El gran ressucitador de J. S. Bach va ser un altra gran figura, un dels artífexs de l’escola alemanya de direcció. Tenia un temperament completament diferent del de Berlioz, dirigia segons diverses fonts, amb una gesticulació moderada, precisa i refinada, tal com era la seva música.
Mendelssohn va ser director musical al Teatre de Düsseldorf i, més tard, del de Leipzig. No li agradavan els excessos i el mateix Schumann estava fascinat d’aquell comportament. Amb la col·laboració del violinista Ferdinand David va convertir l’Orquestra de Leipzig en un conjunt admirat per tothom. També en aquesta ciutat fundà el Conservatori de Música amb un quadre de professors extraordinari. Ignaz Moscheles i Robert Schuman, a més dels grans violinistes Ferdinand David i Joseph Joachim. Amb les seves ànsies de recuperar l’obra de Bach, es va submergir a un estudi intens de la Passió segons Sant Mateu que va presentar per primer cop a Berlín, 80 anys després de la mort de Bach. També va interpretar el Concert per a tres clavicèmbals amb la participació de Liszt i Heller.