Recordant el meu pare

Josep Cervello i Bach

És sabut que vaig tenir un germà que va arribar a ser un pianista extraordinari. Es deia Enric i era quatre anys més gran que jo. Tocava el piano a diari des dels sis anys, primer amb l’ajuda de la meva mare i poc després a l’Acadèmia Marshall. Es pot dir que des que vaig néixer vaig escoltar el piano cada dia, fet que em va influir, lògicament, a l’hora de dedicar-me a la música. Però al marge d’això, al llarg de la meva vida hi ha hagut vivències que m’han fet sensibilitzar en altres àmbits. Especialment en remarco dues, vinculades als meus pares. El meu pare era industrial, tot i que també sentia una gran passió per la natura i sobretot per la mineralogia, faceta aquesta a la qual li va dedicar pràcticament tota una vida, arribant a tenir una col·lecció de minerals de gran nivell. La meva mare, a més de ser una bona pianista -aficionada, això sí, però capaç d’interpretar algunes de les sonates de Mozart o Beethoven-, va dedicar-se a la poesia de ben joveneta, arribant a escriure un bon nombre de poemes, alguns dels quals van ser publicat en diversos llibres.

Dos estímuls, doncs, fora de l’òrbita musical, però que amb el pas dels anys m’han fet adonar que el concepte de bellesa m’arribava per altres bandes, més enllà de la música i l’art. Contemplar els exemples mineralògics del meu pare o llegir els poemes de la meva mare -alguns dels quals, per cert, he utilitzat en les meves composicions-, és evident que em van estimular i em van ensenyar a saber apreciar amb més intensitat les coses més belles que anava rebent directament del meu entorn.

El meu pare es deia Josep Cervelló i Bach. Es dedicava a la industria amb una passió fora del comú. Per a ell la creació era més important que els guanys. Era un apassionat de l’enginyeria, de la maquinària, també era un excel·lent dibuixant, a més de tenir sòlids coneixements de ciències naturals, geologia i història.

La seva gran afició, sens dubte, va ser la mineralogia, això vol dir col·leccionar minerals que després classificava de manera sistemàtica. La col·lecció la tenia a la planta baixa del nostre domicili. Va arribar a tenir uns 3.000 exemplars, i actualment es pot trobar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Els caps de setmana eren el seu moment. Dissabtes i diumenges a la tarda se’ls passava a la seva taula, on tenia tots els elements necessaris, ja fos per classificar cadascun dels minerals -amb la mirada detallada a través d’un microscopi- o bé observant atentament els exemplars que més atracció tenien en aquell moment. S’havia convertit en un veritable expert en mineralogia, una afició que tenia des dels 10 anys. Ell mateix va deixar escrit que va ser arran d’una exposició a l’Escola Industrial de Barcelona, que va visitar en companyia d’un cosí més gran que ell, on va començar a sentir un interès especial pels minerals. El seu cosí li proporcionaria els primers exemplars. Un temps més tard, el 1916, quan tenia 17 anys, es va fer soci del Club Muntanyenc (Societat de Ciències Naturals) i va fer diverses excursions científiques per recol·lectar minerals de tot Catalunya i més tard de bona part d’Espanya.

Un cop passada la Guerra Civil, instal·lats al Passeig de la Bonanova de Barcelona, va reunir diverses vitrines en les baixos de casa. Vitrines que mica en mica va anar omplint de minerals. Als anys cinquanta la col·lecció ja era prou important com per ser visitada per experts en mineralogia, estudiants de ciències naturals o col·leccionistes de l’estranger. Contemplar la col·lecció era com entrar en un món màgic, amb vitrines plenes de minerals de tota mena, amb formes, cristal·litzacions i colors diferents. El meu pare tenia diverses connexions amb l’estranger, que li proporcionaven les espècies que desitjava. Només adquiria el que més l’atreia i sempre seguint les pautes del que s’anomena ‘col·lecció sistemàtica’, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristal·lització.

De les espècies que va trobar el meu pare vull destacar-ne especialment una, anomenada wollastonita, que pertanyia a la família dels silicats i que es trobava al Pic de l’Infern, prop de la Vall de Núria. Més d’un cop havíem anat d’excursió per trobar-ne. Eren entre tres i quatre hores caminant, des del santuari fins al pic. Hi anàvem amb mules per tal de poder carregar tots els minerals que el meu pare extreia amb molta cura. Sempre recordaré que l’hora de sortida del santuari eren les quatre de la matinada, quan encara era fosc. Anàvem amb llanternes, que apagàvem quan apareixien les primers llums del dia. Quina meravella estar immers en aquelles clarianes d’un to rosat al començament, que progressivament s’anaven tornant d’un color groc i vermellós a la vegada. Era com ser al paradís.

Admirava l’habilitat i la cura del meu pare a l’hora d’extreure els minerals. Amb els seus guants, les seves escarpes especials i martellets, podia fer una extracció neta i el més professional possible. També recordo El Papiol, on havíem tingut una masia. Érem a començament dels anys cinquanta. Allà hi trobàvem fòssils prehistòrics, que el meu pare també col·leccionava. Anàvem a la zona que es coneix amb el nom de Les Escletxes, molt a prop de la nostra casa. Aquells fòssils també són al Museu de Geologia.

L’any 1978 el meu pare va rebre el títol de Conservador Honorari del Museu Municipal de Geologia per part de l’Ajuntament de Barcelona. Dos anys més tard i a títol pòstum, el Museu de Geologia li dedicava una Exposició-Homenatge titulada ‘Josep Cervelló Bach. Un pioner del col·leccionisme mineralògic català’.

Exposicio Homenatge Josep Cervello Bach 1

La meva memòria conserva intacta molts dels exemplars* que a dia d’avui es poden contemplar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que dirigeix el bon amic Carles Curto. Al mateix temps sento una gran tranquil·litat pel fet que tot aquest patrimoni científico-cultural es trobi en el lloc més adequat.

Jordi Cervelló

* Al final d’aquest article trobareu una àmplia selecció d’algunes de les peces.
** Mentre enllesteixo aquest article, el bon amic Pere Andreu Jariod em fa arribar un article sobre el meu pare que m’ha deixat emocionat. Inclou un fragment d’una entrevista feta poc abans de morir, on explica coses que per a mi tenen un valor molt gran, i on deixa clar que quan desitjava una cosa no parava fins a aconseguir-la. La perseverança era una de les seves grans qualitats. Aquí teniu l’enllaç: http://gr-mulhacen.foroactivo.com/t445-josep-cervello-i-bach-1899-1980

RECORDANDO A MI PADRE

Es sabido que tuve un hermano que llegó a ser un pianista extraordinario. Se llamaba Enric y tenía cuatro años más que yo. Practicaba el piano a diario, hecho que influyó lógicamente a determinar mi dedicación a la música. Pero al margen de ésto tuve otras vivencias de ámbitos distintos, procedentes de mis padres que indudablemente me sensibilizaron.

Mi padre era industrial pero sentía una gran pasión por la naturaleza y concretamente por la mineralogía, faceta a la que dedicó prácticamente toda su vida, llegando a tener  una colección mineralógica de alto nivel. Mi madre, por otra parte, además de ser una buena pianista “amateur” (interpretaba algunas sonatas de Mozart y Beethoven) se dedicó a la poesía ya desde muy joven, llegando a escribir  un elevado número de poemas, algunos de los cuales se publicaron en diversos libros.

Dos estímulos fuera de la órbita musical pero que con el paso de los años me he dado cuenta que me ayudaron a recibir el concepto belleza de otros ámbitos, más allá del musical. Contemplar los minerales de mi padre o leer los poemas de mi madre (varios de ellos los he utilizado para mis composiciones) es evidente que me estimularon e influyeron en apreciar con más intensidad las cosas bellas que iba recibiendo directamente de mi entorno.

Mi padre se llamaba Josep Cervelló i Bach y como he dicho era industrial. Una persona entregadísima a su trabajo en el que primaba la invención y la calidad a los beneficios que podía obtener. Era un apasionado de la ingeniería, de la maquinaria, era un excelente dibujante además de tener sólidos conocimientos en ciencias naturales, geología e historia. Pero su gran afición fue la mineralogía. Coleccionaba minerales que clasificaba según las características de cada ejemplar. La colección se hallaba en la parte baja de nuestro domicilio. Llegó a tener alrededor de 3.000 ejemplares y en el
día de hoy se encuentra integrada en el Museo de Geología de Barcelona.

Los fines de semana era su momento. Sábados por la tarde y domingos los pasaba en su estudio rodeado de vitrinas y una mesa central con todo lo necesario para la investigación y clasificación de cada ejemplar, No faltaban lupas, el microscopio, la lámpara de cuarzo, ni las etiquetas donde reflejaba las principales características del mineral. Su afición a la mineralogía venía de muy lejos. Él mismo ha dejado escrito que fue a los 10 años cuando acompañado de un primo suyo visitó una exposición de minerales en la Escuela Industrial de Barcelona. Quedó fascinado de lo que vió y su primo  le proporcionó los primeros ejemplares. Más tarde cuando tenía 17 años se hizo
socio del Club Muntanyenc (Sociedad de Ciencias Naturales) realizando diversas excursiones científicas sobre recolección de minerales recorriendo buena parte de Catalunya y más tarde también por España. Sin embargo el verdadero inicio de la colección fue una vez terminada la Guerra Civil e instalarnos en Barcelona. En los bajos de nuestro piso  le permitieron reunir una serie de vitrinas que poco a poco se irían llenando de piezas de la más variada composición siguiendo las pautas de lo que se llama “colección sistemática”, es decir ordenados según el sistema de Strunz según sus propiedades químicas y cristalográficas En los años 50 la colección brillaba por si sola. Era como entrar en un mundo mágico, los más bello que puede ofrecer la tierra con una variedad de formas sin límite, unas cristalizaciones y unos colores realmente impactantes.

Viví muchas experiencias con mi padre sea por alguno de los visitantes que frecuentemente venían a nuestro domicilio (grupos escolares de ciencias naturales, coleccionistas extranjeros o simplemente amantes de esta ciencia) y me place recordar una que para mi fue toda una aventura. Ocurrió en el valle de Nuria. Se trataba de ir al Pic de l´Infern situado ya en Francia y consistía en extraer un mineral llamado “wollastonita” de la familia de los silicatos que se encontraba en el hermoso pico. La excursión la hacíamos con mulos para cargar el mineral y salíamos a las cuatro de la mañana. Era naturalmente oscuro e íbamos con linternas. Siempre recordaré la incomparable belleza que viví a medida que se hacia de día e íbamos apagando las linternas. Pasar de lo oscuro al alba de tono rosado que se iba volviendo amarilla y roja a la vez. Era un paraíso.

Admiré la habilidad y el sumo cuidado de  mi padre para extraer el mineral con sus guantes, escarpas especiales y martillos que le permitían una extracción lo más limpia y profesional posible. También recuerdo en El Papiol donde tuvimos una vieja masía a principios de los años 50. Allí se encontraban fósiles prehistóricos que mi padre también coleccionaba. Yo iba con él en la zona conocida por Les Esclexes que estaba
cerca de casa y lo pasábamos realmente bien. La colecció de fósiles, todo y ser mucho más modesta que la de minerales también se trasladó al Museo.

En el año 1978 mi padre recibió el título de Conservador Honorario del Museo Municipal de Geología por parte del Ayuntamiento de Barcelona. Dos años más tarde y a título póstumo el Museu de Geología le dedica una Exposición-Homenaje bajo el título “Josep Cervelló i Bach. Un pionero del coleccionismo mineralógico catalán”.

Mi memoria conserva intacta  muchos de los ejemplares que en el día de hoy se pueden contemplar en el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, que dirige el buen amigo Carles Curto, al mismo tiempo que siento una gran tranquilidad que todo este patrimonio científico-cultural se encuentre en el lugar más adecuado.

Jordi Cervelló

* Al final de este artículo hay una selección de algunas de las piezas más destacadas.
** Mientras termino este artículo, mi buen amigo Pere Andreu Jariod, me hace llegar un artículo sobre mi padre que realmente me ha emocionado. Incluye un fragmento de una entrevista hecha poco antes de morir, en la que mi padre explica cosas que para mi tienen un valor muy grande, y donde deja claro que, cuando deseaba una cosa, no paraba hasta conseguirla. La perseverancia fue una de sus grandes cualidades. Aquí tenéis el enlace: http://gr-mulhacen.foroactivo.com/t445-josep-cervello-i-bach-1899-1980

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s