L’Orquestra Pau Casals (IV)

L’oferta de concerts de l’Orquestra Pau Casals era del nivell més alt. És per això que, tant pel que fa a la ciutat -l’ambient musical- com els mateixos músics de l’orquestra, es van enriquir com mai abans. En tindrem la mostra només referint-nos a Richard Strauss i Igor Stravinsky, els més afamats compositors del segle XX. Strauss representava el gran exemple de músic post-romàntic alemany, amb la seva escriptura impecable, majestuosa però d’un refinament mozartià que no amagava. Stravinsky era una novetat. Tenia 18 anys menys que Strauss però la seva música representava un altre món. Música eminentment rítmica, salvatge, plena d’invenció i absolutament colpidora.

Un bon nombre d’obres d’aquests dos compositors van interpretar-se durant aquells anys de vida de l’Orquestra Pau Casals. De Stravinsky quasi tot el que havia escrit per a orquestra, mentre que de Strauss van sonar les obres simfòniques més emblemàtiques. El concert celebrat el 19 d’abril de 1934 és tot un exemple de la gran visió de Pau Casals, que va unir en el mateix programa als dos autors, Strauss i Stravinsky. Va començar amb una Suite de Bach, després van interpretar la Simfonia Júpiter de Mozart, a continuació Mort i transfiguració de Strauss, per acabar amb la Simfonia dels salms de Stravinsky.

Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català

RICHARD STRAUSS
Durant la Quaresma de l’any 1925, l’Orquestra Pau Casals va dedicar tres concerts a Richard Strauss, que va dirigir el mateix Strauss i on es van interpretar obres com Don Juan, El burgès gentilhome, Vida d’heroi, Les facècies de Till Eulenspiegel, la Suite sobre temes de Couperin, Mort i transfiguració, les Sis cançons per a veu i piano, amb la soprano Mercè Plantada i Strauss al piano; la Simfonia Domèstica i la Simfonia Alpina, aquesta última novetat absoluta, ja que l’havia escit només cinc anys abans.

El 1926 Pau Casals va dirigir la versió íntegra de la comèdia-ballet El burgès gentilhome. També es va programar aquell any Així va parlar Zarathustra, novament amb Casals a la batuta. La música de Strauss continuaria sent programat en anys posteriors. La darrera obra que va sonar va ser Don Quixot, interpretada pel violoncel·lista Maurice Eisenberg, sota la direcció de Pau Casals. Era el 31 d’octubre de 1935.

IGOR STRAVINSKI
L’any 1924 es va dedicar una sèrie extraordinària de concerts a Igor Stravinsky. Era una novetat absoluta. Els tres concerts van ser dirigits pel compositor rus. En el primer es van interpretar obres com Focs d’artifici, El cant del rossinyol i L’ocell de foc. En el segon, El cant dels sirgadors del Volga, l’Scherzo Fantastico i la suite Pulcinella. Finalment, en el tercer concert van sonar composicions com El rossinyol, Pastoral, Tilimbom i El faune i la pastora.

L’any següent, el 1925, Stravinsky va tornar a Barcelona per oferir tres concerts més. De nou Focs d’artifici i la suite Pulcinella en el primer dels concerts, a més d’El cant del rossinyol, Ragtime i Petruixka. Pel que fa al segon, s’interpretaven els Tres poemes de la lírica japonesa, l’Octet, La història d’un soldat, El faune i la pastora i L’ocell de foc. Finalment, en el tercer van sonar la Simfonia, Petruixka i el Concert per a piano i orquestra, amb Stravinsky al piano i Pierre Monteux a la batuta. El compositor rus tornaria a aparèixer encara l’any 1933 amb la Simfonia dels Salms, el Concert per a violí i orquestra -amb Samuel Dushkin com a solista-, el Capriccio per a piano i orquestra -amb el seu fill Soulima a la part pianística-, i L’ocell de foc.

D’aquesta manera s’unia la la diversitat i també l’agraïment als dos compositors més importants, protagonistes de la creació musical durant aquells anys. I encara caldria esmentar la vinguda d’Arnold Schoenberg i Anton Webern durant la temporada 1931-1932, dos altres representats de primera magnitud. Schoenberg vivia en aquell moment a Barcelona, on treballava en la seva òpera Moses und Aaron. En un dels Concerts de Primavera, l’Orquestra Pau Casals va oferir quatre concerts, dirigits per Schoenberg i Webern, que incloïen també peces clàssiques de Haydn, Mozart i Beethoven.

I encara parlant de l’any 1936, va tenir lloc un fet d’una gran repercussió: l’estrena mundial del Concert per a violí i orquestra d’Alban Berg “A la memòria d’un àngel”. Va ser dins del Festival organitzat pel SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània), dirigit per dos grandíssims directors com eren Hermann Scherchen i Ernest Ansermet. El solista de violí era Louis Krasner. Després arribaria la tragèdia, la desfeta.