Leopold Stokowski

Stokowski, juntament amb Arturo Toscanini i Serge Koussevitzky, van acaparar l’atenció nord-americana durant la primera meitat del segle XX. Eren tres figures absolutament diferents, però cadascuna d’elles amb una gran personalitat, especialment la de Toscanini, que deixo per al final.

Leopold Stokowski va néixer i es va formar a Anglaterra. Va arribar als Estats Units de molt jovenet. Va començar el seu periple amb l’Orquestra de Cincinnati (1909-1912) i tot seguit amb la de Filadèlfia, on va estar-s’hi des de 1912 fins el 1938. Tot un rècord. Stokowski va crear, de fet, una de les millors orquestres del món. Brillant, però molt flexible a la vegada. Tenia un so vellutat i molt empastat. L’any 1916 va estrenar als Estats Units la Vuitena Simfonia de Mahler i en els seus programes abundaven les obres de Hindemith, Schoenberg, Stravinski, Berg, Xostakóvitx i molts altres autors del moment. Stokowski era un gran músic, però també tenia defectes, tant pel que fa a la música com a la seva persona.

Possiblement el que va portar més comentaris va ser la seva mania de transcriure obres de Bach per a gran orquestra. Això li va portar un munt de crítiques. Es permetia canvis a moltes obres de repertori que ell dirigia, fet que no agradava gens als músics de l’orquestra. Pel que fa a la seva persona, feia experiments amb efectes luminotècnics com projectar un focus que il·luminés el seu cap i aconseguir així una aurèola. O un altre focus que projectava ombres a les seves mans. Sigui com sigui, però, va ser una figura molt important pel que fa al repertori. A ell es deu l’estrena als Estats Units d’obres com La consagració de la primavera i Edipus-Rex de Stravinski, Gurrelieder de Schoenberg, el Wozzeck d’Alban Berg o la Simfonia dels mil de Gustav Mahler. Toscanini, tan diferent d’ell, el va convidar regularment a dirigir la seva Orquestra de la NBC, entre els anys 1941 i 1944. A més de les obres ja esmentades, va estrenar una quantitat immensa d’obres del seu temps. Va dirigir la versió íntegra de la Sinfonia núm. 4 de Charles Ives i entre els seus autors preferits figuraven noms com Aaron Copland, Hans Werner Henze, Alan Hovhaness, Gian Cario Menotti, Edgar Varèse, Henry Cowell, Charles Maria Widor; com també obres de Serguei Rakhmàninov. Avui en dia ja no existeixen aquesta classe de directors que tenen molt en compte la música que es fa al seu moment.

He assenyalat algun defecte de Stokowski, però el seu nom ha quedat com un dels més grans, sobretot degut a una ment àmplia en quant al repertori i molt refinada en quant al so. L’Orquestra de Filadèlfia tenia so propi, que ha conservat fins a dia d’avui.

Stokowski

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s