Jesús Maria Sanromà
Possiblement el nom de Jesús Maria Sanromà no digui res entre els afeccionats a la música. Sanromà, d’origen català, va ser un dels pianistes més importants dels Estats Units, entre els anys 1930 i 1970. Va néixer a Puerto rico el 1902, i estudià al New England Conservatory of Music de Boston. Va ser deixeble d’Alfred Cortot i Arthur Schnabel. Pianista conegut arreu d’Europa, i sobretot als Estats Units. El seu repertori era amplíssim. Destacava com a intèrpret de l’obra de Gershwin, i també de Liszt, Chopin i Rakhmàninov. També dins de l’àmbit de la música popular, on són recordades especialment les improvisacions que feia de temes i danses del seu país, de les que feia veritables creacions.
Als Estats Units va fer importants estrenes, com el Capriccio d’Stravinski, o els Concertinos, de Hindemith, Honegger i Walter Piston. Afegir que Sanromà va ser el creador dels ‘Concerts Sanromà’ de Puerto Rico, que es van celebrar fins al 1975. També va ser una figura important pel que fa al Festival Internacional Pau Casals d’aquell país.
Dels molts enregistraments que Sanromá va fer a partir de 1930, m’he decantat per una obra extraordinària, que va gravar durant els anys 40, amb una bona presa de so. M’estic referint al Concert per a piano, violí i quartet de corda, opus 21, d’Ernest Chausson. La gravació és en disc de vinil i va ser editat per RCA. És una obra d’envergadura, que permet comprovar el gran pianisme de Sanromà, ja que el ventall tècnic i expressiu és molt complet. Però hi ha encara un altre component que m’ha fet decidir: el violí solista és Jascha Heifetz, ni més ni menys. És un enregistrament històric, que durant els anys he anat escoltant, i del qual mai he trobat una versió equiparable. Heifetz està aquí en un moment extraordinari, i la seva personalitat arrossega a la resta de músics, provocant un relat de la més alta emoció. Sanromà està inspiradíssim i el duet entre ell i Heifetz provoca una gran diversitat de sensacions.
Jascha Heifetz
Chausson va compondre el seu Concert entre 1890 i 1891. El va dedicar al gran violinista Eugène Ysaÿe, que va ser qui el va estrenar. És una obra no gaire interpretada, tot i que a França és un referent dins de la música de cambra. Està escrita en quatre moviments: Décidé, Sicilienne, Grave i Très Animé. Es nota una certa influència de Massenet, mestre de Chausson, i també de Cesar Franck, per la forma cíclica de la peça. Es tracta, però, d’una peça molt sòlida, escrita amb propietat i un saber absolut. El seu contingut és dramàtic i inquietant, i conté un lirisme apassionat. Evidentment és Heifetz qui li dóna el toc definitiu. La seva personalitat arrossega els altres components, tot i que Sanromà també està realment magnífic, a l’alçada de figurar al costat del mític violinista.
Ernest Chausson
El concert comença de manera enèrgica, amb acords a base d’octaves. Seguidament entra el quartet, en un clima suau, que canta el motiu però ja harmònicament. El piano i el violí solista comencen aleshores a desenvolupar el moviment. Els contrastos emocionals són constants i el quartet recolza puntualment la tasca impressionant dels solistes. Heifetz canta d’una manera realment extraordinària, i Sanromà el secunda amb un so i una tècnica magnífics. És un veritable goig.
He de destacar especialment el Grave, el tercer moviment. Melancòlic i dolorós, és la part més original de l’obra. Comença lentament, amb simples notes cromàtiques a càrrec del piano, mentre el violí contrasta amb un cant nostàlgic i de gran bellesa. L’ambient és fosc i misteriós. Poc a poc es torna inquietant, i arriba a un moment fatídic, desesperat. Venen aleshores unes harmonies tristes, per acabar amb les corxeres del principi. El violí s’enfila ben amunt, on es perd en el registre sobreagut, de manera quasi espectral.
Chausson va morir prematurament per un accident de bicicleta.
Jordi Cervelló
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=4qRMh6A0Xao&list=PLZqwgFwhp-BEaXj87YvVGVdkcUIbmADlD].
UN GRAN PIANISTA Y UNA OBRA ÚNICA
Posiblemente el nombre de Jesús Maria Sanromá dice poco o nada a los aficionados a la música. Sanromá, de origen catalán, fue uno de los pianistas más importantes, especialmente en los Estados Unidos, entre 1930 y 1970. Nacido en Puerto Rico, de muy joven consiguió una beca para estudiar en el New Englad Conservatory of Music de Boston. También estudió con Alfred Cortot y Arthur Schnabel. Sanromá fue conocido en toda Euroopa, però especialmente en los Estados Unidos.
Su repertorio era amplísimo, y destacó especialmente en la obra de autores como Gershwin, Liszt, Chopin y Rachmáninov; además amaba la música popular, especialmente la de su país, y interpretaba a menudo temas y danzas autóctonas. En los Estados Unidos estrenó obras de gran importancia, como el ‘Capriccio’ de Stravinsky o los tres ‘Concertinos’ de Hindemith, Honegger y Walter Piston. En Puerto Rico, además, creó los ‘Conciertos Sanromá’, que se celebrarón hasta 1975, y fue una figura importante en el Festival Internacional de Música Pau Casals.
De las muchas grabaciones que Sanromá hizo a partir de 1930, yo me he decantado por una obra extraordinaria que grabó en los años 40, ya con buena toma de sonido. Se trata del ‘Concierto para piano, violín y cuarteto de cuerda’, opus 21, de Ernest Chausson. Era la época del vinilo y lo edito el sello RCA. Es una partitura de envergadura, que permite comprovar el gran pianismo de Sanromá, ya que el abanico técnico y expresivo es muy completo. Pero hay otro motivo para la elección de esta grabación: la presencia de Jascha Heifetz, ni más ni menos, como violín solista. El gran violinista estaba en un momento extraordinario y su personalidad se contagia a los demás miembros del conjunto, especialmente al pianista Sanromá, que toca con una entrega y una musicalidad también extraordinaria.
Chausson escribió esta obra entre 1890 y 1891, y la dedicó al gran violinista belga Eugène Ysaÿe. Actualmente no se interpreta demasiado, aunque en Francia goza de una gran popularidad. Está escrita en cuatro movimientos: ‘Dècidé’, ‘Sicilienne’, ‘Grave’ y ‘Trés animé’. Se nota en la pieza cierta influencia de Massenet, maestro de Chausson, y también de Cesar Franck, por la forma cíclica. Es una composición de gran autenticidad y expresa sentimientos muy directos del compositor. Su contenido es dramático e inquietante, y de un lirismo arrebatado.
El concierto empieza de manera enérgica. Poco después aparece el cuarteto que toca suavemente el motivo inicial pero armónicamente. A continuación, piano y violín solista comienzan el gran diálogo lleno de contrastes emocionales. Heifetz canta de manera sublime y Sanromá lo arropa con un temperamento efusivo y musical.
Me gustaría destacar especialmente el ‘Grave’, el tercer movimiento. Es el más impactante y personal. Se trata de un lento melancólico y doliente, basado en lentas corcheas simples y cromáticas que ejecuta el piano. Mientras, el violín contrasta, con un canto nostálgico y de gran belleza. El ambiente desolado se va volviendo cada vez más inquietante hasta llegar al momento fatídico, desesperado. Aparecen después unas armonías suaves y muy tristes, para concluir con las corcheas iniciales, mientras el violín asciende al registro sobreagudo, provocando un clima casi espectral.
Ernest Chausson murió prematuramente por un accidente de bicicleta.
Jordi Cervelló
Jordi Cervelló 