Extensa

Jordi Cervelló neix a Barcelona el 18 d’octubre del 1935. Inicia els estudis de violí als sis anys amb Rosa García Faria i després amb Joan Massià. Posteriorment cursa estudis de virtuosisme amb Franco Tufari a Milà (1957-1960) i amb Eugen Prokop. Amb aquest darrer participa en un curs d’interpretació al Mozarteum de Salzburg (1959). Un accident d’automòbil sofert a Roma l’any 1960 l’impedeix prosseguir la seva carrera violinística i decideix dedicar-se a la composició.

El seu principal professor serà el mestre Josep Maria Roma, conegut organista i compositor. Amb ell, a més de completar els estudis d’harmonia i contrapunt, fa els d’anàlisi orquestral i instrumentació.

Cervelló és un de els autors que va figurar a la Dècada de Compositors Catalans del VIII Festival Internacional de Música de Barcelona (1970) amb la seva obra Fantasia concertant (1969) per a violí i orquestra. El 1972 l’orquestra de corda Young Israel Strings dirigida per Shalom Ronli-Rikliss estrena Anna Frank, un símbol (1971) a Barcelona (X Festival Internacional de Música) i a Madrid (dins del segon cicle Ibermúsica). L’any següent rep el premi Ciutat de Barcelona per la seva partitura simfònica Seqüències sobre una mort (1970) i escriu Balada per a piano com a encàrrec del Festival Internacional d’Israel en homenatge a Arthur Rubinstein.

El novembre del 1974, la llavors Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Heinz Fricke, estrena Seqüències sobre una mort, que poc després va ser editada discogràficament per RCA amb la Royal Philharmonic Orchestra de Londres dirigida per Antoni Ros Marbà. L’any 1975 compon Alliberament per a cor mixt sobre text de la seva mare, Maria Concepció Garriga, encàrrec de la Comissaria General de la Música. El 1976 rep el Primer Premi del Concurs Permanent del Ministeri d’Educació i Ciència per l’obra Biogènesi escrita en col·laboració amb el físic Jorge Wagensberg. Entre els anys 1976 i el 1977 escriu dues obres per a instrument solista de gran importància: Sonata in cinque tempi per a violí sol i Sonata a la memòria de Pau Casals per a violoncel sol, digitada i enregistrada per Radu Aldulescu. Totes dues obres tenen cinc moviments i la seva estructura formal és similar.

El 1977 es presenta a Madrid Seqüències sobre una mort amb l’Orquestra Simfònica de RTVE dirigida per E. García Asensio. La seva estreta relació amb la cultura musical d’Israel fa que el 1979 sigui nomenat President de l’Associació de Relacions Culturals Espanya-Israel a petició del professor i poeta Jaime Vándor. La seva col·laboració com a crític musical d’El País comença l’any 1981 i es prolongarà fins a el 1989. El 1982 compon Studio-Fantasia, la seva tercera obra per a piano sol, i entre el 1982 i el 1983 escriu el poema simfònic Vers l’infinit (inspirat en la poesia L’infinito de Giacomo Leopardi) com a encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. El 1983 s’estrena a Madrid Fantasia concertante dins del cicle de l’Orquestra Simfònica de RTVE amb Gonçal Comellas com a solista. Acaba un tractat sobre tècnica violinística titulat Principios fundamentales sobre la técnica general del violín.

A partir d’aquest moment la seva música serà objecte de difusió contínua: cal destacar l’estrena d’Anna Frank, un símbol a Nova York, amb excel·lent crítica de Bernard Holland al New York Times, la incorporació de Dos moviments (1965) al repertori dels Virtuosos de Moscou, la gira de concerts a Catalunya de la Camerata Lysy Gstaad amb Concerto grosso (1973) i l’estrena de Lux et umbra (1984-85), versió definitiva de Biogènesi, a càrrec de l’English Chamber Orchestra a Barcelona i Granada. Vers l’infinit s’estrena a Barcelona (OCB) el gener del 1985 amb Ros Marbà com a director i el 1986 es presenta a Madrid (Orquestra Nacional d’Espanya) i a Bogotà (Orquestra Filharmònica de Bogotà). El 1988 rep la invitació de la Unió de Compositors de l’URSS per participar en el III Festival Internacional de Música Contemporània a la llavors Leningrad. El violinista Vladimir Spivakov dirigeix els Virtuosos de Moscou i interpreta Dos moviments a la Sala Glinka. La prestigiosa revista anglesa especialitzada en instruments d’arc The Strad li dedica un ampli article signat pel crític i musicòleg Edward Sainati sobre la seva persona i obra al número de desembre del 1990. Aquell mateix any compon Cant nocturn per a viola i orquestra, encàrrec del Centre per a la Difusió de la Música Contemporània.

L’any 1991 compon Un cant a Pau Casals, que s’estrena a la Sala Oval de Montjuïc durant els Jocs Olímpics del 1992 amb Lluís Claret com a solista. La mateixa obra s’interpreta al cementiri del Vendrell amb motiu del 20è aniversari de la mort de Pau Casals, el 1993. S’inicia una nova etapa compositiva amb Concertino per a violí i cordes (1993), escrit i dedicat al violinista Gerard Claret i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra. El seguiran una sèrie d’obres de matís espontani que Cervelló emmarca en el que ell defineix com a tècnica natural: un virtuosisme de fàcil execució.

Amb aquesta nova manera naixeran partitures com Sonatina per a violí sol (1994), dos Divertimenti per a dos violins (1996), Petita suite per a piano sol (1996), Gemini per violí i violoncel solistes amb orquestra de corda (1997-98) i 4 Capricci i Grazyna per a violí sol escrits respectivament el 1998 i 2012 . El 1999, el Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa” li encarrega una composició per il·lustrar l’exposició Y después fue la forma, escrita en col·laboració amb Jorge Wagensberg i que després es convertiria en l’obra simfònica Formes per a una exposició. L’any 2000 se centra en la viola: per a aquest instrument compon Sonata per a viola, Souvenir i Legenda. Aquell mateix any apareix un llibre patrocinat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya -sèrie Col·lecció Compositors Catalans- en el qual es troba el més essencial de la seva obra. En són els autors Xavier Casanoves Danès, Emilio Moreno i Pedro Alcalde.

El 2001 s’estrena el quartet de corda Remembrances (1987-1999) a la Schubertíada del Auditori Winterthur amb el conjunt italià David Quartet. La sisena nit per a guitarra i orquestra (1983-1996) és estrenada a Madrid l’any 2002 dins del cicle de l’Orquestra Simfònica de RTVE amb Jaume Torrent com a solista. Aquest mateix any inicia una relació musical molt important amb Sant Petersburg, per mediació del seu deixeble Albert Barbeta. S’hi enregistraran disset partitures amb diferents formacions i solistes que culminaran en 4 CDs. El 15 d’abril del 2002 es fa un concert monogràfic al Teatre de l’Hermitage amb l’Hermitage Orchestra-Camerata St. Petersburg dirigida per Alexis Soriano. L’esmentada orquestra enregistra a l’església de Santa Caterina sis obres per a orquestra de corda i The Academic Symphony Orchestra, dirigida un altre cop per Alexis Soriano, enregistrarà, a la Sala Gran de la Filharmònica, Formes per a una exposició. Sis partitures per a violí sol, dos violins i violoncel sol, seran enregistrades pels violinistes Ilia Ioff, Ilia Tepliakov i el violoncel·lista Serguei Slovachevski. És convidat pel prestigiós compositor Boris Tischenko, catedràtic del Conservatori Estatal de Sant Petersburg, a fer una classe-conferència sobre algunes de les seves obres. El gener de 2003 s´estrena a L´Auditori de Barcelona Divertimento 2002 per a orquestra sota la direcció de Hans Graf, obra encàrrec de l´OBC, i el 2004 és convidat per Alicia de Larrocha a l’Academia Marshall de Barcelona per donar a conèixer les seves darreres creacions. Per a ella compon i dedica Preludiando per a piano sol.

El 2005 s’interpreta Lux et umbra al Teatre de l’Hermitage de Sant Petersburg dins del cicle Tardes d’Espanya i aquell mateix any es produeix una estrena de gran importància: el 23 de setembre es dóna a conèixer el Concert per a violí i orquestra (2002-2003) al Teatro Monumental de Madrid dins del Concert de guardonats de Joventuts Musicals d’Espanya. Uwe Mund dirigeix l’Orquestra Simfònica de RTVE amb el violinista Markus Placci com a solista. Jordi Cervelló fa 70 anys.

Una altra estrena a Madrid, el gener del 2006, serà el poema dramàtic Ybris (2004-2005) dins del cicle Música i mite de l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE), que va dirigir Josep Pons. La mateixa obra va ser oferta poc després al Palau de la Música Catalana de Barcelona (Diumenges al Palau) amb l’Orquestra Filharmònica de Novossibirsk dirigida per Thomas Sanderling. Homenatge a La Pedrera dins del cicle Celebracions 2006 de la Fundació Caixa Catalunya amb el Quartet Prometeu d’Itàlia (maig fins a el 2006) i presentació a l’Auditori de Cosmocaixa de Barcelona (juny de fins a el 2006) del CD monogràfic que li dedica Fundación Autor amb les obres següents: Madrid 11 de març, Lux et umbra i Formes per a una exposició. El setembre del mateix any s’estrena el quartet Etüden nach Kreutzer (obra encàrrec del Auditori de Barcelona) a càrrec del Quartet Casals. Primer a el Mozartsaal d’Hamburg i a l’octubre per a la inauguració de la nova Sala de Cambra de L’Auditori de Barcelona.

El 25 de setembre de 2006, rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. A l´any 2008 Jordi Cervelló realitza la donació del seu fons-arxiu musical a la Biblioteca de Catalunya coincidint amb la presentació d´un CD de Columna Música amb l´obra per a piano a càrrec de José Enrique Bagaría.

A l´any següent rep l´encàrrec de la Banda Municipal de Barcelona por compondre una obra per a piano solista amb instrumentos de vent i percussió (125 aniversari de la Banda), al mateix temps que realitza una versió simfònica per a piano i orquestra (Concert per a piano i orquestra). El desembre de 2009 s´enregistren a Sant Petersburg els seus quatre quartets de corda a càrrec del Atrium String Quartet (Remembrances, Dos moviments, Etüden nach Kreutzer i A Bach). L’enregistrament te lloc als estudis de Melodya de Sant Petersburg.

El 2010 rep el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.

També aquest any es nombrat compositor-resident de l’Orquestra Simfònica del Vallès i s’interpreten quatre obres del seu catàleg: Divertimento 2002, Concertino per a violí i orquestra de cordes (solista Gilles Apap) Anna Frank, un símbol i una fanfara que porta per títol Els tres tambors (obra d’encàrrec). Escriu la cantata Vergine madre.

Entre 2010 i 2011 composa un bon nombre d’obres de diferents gèneres: Natura-Contranatura per a orquestra simfònica; Concert per a piano i orquestra; Duo-Sonata, Ka-Din i Il Diavolo les tres per a violí i piano; Entre Deux per a viola i violoncel; Trumpet Sonata; 4 Intermezzi per a piano i el quartet San Petersburgo.

El 16 de novembre de 2011 s’estrena Il Diavolo en la Sala Weill de Carnegie Hall de Nueva York.

One thought on “Extensa

  1. Retroenllaç: J. Cervelló, “Dansa d’Esmirna”, per a flauta i percussió | Flutercussió

Els comentaris estan tancats.