Elías Canetti (1905-1994) és un dels meus escriptors preferits. Aquest autor va néixer a Bulgària, era d’origen sefardí i va marxar d’Europa l’any 1939, per no ser detingut pels nazis. La seva dona, Veza, va ser una gran col·laboradora.
En un principi, el seu gran llibre Masa y poder em va desconcertar. El volum havia vist la llum el 1960, després de treballar-hi durant quasi 20 anys. Després de llegir els tres volums que dedica a la seva autobiografia, que comença amb La llengua absolta (1977), vaig entendre qui era, i què volia. De nou, vaig reprendre la lectura de Masa y poder. I aquest cop va ser diferent. Cada cop em va anar agradant més, i avui és un dels llibres de consulta i reflexió que més m’atrau.
El seu discurs és únic, així com la manera d’explicar les masses i la seva relació amb el poder. Són molts els paràgrafs d’interès, i que cal llegir molt atentament, com el que he escollit per transcriure en el blog. Es tracta d’aquell article sobre l’home i els animals, un tema que m’interessa molt. La meva sensibilitat vers els animals és altíssima, i Canetti escriu paraules molt agudes sobre els animals que viuen en captiveri.
Diu així: “Sobre los animales que el hombre mantiene cautivos, pende una sentencia de muerte. Si bien la sentencia está – con frecuencia durante largo tiempo – “suspendida”, nadie es indultado. Así el hombre transfiere impunemente su propia muerte, de la que es perfectamente consciente, sus animales. El lapsus de vida que les concede tiene algo del suyo propio; sólo que en el caso de ellos es “él” quien vigila cuando ha llegado su fin. La muerte de sus animales les es más soportable cuando posee muchos y saca solo unos pocos de la manada para sacrificarlos. Sus dos objetivos, la multiplicación de sus manadas y la necesaria muerte de los animales aislados pueden muy bien reunirse. De este modo como pastor es más poderoso que cualquier cazador. Sus animales están todos juntos y no huyen. La duración de su vida está en sus manos. El no depende de la oportunidad que le ofrecen los animales, no tiene porqué matarlos en el acto. La “violencia” del cazador se transforma en el “poder” del pastor”.
Jordi Cervelló 