Albert Schweitzer (2)

Recupereu la primera part d’aquest article.

Per desgràcia, la declaració de la Primera Guerra Mundial va tenir una lamentable repercusió sobre la seva tasca, ja que tant ell com la seva esposa, que eren ciutadans alemanys, varen ser objecte d’una vigilància extrema. Gràcies però al seu amic Charles Marie Widor, que va intercedir per que Schweitzer pogués continuar exercint les seves funcions com a metge, i per tant alleugerir el patiment dels seus malalts. Però l’any 1917, el govern de Clemenceau va agreujar les mesures contra els estrangers originaris d’aquelles nacions en guerra contra França. El matrimoni Schweitzer va haver d’emigrar aleshores a aquell país, en qualitat de presoners. Per sort, i gràcies a la influència dels seus amics de París, van aconseguir una autorització que els va permetre arribar a la frontera amb Suïssa i poder tornar, així, al seu domicili d’Alsàcia.

Albert Schweitzer i la seva dona

Els anys següents, del 1918 al 1924 serien per a Schweitzer d’una gran riquesa. Lluny del seu estimat lloc de Lambaréné, es va abocar a noves investigacions, emprenent un treball de gran calat, fent una comparació entre les grans religions humanes: el judaïsme, el cristianisme, l’islamisme, el budisme, i la mística xinesa. També va fer una estada a Barcelona, convidat com a organista per l’Orfeó Català. Era l’any 1921 i va executar la part de l’orgue de la Passió segons Sant Mateu de Bach, que va dirigir Lluís Millet. Hem d’afegir-hi un altre viatge a Suècia, on oferirà una sèrie de concerts extraordinaris, a més d’un recorregut per les ciutats angleses d’Oxford, Birmingham, Cambridge i Londres. L’estiu de 1922 escriurà el llibre Filosofia de la civilització, i una mica més tard Cultura i ètica. Mentrestant, rebia constantment notícies de Lambaréné, en aquells moments desprovista quasi del tot d’assistència mèdica. Abandonà de nou Europa i el 14 de febrer de 1924 va tornar a l’Àfrica, aquest cop amb la companyia d’un jove estudiant, de nom Noel Gillespie, expert en química i medicina, esdevenint el substitut de la seva dona, que no el va poder acompanyar per problemes de salut. A l’any següent va poder comptar amb dues infermeres provinents d’Estrasburg: Mathilde Kottmann i Emma Haussknecht, ambdues de gran eficàcia. Just en aquella època es va produir una terrible epidèmia de disentenria, que va multiplicar el nombre de malalts. El doctor Schweitzer va prendre aleshores una important i nova decidisió: la construcció d’un nou hospital. El mateix metge va ser l’encarregat de planejar i dirigir les obres, que es van acabar el mes de gener de 1927. L’equip d’infermers i infermeres s’havia completat amb la vinguda d’un altre metge, el doctor Mündler. El doctor Schweitzer va veure així la possibilitat de fer un viatge a Europa, per ser al costat de la seva esposa i la seva filla, a més d’oferir una sèrie de conferències i concerts amb la finalitat de recaptar fons. Va visitar Holanda, Anglaterra, Txecoslovàquia i París, en un clima de fraternitat internacional.

Albert Schweitzer al seu hospital

L’any 1932 va rebre el Premi Goethe a Frankfurt, amb motiu del centenari de la mort del gran escriptor alemany. Schweitzer va oferir aleshores un discurs exaltant la seva fe en l’idealisme, i de manera especial pel “respecte per la vida”. Poc després es va negar a tornar a Alemanya, just en el moment en què entra en escena el règim totaliritzat.

L’any 1939, amb motiu de l’inici de la Segona Guerra Mundial, Schweitzer decideix tornar immediatament a l’Àfrica, ja que la seva presència a Lambaréné és summament important. Serà la setena vegada que vagi al continent africà.

RECONEIXEMENTS

L’any 1945 es compleixen 70 anys del doctor i la BBC de Londres li dedica un extens homenatge radiofònic, al final del qual s’emet un disc interpretat pel mateix Schweitzer amb obres de Bach. Era la prova que el món no oblidava i agraïa la seva tasca solidària en favor A l’any 1945 es van poguer festejar els 70 anys del Doctor i la BBC de Londres li va dedicar un extens homenatge radiofònic al final del qual es va emetre un disc intepretat pel mateix Schweitzer, amb obres de Bach. Era la prova de que el món no l’oblidava i que agraïa la seva tasca solidària a favor dels desposseïts i oblidats.

L’any 1951 torna a Europa, i a Alemanya se li concedeix el Premi de la Pau dels llibreters alemanys i també la Medalla de la Royal African Society. Dos anys després serà nominat com a Membre d’Honor de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Hi hem d’afegir, per descomptat, el Premi Nobel de la Pau de l’any anterior. Amb els dineres obtinguts va aconseguir acabar de construir l’Hospital dels leprosos Village Lumière. L’any 1954 va rebre a Oslo una altra gran distinció pel “valor exemplar de l’obra filantròpica al llarg de més de 50 anys”. Allà va pronunciar un discurs titulat El problema de la pau en el món actual. Ja l’any 1955, amb motiu del seu 80 aniversari, va realitzar diverses conferències per Europa, i va seguir rebent distincions honorífiques com a ciutadà del món, com la Gran Medalla d’Or, a París.

Els Schweitzer en l'entrega del Nobel de la Pau

A la cerimònica d’entrega del Premi Nobel de la Pau

La seva preocupació per l’amenaça atòmica va ser molt gran. Torna a fer una aparició pública per parlar de la greu situació i, de nou, Radio Oslo retransmet els seus discursos, que posteriorment seran publicats en forma de llibre amb el títol de Pau o Guerra atòmica. Va ser l’any 1962 quan els Estats Units i Rússia varen reprendre els experiments atòmics. Científics i humanistes van argumentar que no hi havia cap justificació, i que era un atemptat contra el món i els seus habitants.

Tres anys més tard, el 1965, celebrava 90 anys. A final d’agost ja no li quedaven forces i el 4 de setembre moriria en una caseta de fusta, a l’hospital que ell mateix havia construït. Al dia següent, fou enterrat al costat de la seva esposa, al cementiri de Lambaréné.

Albert Schweitzer 4

Cal dir que Schweitzer, durant tots els anys que va viure a l’Àfrica mai va intentar convertir els africans a la seva religió. Els diumenges es reunien amb tots els malalts a l’aire lliure mentre ell llegia un Evangeli, o un capítol de la Bíblia, i lloaven tant al seu Déu com al nostre. Era totalment comprensiu amb la mentalitat dels africans, i mai els va tractar des de l’òptica d’un europeu cultivat. La seva meravellosa actitud va ser la de l’abnegació total, curant totes les ànimes possibles, dins d’una vida de gran duresa, sacrifici i contrarietats.

SCHWEITZER MÚSIC

El llibre esmentat en el primer capítol d’aquesta sèrie, J.S. Bach el músic poeta, va ser escrit partint d’un minuciós estudi dels corals de Bach. És un llibre ambiciós, que s’estructura en diverses parts: “Estudi de la música sacra a Alemanya fins a Bach”; “Vida i caràcter de Bach”; “Estudi de les seves obres” (gènesi i realització) i “Execució de l ́obra de Bach”. Aquesta última obra va ser publicada per l’editorial americana Schirmer de Nova York, i conté nombrosos consells pràctics molt útils per als organistes.

Sobre l’orgue com a instrument, Schweitzer va fer una tasca admirable. Ja l’any 1906 publicava un estudi comparatiu titulat “L’art de fabricar orgues a Alemanya i a França”. Al mateix temps, s’implicava en una campanya a favor de la conservació d’orgues antics, que s’oposava a la tendència d’alguns constructors de sacrificar la bellesa i la puresa del so, per aconseguir més potència sonora. Al Congrés Internacional de Viena, es va adoptar el Reglament General per a la Construcció d’Orgues, que es va difondre en diversos idiomes.

Es una gran sort poder disposar de diversos enregistraments on Schweitzer interpreta peces de Bach i de Cesar Franck, que va editar per al segell Columbia.

Albert Schweitzer a l'orgue

Voldria acabar amb una de les moltes frases remarcables que Schweitzer va dir al llarg de la seva vida: “Hi han dues maneres per refugiar-se de la misèria de la vida, la música i els gats.”

Jordi Cervelló

Recuperar la primera parte de este artículo.

Por desgracia, la declaración de la Primera Guerra Mundial tuvo una lamentable repercusión sobre la histórica labor de Schweitzer, ya que tanto él como su mujer eran ciudadanos alemanes, y por tanto objeto de una vigilancia extrema, que impedía realizar con normalidad sus funciones. Gracias a la intercesión de su amigo y mentor Charles Marie Widor, Schweitzer pudo continuar su labor y por tanto aliviar el sufrimientos de los enfermos a su cargo.

Pero en el año 1917, el gobierno francés de Clemenceau agravó las medidas contra los extranjeros originarios de las naciones en guerra contra Francia, y el matrimonio Schweitzer tuvo que emigrar a Francia, en calidad de prisioneros. Por suerte, y gracias a la influencia de sus amigos de París, el matrimonio obtuvo la autorización que les permitió llegar hasta la frontera con Suiza, y poder regresar a su domicilio de Alsacia. Los años siguientes, de 1918 a 1924, serían para Schweitzer de una gran riqueza. Lejos de su estimado pueblo de Lamberéné, se sumergió en nuevas investigaciones, emprendiendo un trabajo de gran calado. Trató de realizar una comparación entre las grandes religiones humanas: el judaismo, el cristianismo, el islamismo, el budismo, la china mística… Además estuvo en Barcelona, invitado por el Orfeó Català, para interpretar la parte del órgano de la ‘Pasión según San Mateo’ de Bach, dirigida por el maestro Lluís Millet. Después marchó a Suecia, donde ofreció una serie de conciertos extraordinarios. Además, recorrió importantes ciudades inglesas, como Oxford, Birmingham, Cambridge y Londres. En verano de 1922 escribió el libro ‘Filosofía de la civilización’ y poco después, ‘Cultura y Ética’. Mientrastanto, continuaba recibiendo noticias de Lambaréné, en aquellos momentos desprovista pràcticamente de asistencia médica. Abandona de nuevo Europa, y el 14 de febrero de 1924 volvía a Africa, esta vez en compañía de un joven estudante llamado Noel Gillespie, experto en medicina y química, sustituto de su esposa, que ya no le pudo acompañar por problemas de salud. Un año después pudo contar con dos enfermeras, procedentes de Estrasburgo: Mathilde Kottman y Emma Haussknecht, las dos de gran eficacia. Es precisamente en este momento cuando se produce una gran epidemia de disentería, que multiplica el número de enfermos. El doctor Schweitzer toma una gran decisión: decide construir un nuevo hospital. Él mismo planificará y dirigirá la obra, que concluirá en 1927. El cuadro de enfermeras y enfermeros se completó con la llegada del doctor Mündler. Mientras, Schweitzer tenía la oportunidad de realizar otro viaje a Europa, para poder estar con su esposa y su hija, y también para recaudar fondos para su gran obra en Lambaréné. Visita Holanda, Inglaterra, Checoslovaquia y Francia, en un clima de fraternidad internacional.

En 1932 recibe en Frankfurt el “Premio Goethe”, coincidiendo con el centenario de su muerte y ofrece un discurso exaltando la propia fe en el idealismo y de manera especial hacia el “respeto por la vida”. Poco después, se negará a volver a Alemania, cuando llega al poder el régimen totalitario. En 1939 y con motivo del inicio de la Segunda Guerra Mundial decide volver inmediatamente a África, ya que su presencia en Lambaréné es sumamente importante. Sería la séptima vez que iría al continente africano.

RECONOCIMIENTOS

En el año 1945 se festejaron los 70 años del Doctor y la BBC de Londres le dedicó un extenso homenaje radiofónico, al final del cual se emitió un disco interpretado por el mismo Schweitzer con obras de Bach. Era una prueba de que el mundo no lo olvidaba, y que agredecía su labor solidaria en favor de los desposeídos y olvidados.

En 1951 vuelve a Europa y en Alemania se le concede el ‘Premio de la paz de los libreros alemanes’, y la ‘Medalla de la Royal African Society’. Dos años después fue nombrado Miembro de Honor de la Academia Americana de las Artes y las Ciencias. Recibe también el Premio Nobel de la Paz, correspondiente al año anterior. Con el dinero conseguido, podrá terminar de construir el Hospital de leprosos ‘Village Lumière’. En el año 1954 recibió también en Oslo otra gran distinción, por “el valor ejemplar de la obra filantrópica desarrollada a lo largo de más de 30 años”. Allí pronunció un discurso bajo el título de “El problema de la paz en el mundo actual”. Ya en 1995, y con motivo de su 80 aniversario realizó varias conferencias por Europa, además de recibir distinciones honoríficas como ‘Ciudadano del mundo’, y la ‘Gran Medalla de Oro’ en París.

Su preocupación por la bomba atómica fue muy grande. Aparace de nuevo a la luz pública para hablar de la grave situación y de nuevo Radio Oslo retransmite sus discursos que posteriormente serán publicados bajo el título de  ‘Paz o Guerra Atómica’. Fue en 1962 cuando los Estados Unidos y Rusia reanudaron sus experimentos atómicos. Científicos y humanistas argumentaron que no había justificación y que era un atentado contra el mundo y sus habitantes. Tres años más tarde, en 1965, celebraba los 90 años. A finales del mes de agosto ya no le quedaban más fuerzas y el 4 de septiembre moría en su casita de madera, cercana en el hospital que el mismo había construido. Al día siguiente fue enterrado junto con su esposa en el cementerio de Lambaréné.

Es muy important subrayar que Schweitzer, durante todos los años que vivió en Africa nunca intentó convertir a los africanos a su religión. Los domingos se reunía con todos los enfermos al aire libre mientras leía un evangelio o un capitulo de la Biblia alabando tanto a su Dios como al nuestro. Era totalmente comprensivo con la mentalidad de los africanos y nunca los trató desde la óptica de un europeo cultivado. El hombre que tanto estimaba la música de Bach optó por el autosacrificio curando tantas almas como pudo en medio de una vida de gran dureza y todo tipo de contrariedades.

SCHWEITZER MÚSICO

El libro mencionado en el capítulo anterior, “J.S. Bach el músico poeta”, fue escrito partiendo de un minucooso trabajo sobre los corales de Bach. El libro es ambicioso y consta de varias partes: “Estudio de la música sacra en Alemania hasta Bach”, “Vida y carácter de Bach”, “Estudio sobre sus obras” (Génesis y realización) y “Ejecución de las obras de Bach”, esta última publicada por la editorial norteamericana Schirmer de Nueva York. En esta parte hay numerosos ejemplos y consejos prácticos para los organistas.

Sobre el órgano como instrumento, Schweitzer hizo una labor enorme. En el año 1906 aparece un estudio comparativo bajo el título de “El arte de fabricar órganos en Alemania y Francia”. Al mismo tiempo hizo una campaña para la conservación de órganos antiguos contra la tendencia de constructores en sacrificar la belleza y pureza de sonido con el fin de conseguir una mayor potencia sonora. En el Congreso Internacional de Viena del año 1909 se adoptó su “Reglamento general para la construcción de órganos” difundido en varios idiomas.

Es una gran suerte disponer de diversas grabaciones de Albert Schweitzer interpretando a Bach y también a Cesar Franck. Grabaciones que se encuentran en el catálogo de Columbia.

Acabo con una de las tantas frases que más me han gustado de Schweitzer: “Hay dos maneras para refugiarse de la miseria de la vida, la música y los gatos.”

Jordi Cervelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s