protagonistas del movimiento.

Por otra parte, debo decir que conocer a Eloïsa Matheu, especialista en la grabación de sonidos y rumores de la naturaleza, ha sido fundamental dada su experiencia en el registro del canto de los pájaros. Eloïsa ha recorrido medio mundo grabando todas las especies posibles y tiene editados varios CD’s, ya sea en Africa, Brasil, Europa Occidental, Costa Rica. También tiene una serie de 3 CD’s dedicados a los pájaros de la Península Ibérica, titulado ‘Guía sonora de las Aves de España’, realizada conjuntamente con otro especialista llamado Jean C. Roché.

‘Natura contra Natura’ sigue con un segundo movimiento que lleva por título ‘Clam’ (Clamor) y que tiene un carácter totalmente diferente. Aquí es la violencia del hombre que destroza todo lo que encuentra a su paso, sin respetar la naturaleza, ni al mismo hombre, ni a los seres irracionales. Los pájaros han desaparecido. La obra concluye con una ‘Elegía’ que no es más que la tristeza que siento delante de esta actitud tan irresponsable con nuestro entorno.

Éste es mi último artículo en el blog antes de irme de vacaciones.
¡Os deseo a todos un muy feliz verano!

Jordi Cervelló

Anuncis

Els ocells (1)

IMG_3760 two birds singing - stanford.edu

stanford.edu

Els ocells han estat una part molt important de la meva vida. De fet, la majoria de compositors no han estat indiferents als seus cants, refilets o vocalitzacions. El compositor francès Paul Dukas els definia com uns “grans mestres”.

Vivaldi fou un dels primers en utilitzar-los. En el seu concert per a flauta conegut com Il cardellino (La cadernera), imita el so d’aquesta au. A més, a L’estiu de Les quatre estacions imita el cucut, la tòrtora i, de nou, la cadernera. No cal dir que Beethoven, en la seva Pastoral, fa una magistral descripció de la natura, introduïnt els ocells en el segon moviment de la simfonia, l’Andante molto mosso, imitant el rossinyol, la guatlla i el cucut, que són representats simultàniament per la flauta, l’oboè i el clarinet. Molts més exemples es podrien esmentar, en especial en obres del període romàntic, fins arribar a la figura del francès Olivier Messiaen, que va utilitzar el cant dels ocells en nombroses obres seves, amb una certa predilecció per la merla, que es converteix en un element essencial en el seu famós Quatuor pour la fin du temps. Messiaen es considerava tan ornitòleg com compositor.

Efectivament, “uns grans mestres”, com deia Dukas, sobretot pel que fa als registres aguts i sobre-aguts. Gairebè sempre, si parlem de música, són imitats per la flauta, l’oboè, el clarinet, de vegades pel fagot, i d’una manera especial pel violí, ja sigui sol o formant part de la família de l’orquestra simfònica. Que els ocells han estimulat als compositors és més que evident. Són els animals més “musicals” de la natura, i no només per les seves inimitables vocalitzacions i refilets absolutament particulars, sinó també i sobretot per la qüestió rítmica. Els ritmes són tan variats i sorprenents que ocuparien tot un tractat, de mai acabar…

Encara un darrer exemple, d’una obra del Romanticisme que trobo genial i molt important. Es tracta del tercer moviment del Concert per a violí i orquestra de Felix Mendelssohn, l’Allegro molto vivace. Ja només començar aquesta part del concert, el violí solista fa d’ocellet, amb un senzill arpegiat de semicorxeres ascendent. Li serveix com a introducció del tema principal, que és una claríssima evocació virtuosística d’un ocellet cantaire. Tot el moviment, incloent-hi la fusta (flautes, oboès, clarinets i fagots), i la corda sencera, és com una persecució contrapuntística, amb constants preguntes i respostes, en un clima que respira natura per tots els costats. El concert, que està escrit en la tonalitat de mi menor, aquí es converteix en Mi Major gràcies a aquest moviment festiu, alegre i d’un enginy únic.

Jordi Cervelló


LOS PÁJAROS (1)

Los pájaros han sido siempre una parte muy importante de mi vida. De hecho, la mayoría de compositores no han sido indiferentes a sus cantos, gorgojeos, vocalizaciones… Ya el compositor francés Paul Dukas los definía como unos “grandes maestros”.

Vivaldi fue uno de los primeros en utilizarlos. En su concierto para flauta conocido como “Il cardellino” imita el sonido del jilguero, así como en ‘El Verano’ de ‘Las cuatro estaciones’ imita el cuclillo, la tórtola y de nuevo el jilguero. La famosa ‘Pastoral’ de Beethoven, con su magistral descripción de la naturaleza, los introduce en el segundo movimiento ‘Andante molto mosso’, imitando el ruiseñor, la codorniz y el cuclillo, que son representados simultáneamente por la flauta, el oboe y el clarinete.

Muchos ejemplos se podrían mencionar, en especial de obras del período romántico, hasta llegar a la figura del francés Olivier Messiaen, que utilizó sus cantos en numerosas composiciones y que tenía una cierta predilección por el mirlo, elemento esencial en su famoso ‘Quatuor pour la fin du temps’. Messiaen se consideraba tan ornitólogo como compositor.

Efectivamente, “unos grandes maestros”, como decía Dukas, sobre todo para los registros agudo y sobreagudo. Como ya hizo Beethoven en su ‘Pastoral’, los instrumentos preferidos para evocar a los pequeños “maestros” son la flauta, el oboe, el clarinete, también el fagot y sobre todo el violín, ya sea solo, como dentro de la orquesta sinfónica. Que los pájaros cantores han estimulado a los compositores es más que obvio. Son los animales más “musicales” de la naturaleza y no solamente por sus inimitables vocalizaciones y gorgojeos, absolutamente particulares, sino también y sobre todo por la abundancia rítmica. Los ritmos son tan variados y sorprendentes que ocuparían un tratado sobre el ritmo, inacabable.

Sólo me referiré a un ejemplo más, esta vez de una obra del romanticismo, como es mi querido ‘Concierto para violín y orquesta’ de Felix Mendelssohn y su tercer movimiento ‘Allegro molto vivace’. Éste ya se inicia con el violín solista imitando un pajarito tan solo con un simple y rápido arpegiado ascendente de cuatro semicorcheas. Le servirá como introducción del tema principal, que para mi es una clarísima evocación virtuosística de una pajarito cantor. Todo el movimiento, incluyendo la madera (flautas, oboes, clarinetes y fagots), junto a la cuerda entera, viene a ser como una persecución contrapuntística, con sus constantes preguntas y respuestas, en un clima que respira naturaleza durante todo el movimiento. El concierto, escrito en la tonalidad de mi menor, se convierte en este movimiento final en un Mi Mayor festivo, alegre y de un ingenio único.  

Jordi Cervelló

J. Cervelló i Kalina Macuta a CatMúsica

Logo de Catalunya Música

Aquest dilluns, 2 de juny, Catalunya Música va emetre una entrevista d’Albert Torrens a Kalina Macuta i Jordi Cervelló, dins l’espai informatiu Notes de clàssica. El motiu era el concert que es farà el divendres 6 de juny a l’Ateneu Barcelonès, i que permetrà veure l’estrena de fins a cinc obres per a violí sol de Cervelló.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/2/2/1401747915722/Notes-de-classica.mp3]

Us podeu baixar l’arxiu des d’aquest enllaç.

Dues imatges del concert de Vila-seca

Aquí teniu un parell d’imatges* de la prova de so i el concert que es va fer el divendres 30 de maig a la nit, a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. El programa del concert es titulava Corda-Català i va permetre tornar a escoltar en directe el Concertino per a violí i orquestra de Jordi Cervelló. El solista del concert va ser el violinista Josep Colomé, acompanyat dels músics de l’Orquestra de l’Auditori de Vila-seca, dirigits per Xavier Pastrana.

* Imatges publicades al Facebook de l’Orquestra.

FB Orquestra de Vila-seca 3 FB Orquestra de Vila-seca 2