Fa pocs díes que la Camerata 432 estrenava una obra meva a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona. El concert formava part del cicle ‘Música per la Pau’. Era ple. Va ser una bona mostra de l’alt nivell d’aquest conjunt, que en el seu dia va fundar Jordi Roch, com a orquestra de la Schubertíada de Vilabertran.
Aquesta era la segona vegada que la Camerata 432 interpretava una de les meves obres. La primera va ser Ofrena a Franz Schubert. En aquesta ocasió, van estrenar Santa Clara 1714. La càrrega dels estudiants, també comissionada, com en aquell cas, per la Camerata. Haver pogut tenir contacte amb aquest grup, ha sigut per a mi un veritable plaer. El conjunt el formen nois i noies d’excel·lent preparació, musical i tècnica. Volia aprofitar aquest escrit per remarcar i destacar la seva entrega i motivació, les ganes de transmetre i comunicar, i la concentració amb que toquen. Tenen una clara preocupació per que el resultat final sigui convincent. I així és. Per a ells pot ser estimulant comptar amb la presència del compositor durant els assajos de la seva obra. Però per a un compositor és també colpidor comprovar l’entrega absoluta i atenta d’uns joves que denoten una imperiosa necessitat de donar vida a una música desconeguda fins al moment.
La Camerata 432 va interpretar Santa Clara 1714 amb un convenciment i una seriositat que van arribar al públic, cosa difícil pel fet de ser una obra nova, desconeguda per a l’auditori. L’experiència també era nova per als intèrprets, i en certa manera també per a mi mateix, ja que, fins a la seva interpretació, un autor pot tenir els seus dubtes en certs passatges. L’excel·lent enregistrament que en va fer el bon amic Dani Guinot de Catalunya Música, m’ha facilitat molt les correccions necessàries d’aquesta obra nova, abans de la seva edició definitiva.
Voldria agrair molt especialment a la Fundació Catalunya-La Pedrera, la il·lusió que han mostrat per a l’estrena de la meva partitura, en un concert on hi havia dos grans noms de la música catalana, com són Eduard Toldrà i Pau Casals. També recordaré la xerrada desenfadada prèvia al concert amb l’amic musicòleg Xavier Chavarria, amb qui he coincidit en altres ocasions.
El mateix programa es va fer una setmana després, el 26 de setembre, dins del Festival de Música de Rialp, a l’Església Parroquial. També el meu agraïment per a ells.
Jordi Cervelló
GRACIAS, CAMERATA 432
Hace pocos días que la Camerata 432 estrenó una obra mía en el Auditorio del emblemático edificio de La Pedrera de Barcelona. El concierto iba incluído dentro del ciclo ‘Música per la Pau’ (Música para la Paz). Estaba lleno y sin duda alguna fue una buena muestra del alto nivel de este conjunto, que en su día fundó Jordi Roch (Presidente de Juventudes Musicales de España), como orquestra del festival veraniego que se realiza en Vilabertrán (Girona).
Es ya la segunda vez que la Camerata 432 interpreta una obra mía, la primera de las cuales fue ‘Ofrena a Franz Schubert’. En esta ocasión se estrenó mi reciente partitura ‘Santa Clara 1714’, que lleva como subtítulo ‘La carga de los estudiantes’. También estaba comisionada por la Camerata. Haber tenido contacto con este grupo ha sido para mi un verdadero placer. Está formado por jóvenes instrumentistas de excelente preparación, sea musical que técnica. Era la segunda vez que trabajaba con ellos y quiero aprovechar este escrito para remarcar y destacar su entrega y motivación, las ganas de transmitir y la concentración que consiguen. Tienen clara preocupación en que el resultado final sea convincente. Y así es. Para ellos puede ser estimulante contar con la presencia del compositor durante los ensayos de su obra. Pero para un compositor es también conmovedor comprobar la entrega absoluta y atenta de unos jóvenes que denotan una imperiosa necesidad de dar vida a una música desconocida hasta el momento.
La Camerata 432 interpretó mi ‘Santa Clara 1714’ con convencimiento y seriedad. La obra llegó al público de manera inteligible, hecho nada fácil por tratarse de una música desconocida a la vez que sobre un tema arriesgado. Si constituyó una nueva experiencia para los intérpretes también lo fue para mi, dado que abundan pasajes difíciles y un autor puede tener sus dudas en el momento de la primera audición. La excelente grabación que hizo mi amigo Dani Guinot de Catalunya Música me ha facilitado mucho las correcciones necesarias, a veces detalles casi insignificantes peró que deben subsanarse antes de la edición definiva.
Quiero agradecer especialmente a la Fundació Catalunya La Pedrera por su interés mostrado en estrenar mi partitura en un concierto en el que sonaron también obras de dos grandes músicos catalanes como fueron Eduard Toldrà y Pau Casals. También recordaré la charla desenfadada previa al concierto con el amigo musicólogo Xavier Chavarria, con quien he coincidido en otras ocasiones.
El mismo programa sonó una semana después, el 26 de Septiembre, en el Festival de Música de Rialp, en la Iglesia Parroquial de esta localidad. Un agradecimiento también para ellos.
Jordi Cervelló