Coincidint amb el centenari del naixement de l’Orquestra Pau Casals, una formació simfònica impulsada i finançada per Pau Casals, dedico un extens article a aquest important conjunt, estructurat en diferents capítols.
Pau Casals dirigint la seva orquestra al Palau · Foto de la Fundació Pau Casals.
L’Orquestra Pau Casals es va fundar el juny de l’any 1920, i va significar una etapa riquíssima i transcendental en la història del simfonisme barceloní. Es feien dues sèries de concerts, a la tardor i a la primavera, a més d’un cicle al Liceu per Quaresma.
Pau Casals, que era conegut arreu del món i estava considerat el violoncel·lista de més renom d’aquell temps. Gràcies a la seva celebritat, va aconseguir fites impensables amb aquesta orquestra, convidant els noms més grans del moment, ja fossin directors com solistes, però sobretot compositors, que dirigiren les seves pròpies obres. La ciutat de Barcelona es va beneficiar d’escoltar obres de Stravinski o de Richard Strauss, que no feia gaire que s’havien escrit, així com també d’altres autors també molt rellevants. Tot això va influir a l’hora de donar a Barcelona un lloc de prestigi dins l’àmbit europeu, pel que fa a la música. Va ser com un miracle. 17 anys d’un nivell de qualitat extraordinari.
L’excel·lent llibre escrit per Oriol Martorell l’any 1995, titulat Quasi un segle de simfonisme a Barcelona, conté tota la informació de l’Orquestra Pau Casals, que segueix amb l’Orquestra Municipal de Barcelona, i més endavant amb la Ciutat de Barcelona. Oriol Martorell ho enriqueix amb comentaris molt acurats, que descriuen, cicle per cicle, els trets principals, però també amb centenars de pàgines on queden reflectits tots els concerts realitzats, esmentant en cadascun d’ells el programa exacte.
M’he decidit a fer aquest escrit sobre l’orquestra creada per Casals perquè va ser l’etapa més gloriosa de la nostra història del simfonisme. Mai més s’arribaria a reunir noms tan importants com aquells, que van convertir Barcelona en un punt de trobada dins d’Europa. He pogut comprovar que en la majoria de publicacions que tracten d’aquest tema, hi ha imprecisions, hi falten noms o hi manca rigurositat en les obres esmentades. Crec que és important no deixar cap nom il·lustre per anomenar, ja que el benefici que cadascun d’ells va aportar, és digne de ser explicat.
Una de les activitats més importants de l’orquestra va ser la vinculada a l’Associació Obrera de Concerts, una entitat creada per introduir la música clàssica entre la classe obrera, i que va desenvolupar la seva tasca entre els anys 1929 i 1936, canalitzant l’assistència dels obrers als concerts gratuïts que tenien lloc els diumenges.
Els obrers eren considerats persones i com a persones amb pocs mitjans es va pensar amb ells. Així, de manera regular assistien a concerts amb obres de repertori i molts fills d’obrers van poder entrar en el món musical, i fins i tot anar a escoles de música. Avui en dia una associació d’aquest tipus és impensable. Per a ells no hi ha pressupost, no són dignes d’aquest privilegi.
Jordi Cervelló 