Entre els primers grans directors, he d’esmentar primerament Louis Spohr (1784-1859). Aquest famós violinista va ser un dels primers en utilitzar la batuta. Es col·locava en un pupitre separat per poder veure a tota l’orquestra i donar les entrades oportunes, fet que va influir en la seva introducció a tota Europa. Spohr també va ser el primer en incorporar números d’assaig i lletres de referència, tant a la partitura com a les parts dels músics. Contemporani de Spohr va ser Françoise-Antoine Habeneck (1781-1849), director francès d’origen germànic que va ser també un referent. Segons Mendelssohn, Habeneck tenia la millor orquestra de París. Era el que es deia un violinista dirigent i encara dirigia amb l’arquet del violí. Habeneck coneixia de memòria les simfonies de Beethoven. Tot i ser de l’antiga escola, interpretava la música de manera molt acurada.
CARL MARIA VON WEBER (1786-1826)
Aquest gran compositor, contemporani de Spohr, va ser també un gran director. Weber era un virtuós del piano i va ser un dels primers exponents de l’escola alemana de direcció. Weber va ser un dels primers en adaptar una distribució dels músics semblant a la d’avui dia. Deia sovint “el compàs no ha de ser com un martell titànic que obstrueix o empeny. En canvi ha de ser per a la música el que la pulsació és per a la vida de l’home”. Musicalment parlant, Weber era un home dur i inflexible tot i que el seu aspecte era delicat i malaltís. És sabut que utilitzava una gesticulació molt moderada, ferma i que tenia una oïda extraordinària. La influència d’ell sobre Wagner, sigui com a director o com a compositor, va ser determinant.
Carl Maria von Weber
Jordi Cervelló 