fondosdepantalla.org
Recupereu l’article anterior: Els ocells (1)
He de dir que la influència dels ocells ha estat determinant en algunes obres del meu catàleg. Sense la seva influència, mai hauria escrit la Sonatina, ni els 4 Capricci, ni el Divertimento 2002. També en altres obres com per exemple la Petita Suite per a piano o els dos Divertimenti per a dos violins. Aquestes, i també d’altres, on, tot i que en menor grau, he volgut suggerir per a il·lustrar determinats passatges.
Em referiré ara a la darrera obra simfònica que he escrit. Es tracta de Natura contra Natura. És una composició en tres moviments, el primer dels quals porta per títol Sons de natura. És un moviment d’uns 10 o 12 minuts, on els ocells juguen un paper primordial. En aquesta part he volgut evocar, de manera bucòlica i descriptiva, la vegetació, els arbres, les plantes i les flors, els rierols, i de manera especial el cant dels ocells, que de fet són els protagonistes del moviment.
A més, afegiré que conèixer Eloïsa Matheu, especialista en l’enregistrament de sons i rumors de la natura, ha estat fonamental, donada la seva experiència en l’enregistrament del cant dels ocells. L’Eloïsa ha recorregut mig món enregistrant totes les espècies possibles, i té editats diversos CDs, amb sóns de l’Àfrica, el Brasil, l’Europa Occidental, Costa Rica. Té, a més, de tres CDs dedicats als ocells de la Península Ibèrica, que porten per títol ‘Guía sonora de las Aves de España’, publicat conjuntament amb un altre especialista, Jean C. Roché.
Natura contra Natura segueix amb un segon moviment que porta per títol Clam i que és totalment oposat. Aquí el tema és la violència de l’home, que destrossa tot el que troba al seu pas, sense respectar la natura, ni a ell mateix, ni als éssers irracionals. Els ocells ja han desaparegut. L’obra conclou amb una Elegia que no és res més que la tristor que sento davant de l’actitud tan irresponsable amb el nostre entorn.
Aquest és el meu últim article al blog abans de marxar de vacances.
Us desitjo a tots molt bon estiu!
Jordi Cervelló
Recuperad el artículo anterior: LOS PÁJAROS (1)
Tengo que decir que la influencia de los pájaros ha sido determinante en determinadas obras de mi catálogo. Nunca hubiera compuesto mi ‘Sonatina’, ni los ‘4 Capricci’ para violín solo ni el ‘Divertimento 2002’ para orquesta. Su influencia ha sido decisiva. También en piezas como la ‘Petita Suite’ para piano solo o los dos ‘Divertimenti’ para dos violines. Además, en otras composiciones, aunque en menor grado, igualmente han sugerido determinados pasajes, de manera puntual.
Me referiré también a la última obra sinfónica que he escrito. Se trata de ‘Natura contra Natura’, una pieza muy importante para mi y que he dividido en tres movimientos. El primero, titulado ‘Sons de la natura’ (Sonidos de la Naturaleza), tiene una duración de entre 10 y 12 minutos, y en él los pájaros juegan un papel básico. En dicho movimiento he querido evocar de manera bucólica y descriptiva la vegetación, los árboles, las plantas y las flores, los riachuelos, y de manera especial el canto de los pájaros, que de hecho se convierten en los verdaderos protagonistas del movimiento.
Por otra parte, debo decir que conocer a Eloïsa Matheu, especialista en la grabación de sonidos y rumores de la naturaleza, ha sido fundamental dada su experiencia en el registro del canto de los pájaros. Eloïsa ha recorrido medio mundo grabando todas las especies posibles y tiene editados varios CD’s, ya sea en Africa, Brasil, Europa Occidental, Costa Rica. También tiene una serie de 3 CD’s dedicados a los pájaros de la Península Ibérica, titulado ‘Guía sonora de las Aves de España’, realizada conjuntamente con otro especialista llamado Jean C. Roché.
‘Natura contra Natura’ sigue con un segundo movimiento que lleva por título ‘Clam’ (Clamor) y que tiene un carácter totalmente diferente. Aquí es la violencia del hombre que destroza todo lo que encuentra a su paso, sin respetar la naturaleza, ni al mismo hombre, ni a los seres irracionales. Los pájaros han desaparecido. La obra concluye con una ‘Elegía’ que no es más que la tristeza que siento delante de esta actitud tan irresponsable con nuestro entorno.
Éste es mi último artículo en el blog antes de irme de vacaciones.
¡Os deseo a todos un muy feliz verano!
Jordi Cervelló
Jordi Cervelló 