´Casals va marxar, lògicament. Decidirà instal·lar-se molt a prop de la seva Catalunya estimada. Al petit poblet de Prada de Conflent, al costat del Canigó. Havia rebut ofertes per anar a viure als Estats Units, però la resposta sempre va ser negativa. Uns anys més tard, el seu amic Alexander Schneider li va proposar de fer un festival amb el seu nom als Estats Units. Casals s’hi negà. Volia romandre a Prada. Schneider hi va insistir amb una nova proposta: fer el Festival a Prada de Conflent mateix. Així, l’any 1950 va néixer el Festival Pau Casals.
Pau Casals a Prada · Font: Festival Pau Casals
Entre la Guerra Civil i la vinguda del Franquisme, Catalunya i Espanya van quedar arruïnades musicalment. La tasca de Casals quedarà per al record, i haurem d’esperar. El mestre Joan Lamote de Grignon, l’any 1910 havia fundat l’Orquestra Simfònica de Barcelona, que va actuar fins al 1924. Aquest conjunt, sense una estructura estable, va fer una feina realment important, i no només a Catalunya. També a Espanya. En total van oferir 220 concerts, principalment a Barcelona, però també a Saragossa, Madrid, València, Bilbao, Valladolid, Granada, etc. També cal esmentar l’Associació de Música “da Camera”, que des de l’any 1913 fins al seu tancament, el 1939, va fer una tasca realment encomiable. La seva activitat éra bàsicament camerística, però destacava la presència habitual de l’Orquestra Pau Casals. El mateix Casals va ser durant molts anys el Conseller Artístic d’aquesta entitat. Les programacions de molts dels concerts que van organitzar durant aquells anys van incloure regularment música d’autors catalans.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
Jordi Cervelló 