El meu catàleg compositiu és versàtil i està format per obres de molt diferent motivació. Unes en un llentguatge més o menys relacionat en la tradició històrica i que anomeno música pura. Altres amb una temàtica inspirada en temes socials, també de caràcter contemplatiu i per fi un apartat d’inspiració pedagògica. En la present relació he anat situant cada partitura a l’apartat corresponent, segons la seva intencionalitat i tipus d’escriptura. Així, pel que fa a música pura –sempre he tingut un compromís amb la tradició històrica– hi ha un bon nombre d’obres ja des de l’inici de la meva carrera compositiva: destaco el ‘Concert per a violí i orquestra’, el ‘Concerto grosso’, la ‘Sonata in cinque tempi’ per a violí, la ‘Sonata a la memòria de Pau Casals’ per a violoncel, ‘Divertimento 2002’, el Quartet de corda ‘Remembrances’, el ‘Quartet Sant Petersburg’, la ‘Sonata per a viola’, el ‘Concert per a piano i orquestra’, el ‘Duo-Sonata’ per a violí i piano, la ‘Sonata per a trompeta’, l”Impromptu-Fantasia’ per a orgue, el ‘Trio Le Matin’ per a piano violí i violoncel i un bon nombre d´altres partitures que es reparteixen en diferents gèneres.
Molt particulars són els dos apartats que segueixen. Mentre a l’anterior sempre hi ha un control estructural, de forma, d’unitat, de lògica discursiva, etc., en els dos que esmentaré entrem en un camp d’absoluta llibertat expressiva i cada obra serà fruit de la imaginació i de diferents impulsos interiors. Només hi cap la coherència expressiva. El primer apartat està integrat per obres sobre la violència humana en tots els àmbits. A mode d’exemple, he d’esmentar en primer lloc ‘Seqüències sobre una mort’ de l’any 1970, obra que obriria aquest apartat. Tot seguit vindria ‘Anna Frank, un símbol’ (1971) per a cordes, a la que segueixen dues obres per a gran orquestra: el poema dramàtic ‘Ybris’ (paraula grega que fa referencia a la violència) i la recent ‘Natura-Contranatura’. Aquestes dues partitures d’una estètica que es pot considerar expressionista, tenen la particularitat d’un clima canviant centrat en la prepotència i duresa de la irracionalitat humana. La prepotència i la conformació.
El segon apartat és, en canvi, com una alliberament. Una evasió de la realitat que em trasllada a la contemplació d’un món ideal. Un món lliure de la brutalitat humana, que em permet explorar espais oberts, sigui la natura amb els seus fenòmens naturals, la recreació d’un concepte científic o senzillament viatjar en un espai obert. La primera obra d’aquest gènere és ‘Vers l´infinit’ (1982-83), un poema simfònic inspirat en la poesía ‘L’infinito’ de Giacomo Leopardi. ‘Formes per a una exposició’ seria una altra partitura que m’obriria la imaginació. En aquesta obra, feta amb la col·laboració del meu amic Jorge Wagensberg, es descriuen vuit de les formes més freqüents de la natura, cadascuna d’elles ocupen un moviment. ‘Llegenda’, per a viola o violí sol, també ens trasllada a un espai gairebé metafísic, així com també ‘Iscor’ per a violí i viola, pregaria d’origen hebreu que fa referència als éssers estimats ja lluny d’aquest món. Una obra recent d’aquest apartat és ‘Entre el so i la reflexió’, per a piano, que es desenvolupa en un espai imaginari.
El darrer apartat comprèn partitures d’inspiració o intencionalitat pedagògica. Ja de sempre, degut a la meva vinculació amb el violí, he trobat una font d’inspiració ja sigui en els innombrables exercicis de tècnica com en els estudis progressius escrits per Kreutzer, Rode, Fiorillo, Mazas, Dont, Wieniawski i de manera especial els que va escriure Eugen Ysaÿe, sota el títol d”Exercicis i Escales’. Després de tants anys practicant aquest material, és lògic que de manera inconscient apareguin motius o al·lusions en moltes de les meves obres, ja sigui de música pura o en les dels altres dos apartats. Però en aquest darrer, que divideixo en dos blocs, és quan aquest material es fa més evident.
Així, en el primer grup d’inspiració pedagògica pertany l’obra ‘Dos moviments’ per a quartet o orquestra de corda. El que el segon moviment, ‘Allegro-Studio’ està directament inspirat en els exercicis de mecanisme i tècnica d’arc del conegut violinista txec Otokar Sevcik. Com és sabut, Sevcik va ser el pedagog que més fórmules i exercicis va aportar a la tècnica del violí. També a aquest grup pertany ‘Perpetuum mobile’ per a violí i piano, ‘Tremolo’ per a clarinet, ‘Souvenir’ per a viola i els ‘Etüden nach Kreutzer’ per a quartet de corda. Recentment ‘Il Diavolo’ per a violí i piano basat en el ‘Capricci núm. 13’ de Paganini, conegut com ‘la risata del diavolo’.
Un darrer grup el formen obres d’intencionalitat pedagògica, que és molt diferent de les obres del grup esmentat. Intencionalitat pedagògica és tota una altra qüestió. Durant anys vaig ser professor de violí. El meu contacte amb joves violinistes en plena formació em va portar a una immersió pedagògica molt intensa. D’aquí, la decisió d’escriure obres d’un cert grau virtuosístic, que a més d’un interès musical, fossin sobre tot d’interès pedagògic. I va ser així com a poc a poc vaig anar inventant noves fórmules basades en una escriptura que facilités l´execució. És a dir, aconseguir d’un passatge complicat-intricat el mateix efecte a base d’una escriptura el més simplificada possible, que produeixi un efecte virtuosístic utilitzant el que jo anomeno ‘tècnica natural’. El violinista Emilio Moreno en el seu assaig sobre la meva aportació al violí espanyol del segle XX comenta, quan fa l’anàlisi de ‘Sonatina’ per a violí sol: “… és una obra eminentment violinística per la perfecte adequació dels mitjans tècnics a la voluntat expressiva. De la manera més natural i espontània possible Cervelló crea un miratge tècnic que l’estudiant avançat agraeix, inventant unes peces de caire virtuosístic, brillantor i una ben estudiada proporció dels recursos, per produir un efecte més “difícil” del que es en realitat’.
Ja a l´any 1991 vaig compondre una obra concebuda i destinada al progrés dels estudiants pel que fa a la tècnica de l’arc. Eren els ‘Cinc cops d’arc fonamentals’ extrets del mètode de violí sobre tècnica d’arc creat pel pedagog francès Georges Catherine. Els cinc cops d’arc són els següents: ‘gran détaché sec’, ‘martellé’, ‘détaché soutenu ou chantant’, ‘détaché vif’ i ‘sautillé’. L’obra, escrita per a orquestra de corda, va destinada a estudiants de grau mitjà. Aquesta partitura figura en el pla d’estudis de diferents conservatoris. Cal dir també que és una obra que ha sigut executada com a peça de concert. Després d’aquesta primera aportació anirien apareixent obres ja de concert. La primera d´elles va ser ‘Concertino per a violí i cordes’ escrit l´any 1993 seguida dels ‘4 Capricci’ per a violí sol, els ‘Divertimenti I i II’ per a dos violins, ‘Grażyna’ per a violí sol i ‘Entre deux’ per a viola i violoncel.
Jordi Cervelló i Garriga
Jordi Cervelló 