Bruno Walter

Nascut a Berlín el 1876, aquest gran director —que en realitat, de cognom, es deia Schlesingerz—, era tot un senyor. Respectuós al màxim, era un convençut pel que fa a les relacions humanes. De cap manera volia intimidar els músics i menys encara que estiguessin reprimits. Era un romàntic en un moment antiromàntic. Dirigint donava confort. Beethoven, Schubert i Brahms sonaven amb una simetria perfecta. Els tempi eren amplis i més aviat moderats. Walter va ser director de l’Òpera de Colònia. Més tard, de la d’Hamburg i, posteriorment, de la Filharmònica de Berlín. Walter la va dirigir entre 1919 i 1933. L’any següent va substituir a Furtwàngler al capdavant de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig. També va dirigir l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam. Walter, com molts jueus —entre ells el seu gran amic Gustav Mahler— va patir molt per aquest motiu. Ja en una carta escrita al seu pare, Joseph Schlesinger, l’any 1901 es queixava que les condicions polítiques eren insostenibles. L’antisemitisme està molt estès, deia: «En alguns diaris importants es poden llegir titulars com “jueus estafadors”, “nous ultratges dels jueus”, “baixesa jueva”». L’any 1936 va dirigir l’Òpera de Viena, poc després va decidir anar als Estats Units i el 1946 va agafar la nacionalitat nord-americana. Als Estats Units va dirigir les millors orquestres i vers el final de la seva carrera es va crear per a ell a Los Angeles una orquestra de gran qualitat, la Colúmbia Symphony Orchestra, amb la que va enregistrar l’essencial del seu repertori. Walter ha estat considerat com un director intermedi entre Furtwängler i Toscanini. A més del repertori romàntic, va ser un enamorat de Mozart, de qui va fer versions exemplars. Però sobretot cal destacar la programació constant de les simfonies del seu amic Gustav Mahler, que va anar imposant en una època encara molt desconegudes.

Són molts els directors d’orquestra que han deixat escrits i memòries sobre la tècnica de direcció. Bruno Walter té un llibre editat per Ricordi que per a mi és tot un referent. El seu títol és Musica e Interpretazione. Un llibre que fa reflexionar, on Walter dóna una autèntica lliçó de cultura, d’espiritualitat i, naturalment, sobre la tècnica i l’expressió musical. Es va publicar l’any 1958.

Walter

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s