El passat 16 de novembre va tenir lloc al Teatre de Sarrià un concert de cambra a càrrec del Dalia Quartet, una formació emergent que ocupa ja un lloc destacat en aquest àmbit.
El Dalia Quartet, fundat fa poc temps, està integrat per quatre joves instrumentistes de sòlida formació: Elena Rey i Oleguer Bertran (violins), Anna Puig (viola) i Erica Wise (violoncel). Tots quatre s’han perfeccionat en formacions europees de renom, com la Mahler Chamber Orchestra o la Luzern Festival Orchestra.
El concert ofert al legendari Teatre de Sarrià va ser tot un èxit. Varen interpretar tres obres exquisides, i el públic va respondre de manera entusiasta. El programa l’integraven el Quartet en Re Major, opus 20, de Haydn; una obra d’Anton Webern, i el Quartet per a cordes de Ravel. Les versions del Dalia Quartet van emocionar un auditori molt atent i respectuós.
El quartet de Haydn forma part d’un recull de sis obres que porta com a sobrenom “El sol”. El compositor austríac reuneix els trets més importants del quartet per unir-los a l’estil galant i la tècnica contrapuntística. Cal dir que a Haydn se’l considera “el pare dels quartets de corda”. La interpretació va ser sòbria, generosa i convincent.
Canvi total amb l’obra d’Anton Webern “Langsamer Satz”, escrita l’any 1905, és un bell exemple de l’estil postromàntic. Impressiona pel seu misticisme i clima de nostàlgia. Una mena d’acomiadament de temps passats. El Quartet Dalia va donar-hi emoció a través dels seus arquets empastats a les cordes dels seus instruments, com si volguessin no abandonar-les.
Finalment, el quartet que Maurice Ravel va dedicar al seu mestre Gabriel Fauré. L’obra, escrita uns anys després del de Debussy, ocupa des de fa temps un lloc important en el repertori per a quartet. Com és habitual en Ravel, la seva escriptura és d’una gran precisió, i es tan agradable de tocar com d’escoltar. Utilitza la forma cíclica i sobresurt la claredat estructural combinat amb la lleugeresa, característiques de la música francesa. La interpretació va ser molt meritòria i ordenada, demostrant un cop més que el Dalia Quartet té futur en aquest terreny tan noble i inimitable com és el dels quartets de corda.
Jordi Cervelló