L’activitat musical a Berlín

La Porta de Brandenburg

Recentment vaig estar uns dies a la capital alemanya. Res em va sorprendre. L’activitat musical és imparable, com sempre. L’estrena d’un quartet de corda meu a la sala de Radyal Sistem, a càrrec del Quartet Atrium, va tenir molt bona acollida, cosa que vaig agrair molt.

Només fent una ullada a la programació de concerts d’aquest mes ens hauria de desesperar. La programació de Berlín es divideix en els següents blocs: concerts simfònics, cambrístics, òpera, òpera còmica, concerts d’invenció i concerts a les esglésies. El seu nombre sobrepassa normalment els 15 per dia, de vegades arriben als 30 i fins i tot 40, com va passar els dissabtes dies 8 i 28. Sembla gairebé impossible tanta activiat. Però és així.

Em van agradar molt les sessions que es van dedicar pel centenari del violinista Yehudi Menuhin. Una celebració molt important. Entre els dies 22 d’abril i l’1 de maig es van celebrar a la Konzerthaus una vintena de concerts en memòria seva. Tretze eren amb la Konzerthausorchester, i diferents grups de cambra, que van interpretar el repertori que habitualment tocava Menuhin. També hi va participar la Menuhin School Surrey i el curiós conjunt provinent de la Índia, l’Andushka Shankar Ensemble. Menuhin va ser molt amic de Ravi Shankar, amb qui va col·laborar en diverses ocasions. Em centraré més en els compositors programats, un tema més espinosos que tenim a casa nostra. Si parlem d’intèrprets, destaca el fet que actuïn els millors que es poden trobar, així com joves intèrprets que apunten molt alt.

La Simfònica de Berlín, que es la segona orquestra del país, ha inclós aquesta temporada els més variats compositors, tots ells combinats amb els grans noms del passat. És la música sense fronteres. Van programar-se noms com els de Ginastera, Ligeti, Schitt, Dukas, Grime, Grosskopf, Kagel, Winbeck, Weinberg, Dreyfus, Miaskowski, Balakirev, Delius, Nielsen, Scelsi, Williams…

La tasca que exerceix l’escola de música Hochschule Hans Eisler és molt important, i la seva presència és pràcticament diària. Creada el 1964, porta el nom del compositor i teòric Hans Eisler. Ofereix classes públiques, concerts d’estudiants, presentació d’obres de joves compositors, molts d’ells retransmesos per Kulturradio. Entre els diferents cicles de concerts, hi ha l’anomenat “Crescendo”, dedicat a la música de cambra. Se celebra entre els mesos de maig i juny a la Universitat der Künste, de Berlín. Hi ha, per exemple, un concert dedicat al pianista Ferrucio Busoni, que va viure i ensenyar a Berlín; un homenatge a Max Reger, obres de Schumann, Zimmermann, Poulenc, Xostakóvitx, Bernstein, Bach, Schoenberg… A més, se li dedica un concert a Enric Granados (27 de maig), amb la col·laboració de l’Institut Cervantes.

A la Berliner Philharmonie cada dia hi ha activitat. A la Sala de la Filharmònica hi actuaven la Filharmònica de Berlín, la Simfònica, la Symphonie Orchester Schoenberg, la Staatskapelle que dirigeix Daniel Barenboim, Rundfunk Symphonie Orchester, i la Konzerthausorchester de Berlín, a més d’altres conjunts estrangers convidats.

La música a les esglésies és també constant: unes deu esglésies celebren concerts alternatius. L’orgue hi és sempre present, però, a més, hi trobem l’orgue amb acompanyament, música de cambra amb piano i, naturalment, música religiosa de tots els temps.

La regió de Berlín Brandenburg, un espai en plena natura, és un dels focus on acudeix més públic. La carta de presentació són els famosos ‘Concerts de Branbengurg’, de Bach. Cada dia, però, actuen diferents conjunts i solistes. Cinc o sis concerts són normals, però hi ha dies que passen dels 10, com va passar el 15 de maig. De les 11 del matí fins a les 8 del vespre, hi ha activitat. És un dels llocs on els millors estudiants de l’Escola de Música Hans Eisler tenen presència habitual.

La sala de Radyal Sistem, on l’Atrium Quartet va presentar el meu quartet, és una sala d’estructura modernista, situada al costat d’un canal. Té un públic fidel. Es fan mitja dotzena de concerts mensuals, i l’acústica és realment extraordinària. L’amic Hugo Romano va realitzar l’enregistrament.

Per acabar voldria fer una observació important. A Berlín, com en altres ciutats europees de tradició musical, la música clàssica, culta, seriosa, etc., està considerada com un fenòmen global sense traves innecessàries, i sobretot, amb una gran dosi d’imaginació. Els concerts són plens de jovent. La varietat d’obres programades contempla tota la història de la música, fins a les propostes més recents, amb la virtut que he vist programades obres poc conegudes de grans compositors.

Jordi Cervelló

LA ACTIVIDAD MUSICAL EN BERLIN

Recientemente estuve unos días en Berlín, una de las ciudades europeas con más actividad musical. Se estrenó un cuarteto mío en la Sala de Radyal Sistem, que fue interpretado por el “Atrium String Quartet” de San Petersburgo. Aprovecho para hacerle una ojeada a la gran actividad musical que se despliega por toda la ciudad. Sin embargo, me referiré al mes de mayo que puede ser un buen ejemplo. La actividad en Berlín se desarrolla en varios apartados: música sinfònica, música de cámara, ópera, ópera cómica, conciertos de la Hochschule, música en las iglesias y Brandeburgo. El número de conciertos sobrepasa casi siempre los 15 por día, a veces la cifra puede aumentar, como ocurrió los sábados 8 y 28 de mayo, en los que se llegó a las 40 actuaciones.

Me gustó mucho la celebración especial que se hizo a Yehudi Menuhin, con motivo del centenario de su nacimiento. Del 22 de abril al 1 de mayo tuvieron lugar veinte conciertos en la Konzerthaus. Trece eran con la Konzerthausorchester y otros grupos de cámara, que interpretaron el repertorio que gustaba a Menuhin. También participó la Menuhin School Surrey y el curioso conjunto indio Anduska Shankar Ensemble. Menuhin fue gran amigo y colaborador de Ravi Shankar.

Por lo que a la programación se refiere, no me detendré en dar nombres de intérpretes. Éstos son muy destacados, y también hay jóvenes intérpretes. Sí en cambio, nombraré a ciertos compositores que, por desgracia, casi nunca llegan a nuestros atriles. Por ejemplo, la Sinfónica de Berlín -solo en mayo-, programó obras de Ginastera, Ligeti, Schitt, Dukas, Grime, Grosskopf, Kagel, Winbeck, Weinberg, Dreyfus, Miaskowski, Balakirev, Delius, Scelsi, Williams…

La labor que ejerce la Escula de Música Hochschule Hans Eisler es muy importante, y tiene presencia casi diaria, ya sea en el centro o fuera de él. Esta escuela superior lleva el nombre del que fuera compositor y teórico de la música. El centro ofrece clases públicas, cursos de cámara, presentación de jóvenes talentos, compositores muchos de ellos difundidos a través de la radio, en el canal Kulturradio. Entre los diversos ciclos de conciertes, he visto uno denominado “Crescendo”, dedicado a la música de cámara, que se celebra en la Universidad de Künste. Este mes había, por ejemplo, un concierto dedicado al que fue gran pianista Ferrucio Busoni, que además fue compositor, y vivió casi toda su vida en Berlín; otro homenaje a Max Reger, figura imprescindible en toda Alemania. Sonaron obras de Schumann, Schoenberg, Zimmermann, Poulenc, Bernstein, Bach, Shostakóvich. A estos nombres ya que añadir el de Enrique Granados, a quien se le dedicó el concerto del 27 de mayo, con la colaboración del Instituto Cervantes.

En la Berliner Philharmonie, cada día de mayo hay actividad en la prestigiosa sala de conciertos. Además de la célebre orquesta, actúan la Symphonie Orchester Schoenberg, la Staatskapelle que dirige Daniel Barenboim, la Rundfunk Symphonie Orchester y la Konzerthausorchester de Berlín, ademas de conjuntos extranjeros invitados.

La música en las iglesias es también constante. Unas diez iglesias celebran conciertos alternativos, con el órgano omnipresente, ya sea solo como con otros instrumentos. Es habitual celebrar entre ocho y diez conciertos al día. Bach, Händel o Mendelssohn son autores habituales, pero también lo son Rossini -de quien el 21 de mayo se interpretó su excelente ‘Petite Messe Solennelle’-, Buxtehude, Frescobaldi o Vivaldi.

En la región de Berlín-Brandenburgo, un espacio en plena naturaleza, en el que se realizan todo tipo de actividades, la música tiene un calendario muy importante. Cada día hay conciertos, todos ellos de características diferentes. Es una plataforma para jóvenes intépretes, que tocan constantemente.

Evidentemente que la carta de presentación son los “Conciertos de Brandeburgo” de Bach pero el listado de autores es innumerable. Se hacen 10 o 15 conciertos al día de las 11 de la mañana hasta las 8 de la noche. Es un lugar donde suelen tocar intérpretes de la Escuela de Música Hans Eisler. Este escrito es un breve resumen solo del mes de mayo pero da una idea de la enorme oferta musical. Sigue siendo uno de los centros más activos de Europa.

Jordi Cervelló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s