Ecce Homo

Nietzsche al piano

Una frase de Nietzsche: ¿Es esto vida?, le diré a la muerte.
¡Muy bien! ¡Pues que vuelva a empezar!

El mes d’octubre de l’any 1888 Nietzsche, quan complia 44 anys, va decidir escriure la seva autobiografia. En aquell moment residia a Torí, ciutat on se sentia molt alegre. Era una etapa d’entusiasme i d’eufòria. Estava tip d’Alemanya, molest, perquè ja no li contestaven les cartes. A la ciutat del nord d’Itàlia, però, hi estava molt a gust: feia grans passejades, al voltant del riu Po, i se sentia pletòric d’energia. Li agradava molt la cuina piamontesa. En un cert moment va escriure al seu amic Peter Gast per dir-li que estava escrivint un nou llibre, que es titulava ‘Ecce Homo’.  Nietzsche no exposa una manera de pensar concreta. Només descriu un procés a través del qual explica com superar certes situacions, però amb la decidida voluntat de ser fidel a un matex.

El pensador alemany es mostra realment simpàtic en aquesta obra, amb tocs d’ingenuïtat, com quan en el pròleg comenta l’enorme distància que hi ha entre la grandesa de la seva missió i la petitesa dels seus contemporanis.

El títol del capítol al que pertany el fragment que reprodueixo més avall ja és prou eloqüent: “Porqué soy tan sabio”. En un cert moment parla del resentiment que considera una mena de fatalisme rus. Diu així:

“(…) el enojo, la susceptibilidad enfermiza, el no poder vengarse, el placer y la sed de venganza, constituyen todo un conjunto de venenos, y representan para una persona agotada, la forma más nociva de reaccionar. Ocasiona un rápido desgaste de energía nerviosa, un aumento morboso de secreciones perjudiciales, de bilis en el estómago… ¡Qué bien supo ver esto el gran filósofo que fue Buda! Su religión, a la que habría que llamar más bien “higiene”, para no mezclarla con algo tan lamentable como el cristianismo. (…) el resentimiento es algo nocivo fruto de la debilidad. En una naturaleza rica “está de más” (…).

Per a finalitzar, recordar que Nietzsche va ser un gran afeccionat a la música, i que va compondre un bon nombre d’obres de cambra. La seva gran especialitat, però, era improvisar al piano. Segons sembla, tenia una habilitat extraordinària.

Jordi Cervelló