Els hereus ho llencen tot

CER Piano vell

Aquest podria ser el títol d’una obra de teatre. He estat donant voltes al tema dels hereus i observo que entre ells hi ha coses en comú. Sobretot si es tracta d’hereus de gent vinculada al món de la música, que ja de per si és un camp una mica especial, més quan els hereus sovint no saben res de solfa.

Sigui com sigui, la seva reacció és gairebé sempre la mateixa quan se’ls contacta, interessats per l’obra o el llegat del músic en qüestió. D’entrada, una gran emoció quan els truques, i reaccions semblants: “i com han aconseguit localitzar-me, si no sóc especialista en música…“, o bé “no sap com l’estimàvem…“, i de seguida surt una vena de generositat “encara tenim el seu piano, però si sap d’algú a qui li pogués interessar fins i tot li podríem regalar…“. Sembla que allò que havien anar acumulant durant anys tenia interès… “nosaltres no entenem de música i no sabem si tots els fulls amb notes tenen algun valor…; també tenim moltes cartes i fotos, però no sabíem què fer-ne: l’estiu passat vam omplir un sac de programes i retalls de diaris, que vam llençar perquè necessitàvem lloc per a una filla nostra“. Però aquí no acaba la cosa: “Ah! Recordo també que fa uns tres anys, quan feia poc temps que havia mort, vàrem llençar també moltes cintes de música, a més de discos de vinil. Com que no sabíem què hi havia, vam pensar que la millor opció era portar-los a un d’aquells llocs especials. I recordo que fins i tot ens van pagar algun “dineret”. El que sí que tenim és alguna corbata i un jersei. Espera, ara recordo que també vàrem guardar una agenda on apuntava el dia a dia, on feia dibuixets que feien molta gràcia als nostres nens…“.

En estimació no hi ha qui els guany: “L’estimàvem tant! No pot imaginar-s’ho. El dia que va morir fins i tot vàrem plorar tots a la vegada. I no sap com li agraeixo el seu interès. Fa poc van venir també uns senyors de Suïssa i recordo que gairebé es van enfadar…, mai vam saber el motiu. Un d’ells ens va dir que era director de no sé què i l’altre tocava el violí“.
Doncs no sap l’alegria que ens ha donat vostè ara, més encara si diu que l’havia conegut,
l’avi. Li puc ensenyar els fulls on hi ha notes però veuran que estan tacats de cafè. A la meva dona li va caure la cafetera a sobre, i va tacar alguns fulls. N’hi ha tres o quatre, però, on no hi va caure ni una gota. El que sí que podem fer és regalar-li el piano, sempre i quan vingui algú que es faci càrrec del transport. Ah! També li podem donar la corbata si li fa il·lusió. Bé, senyor Recasens, ha estat un plaer coneixe’l…“.
.
miriadna.com

miriadna.com

2 thoughts on “Els hereus ho llencen tot

  1. Estimat Jordi,
    Voldria que sabessis que, almenys, els hereus d’Alicia de Larrocha, fem tot el contrari. Jo dedico la meva vida a preservar i difondre la memòria de la meva mare, continuant la tasca que va començar, la seva familia i que va continuar el meu pare. Gràcies a ells, l’Arxiu Alícia de Larrocha, és un dels més complets que existeixen. Des que la meva mare va morir, estem catalogant els documents que componen aquest arxiu, d’una manera totalment altruista i només pensant que, la feina que estem fent, si no ho fem nosaltres, no ho faria ningú i, molt menys, amb tant afecte, respecte i devoció. Dintre de poc, el treball de catalogació que s’ha fet fins ara, es podrà consultar a la renovada pàgina web oficial d’Alicia de Larrocha.
    M’agradaria molt que vinguesis un dia a veure-ho!!!
    Una abraçada molt forta!!!

    • Benvolguda Alicia,
      Agraeixo el teu correu. Com pots veure en el meu escrit comento aquestes “cosetes” que des de fa temps em fan gràcia. Res a veure amb el fons que vosaltres teniu i que aneu ampliant sobre la teva mare. És evident que el vostre cas és ben diferent, en relació a d’altres, com el fons Joaquín Rodrigo. Tothom sap el seguiment que feu dia a dia sobre la gran trajectòria artística de la teva mare. Però, com dic, he tingut experiències que m’han fet riure. Per això ho expressava en la manera en que ho he fet. Estaré encantat de veure l’arxiu de la teva mare. Quan ens vagi bé a tots dos puc venir i naturalment fer-ne un comentari. Segur que serà del meu interès. Penso que a ningú se li pot acudir dir que els hereus de l’Alicia no són receptius. Ja sou prou coneguts.
      T’envio una forta abraçada,
      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s