La música simfònica a Rússia es va desenvolupar més tard que en altres països europeus. El primer director important va ser Eduard Nàpravnik, que era d’origen bohemi (1839-1916), i després va aparèixer Vasilly Safonoff (1852-1918), deixeble del Conservatori de Sant Petersburg. Aquest darrer va causar sensació a Nova York l’any 1904 i, entre 1906 i 1909, va ser director de la Filharmònica d’aquella ciutat.
Més tard va aparèixer Serge Koussevitzky (1874-1951), que va sobreviure la Revolució del 1917. Primer va anar a París on es van crear els Concerts Koussevitzky, dirigint obres de tota mena (Mussorsgki, Ravel, Brahms, Honegger Prokófiev…). Va ser l’any 1924 quan va rebre la invitació de la Simfònica de Boston per ocupar el lloc que havia deixat Pierre Monteux. Koussevitzky va romandre més de vint anys amb la famosa orquestra. A diferència de molts altres directors, interpretava música de totes les èpoques. No va dirigir mai òpera. Era un director de força, molt temperamental, emotiu i amb un gran sentit del color. Igual que Toscanini, deia que cantar era imprescindible per entendre la música: «no hi ha música sense cant», deia. Durant el seu mandat, la Simfònica de Boston va aconseguir un nivell inigualable. A Koussevitzky se li deu un llegat importantíssim, com va ser la creació del Festival de Música Berkshire, organitzat a Tanglewood. Allí l’escola de direcció d’orquestra, dirigida per ell mateix, hi va estudiar Leonard Bernstein, a més d’altres joves talentosos. Va ser fundat l’any 1934 i avui encara existeix. De Koussevitzky hi ha molts enregistraments discogràfics.
Jordi Cervelló 