La mort de Narcís Bonet

Amb molta pena escric unes paraules dedicades al bon amic i compositor Narcís Bonet. Coneixia al Narcís de molt jovenet. Jo tinc dos anys menys. Ja ens haviem vist a casa dels Massià-Carbonell, també a l’Acadèmia Marshall i recordo també quan el director coreà Ekitay Ahn, que va fundar l’Orquestra de Mallorca, li va encarregar una obra que es titulaba La vaca cega. París va ser la seva ciutat. I allí va tenir una consideració enorme. Era la seva vida. Ell va ser el succesor de la prestigiosa compositora Nadia Boulanger, una dona extraordinaria a la qual acudien els grans compositors del moment per obtenir els seus consells. Ella era també compositora. Com deia, el Narcís la va substituir al Conservatori Américain de Fontainebleau, fet que per si sol posa Narcís Bonet al lloc més alt pel que fa a la música culta. Per si fora poc, a l’any 1958 va aconseguir el Premi de Composició de la Fundació Copley de Chicago, a proposta del també gran compositor Darius Milhaud. I també un altre gran músic, Igor Markevitx, li va demanar la seva col·laboració per a l’Edició analítica de les simfonies de Beethoven de l’editorial Van de Velde. A més, va ser director adjunt de la famosa Ecole Normale de París. Són moltes les vegades que m’he preguntat, com es possible que un músic tan considerat com Narcís Bonet no hagi sigut aprofitat a casa nostra? Ignoro ara si la seva música simfònica ha sigut interpretada a Barcelona en els darrers 20 o 30 anys… Hi ha un deute gran amb Narcís Bonet. Però, hi haurà alguna reacció?

Descansa en Pau, Narcís.

Jordi Cervelló

narcis bonet amb nadia boulanger (1953)

Narcís Bonet amb Nadia Boulanger, l’any 1953. Foto del web http://www.narcisbonet.org

Anuncis