100 anys del Tractat de Leopold Auer

Entre els llibres i partitures que conservo amb molta cura degut al seu valor històric i musical, tinc un llibre que considero un tresor. Porta per títol Violin Playing As I Teach It.  Està escrit pel llegendari violinista i professor Leopold Auer. Aquest violinista, que era d’origen hongarès el va escriure l’any 1920. La primera edició va aparèixer, l’any següent, el 1921. Jo tinc un exemplar posterior, de l’edició de 1930. Me’l va regalar la meva professora de violí, Rosa García Faria, quan jo encara era un jovenet.

Aquest és el primer tractat de tècnica i interpretació violinística del segle XX. Leopold Auer va ser el creador de la famosa Escola de Sant Petersburg, que es va desenvolupar entre els anys 1868 i 1917. El contingut del Tractat va significar molt per a mi i per a tots els violinistes interessats en progressar. Auer, ja aleshores, era per a tots els violinistes de la meva generació un veritable revolucionari. Ell va ser el mestre d’alguns dels millors violinistes d’aquell moment: Jascha Heifetz, Nathan Milstein, Efrem Zimbalist, Mischa Elman, Toscha Seidel, Max Rosen, Michael Piastro… Quan vaig rebre el llibre per part de la Rosa, jo no sabia anglès i la meva estimada mare me’l va traduir de dalt a baix.

El Tractat està dividit en 14 capítols i és el resultat dels anys d’observació i experimentació d’Auer, des de la seva privilegiada càtedra al Conservatori de Sant Petersburg. Explica els mitjans tècnics que ell mateix utilitzava amb els seus deixebles i insistia molt en el control mental, que segons ell era la base del progrés. No repetir per repetir sinó observar-se i criticar-se a un mateix. Controlar l’esforç de tantes hores d’estudi. Auer, a més, tenia molt clar que cada estudiant havia de ser ensenyat de manera diferent segons la seva constitució física.

Han passat 100 anys des que el va escriure i les seves paraules segueixen sent vigents en tot el que diu. El llibre podria haver estat escrit perfectament avui.

Jordi Cervelló