Leonardo i la sopa

Una vegada, quan Leonardo era ja gran, abans de la seva mort va escriure en un paper diversos diagrames i un text sobre geometria, escrit de dreta a esquerra, com era el seu costum. El text va quedar interromput. De sobte hi apareix una frase insòlita: “Perche la minestra si fredda…”. Estava dinant i es veu que la sopa trigava en arribar. Es diu que aquesta frase podia ser una mena d’avançament del que faria a partir d’aleshores, ja que des de llavors va deixar d’escriure teoremes.

Leonardo va deixar innumerables escrits de tota mena. Res el deixava indiferent. Es calcula que va deixar escrites més de 7.000 pàgines, sense comptar amb les moltes que s’han perdut. Tot aquest treball forma part del que es van anomenar els còdex. Un dels més importants és el ‘Còdex Atlàntic’, que es conserva a Milà, i que conté una impressionant compilació de dibuixos i manuscrits, com ara els famosos dibuixos anatòmics.

Un altre col·lecció és el ‘Còdex Arundel’, de la British Library, dedicat a la geometria, a més del ‘Còdex Urbinas’, conservat al Vaticà, on hi han els escrits sobre pintura, i del que l’any 1651 es va publicar a París una versió abreujada, coneguda com a ‘Trattato della pintura’. Aquesta va ser l’obra que Leonardo va donar en vida al seu deixeble Francesco Melzi. El geni italià va concloure aquest tractat l’any 1498, amb el títol de Tractat de pintura i moviments humans. Es tracta d’un estudi sobre la ciència de la pintura, que estableix els seus principis i regles, dividits en dues parts. Una part teòrica, sobre principis filosòfics de la pintura comprada amb les altres arts, a més de principis en l’aplicació de la perspectiva de la llum i les ombres, i una segona part pràctica, on dóna innumerables consells i preceptes per als joves pintors. Tot el tractat és com una “filosofia dell vedere”, com deia el mateix Leonardo. Saber captar la revelació de la Natura, i saber-la transmetre-la de manera penetrant. El seu valor és incalculable, i tot el que diu arriba amb tota la vigència, fins i tot pels no professionals amants de la pintura. És un dels llibres que més m’agrada consultar i passar-m’ho bé, ben bé dos o tres cops a l’any.

Leonardo considera que les perspectives són tres: la lineal, la de color i la minvant. Per exemple i sobre la perspectiva en general va escriure (S. K. M. II2. 158b): “De la perspectiva. Si el ojo se desplaza desde la deslumbrante albura del sol hasta un lugar de menor luz, todos los objetos parecerán sombríos. Así ocurre porqué las pupilas de los ojos que han permanecido ante esta blancura deslumbrante se contraen -o nuestra pupila se dilata, según la claridad o oscuridad de su objeto (…)”. Més endavant segueix dient: “Tanto mayores parecerán las estrellas cuanto más oscuro esté el cielo: y si tú sitúas una luz de por medio -entre el ojo y aquellas- tales estrellas resultarán menores (…) Al aire libre, la pupila del ojo varía de tamaño por cada grado de movimiento del sol (…) El ojo retiene sus imágenes por algún tiempo después de una visión”.

Seguiré amb  Leonardo un altre dia, sobre altres coses que em vingui de gust comentar. És un referent inigualable. Per acabar aquest breu article, he volgut reproduir un dibuix que sempre m’ha impactat. Es tracta d’una escena, feta amb carbó i amb tinta marró i groga, que es pot trobar a la Windsor-Royal Library. Descriu un diluvi, que instrueix a un pintor sobre la manera de representar una tempesta. Tot ell és d’un expressionisme impactant i turbulent. Va ser fet entre 1513 i 1516.

Jordi Cervelló

CERVELLÓ Leonardo Diluvi.png

Anuncis