Franz Liszt, paral·lelament a la seva carrera de solista, es va instal·lar a Weimar amb la finalitat de dirigir personalment moltes representacions operístiques i concerts. Com a director no era ni molt menys el que va ser com a pianista, encara que gradualment va millorar la seva tècnica orquestral. Sigui com sigui, va convertir la petita ciutat de Weimar en un centre de música contemporània, que va atraure els talents més importants de la música. Havia heretat una orquestra mediocre que va haver de reconstruir. Va incorporar el famós violinista Joseph Joachim com a mestre de concerts i al violoncel·lista Bernhard Cossman com a primer violoncel. Influenciat per Wagner, insistia en que els accents fossin subtils i transformar el discurs musical en llargues frases destacant la seva temàtica. Es va interessar ràpidament per l’obra de Wagner, presentant Tannhauser l’any 1849 i, més tard, l’estrena de Lohengrin. Liszt i Wagner s’havien conegut l’any 1840 a París. Wagner l’apreciava molt com a director i va romandre a Weimar fins l’any 1858. A partir d’aquest any, Liszt es va dedicar a l’ensenyament del piano i, sobretot, a la seva carrera pianística.
Jordi Cervelló 