La música vocal de Knut Nystedt

Knut_Nystedt
Mentre Rússia i Bohèmia tenien dos grans noms que de sortida representaven el seu país foren Glinka i Smetana, Noruega comença a aparèixer amb personalitat pròpia a partir de Rikard Nordraak (1842-1866), i especialment amb Edvard Grieg (1843-1907). Nordraak fou l’autor de l’himne nacional de Noruega. Però abans van haver-hi autors molt significatius amb l’intenció de fondre el Nacionalisme noruec amb el Romanticisme centre-europeu. Va destacar Ole Bull (1810-1880) i també Halfdan Kjerull (1815-1868). Més tard arribaria Christian Sinding (1856-1941), que va adquirir fama a l’estranger i al que es considera una mena de continuació de Grieg, el gran símbol de la música Noruega.

Un músic noruec més recent va ser Knut Nystedt, nascut a Oslo l’any 1915 i mort el 2014. És un autor que val la pena de conèixer, especialment la seva música vocal, que ocupa una posició central dins del panorama musical del seu país. Nystedt va ser organista a l’Església de Torshov (Oslo), entre 1946 i 1982. També va ser professor de direcció coral a la Universitat d’Oslo. Com a compositor, va saber combinar els nous procediments musicals del segle XX, amb el seu pensament musical refinat i altament poètic. El resultat és una música sincera i alhora colpidra, d’una religiositat on la pau i l’equilibri sempre són presents.

Escoltar les seves obres per a cor és sempre un plaer enorme. Sembla com si estigués en un món màgic on la quietud i la serenor fossin el seu principal objectiu. Utilitza una intervàlica rica, amb la que obté efectes especials, de vegades fins i tot de caràcter instrumental. També tenen cabuda els clusters, de manera moderada i perfectament ben col·locats, que amb la veu humana agafen un caràcter misteriós, llunyà i profund. Són diversos els moments en que trobem un cert parentiu amb la música de Ligeti, en especial del seu Lux aeterna.

La música de Nystedt demana ser escoltada a l’església. És allà on troba el seu veritable espai. La ressonància d’un temple fa que la seva música es torni més emotiva i és allà on esdevé un cant celestial impregnat de poesia.

Knut Nystedt va tenir en vida diferents reconeixements importants. És el cas de l’Ordre de Sant Olav, que el rei de Noruega va atorgar-li l’any 1966, per la seva contribució a la música noruega. L’any 1975 rep un altre guardó, en aquest cas del Col·legi Augsburg de Minneapolis, per la seva influència innovadora en la composicó coral dels Estats Units. El 1980 el Consell de les Arts de Noruega li concedeix el Music Prize i l’any 1984, la Societat de Compositors de Noruega escull la seva obra coral De Profundis com a millor obra de l’any.

El catàleg compositiu de Nystedt és extens. Destaquen obres de grans dimensions, com Apocalypsis Joannis, la Simfonia per a cor i orquestra, opus 155; La Paraula es va fer carn, opus 162, i Reach Out For Peace, opus 164, encarregada pel cor noruec Caeciliaforeningen. També val la pena destacar diverses peces per a orgue, com Exultate, Resurrexit, Suite d’orgue o Toccata. De totes maneres, crec que el més essencial ho trobem en la música per a cor, de la que he escollit tres enregistraments prou il·lustratius: Immortal Bach, O Crux i Stabat Mater.

Jordi Cervelló



LA MUSICA VOCAL DE KNUT NYSTEDT

Mientras Rusia y Bohemia tenían dos grandes nombres que de salida representaban a su país, como fueron Glinka y Smetana, Noruega comienza a aparecer con personalidad propia a partir de Rikard Nordraak (1842­-1866) y especialmente con Edward Grieg (1843­1907). Nordraak fue el autor del himno nacional de Noruega. Pero antes hubieron autores muy significativos con la intención de fundir el Nacionalismo noruego con el Romanticismo centroeuropeo. Destacó Ole Bull (1810-­1880) y también Halfdan Kjerull (1815-­1868). Luego llegaría Christian Sinding (1856­-1941) que adquirió fama en el extranjero al que se le considera como una continuación de Grieg, el gran símbolo musical de Noruega.

Uno de los autores más importantes del siglo XX fue Knut Nystedt (1915-2014), fallecido hace poco. Se trata de un músico que vale la pena de conocer, especialmente por su aportación a la música vocal ­religiosa, creando magníficas obras con estilo propio . Este autor ocupó una posición central en la música vocal de Noruega. Nystedt fue organista en la Iglesia de Torshov en Oslo, desde 1946 hasta finales de 1982, además de profesor de dirección coral en la Universidad de Oslo.

Este compositor combinó nuevos procedimientos musicales del siglo XX con un pensamiento musical refinado y altamente poético. El resultado es una música sincera y sobrecogedora con un fondo religioso donde la paz y el equilibrio están siempre presentes. Escuchar su música para coro es un gran placer. Parece estar en un mundo mágico en el que la quietud y la serenidad son su principal objetivo. Utiliza una rica interválica con tal de obtener efectos especiales, nunca gratuitos, y a veces incluso con un carácter instrumental. También tienen cabida los “clusters”, de manera moderada, y perfectamente colocados que con la voz humana ofrecen un misterio lejano y profundo. Son diversos los momentos de parentesco con la música de Ligeti, especialmente de la célebre obra vocal “Lux aeterna”.

La música de Nystedt es para escucharla en una iglesia. Es allí donde encuentra su verdadero espacio. La resonancia de un templo la hace más emotiva y es donde adquiere un canto celestial, impregnado de poesía.

Knut Nystedt ha sido objeto de reconocimientos importantes. Entre ellos la Orden de San Olav, que le otorgó el rey de Noruega el año 1966 por su contribución a la música de Noruega. En 1975, el Colegio de Augsburg de Minneapolis también lo premió por su influencia innovadora a la composición coral de Estados Unidos. Cinco años más tarde, en 1980, el Consejo de las Artes de Noruega le concede el Music Prize y en 1984, su obra “De Profundis” fue elegida mejor obra del año por la Sociedad de Compositores de Noruega.

El catálogo compositivo de Knut Nystedt es extenso. Destacan las obras de grandes dimensiones, como “Apocalypsis Joannis”, la “Sinfonía para coro y orquesta”, opus 155; “La Palabra se hizo carne”, opus 162; y “Reach Out For Peace”, opus 164, encargo del coro noruego Caeciliaforeningen. También cuenta con diversas obras para órgano, como “Exultate”, “Ressurrexit”, “Suite para órgano” o “Toccata”. Sin embargo, creo que lo más esencial lo tenemos en su música coral, de la que he elegido tres grabaciones muy ilustrativas: “Immortal Bach”, “O Crux”, y “Stabat Mater”.

Jordi Cervelló