Orquestra Pau Casals
Hi ha una qüestió que considero molt important, importantíssima. Catalunya està ben servida, pel que fa a conjunts orquestrals de bon nivell? Pel que fa al nombre d’orquestres públiques, com l’OBC, s’ha de dir que no. Catalunya té un dèficit preocupant. S’ha de pensar que durant la dècada de 1930, Catalunya no arribava a 3 milions d’habitants i que ara ens acostem als 8 milions. Però el nombre d’orquestres pràcticament no ha variat. Seguim igual. Si durant uns anys l’Orquestra Simfònica del Vallès programava autors catalans de la primera meitat del segle XX, ja fa temps que també han desaparegut. Conservo dades de fa uns anys, i la seva programació de música catalana era magnífica.
Salvador Brotons ha estat probablement el director d’orquestra que més sensibilitat ha demostrat per aquest tipus de repertori. Gràcies a ell tenim un bon nombre d’enregistrament que han passat a ser històrics. De fet, quan alguna vegada es programa alguna d’aquestes partitures, se’n diu “recuperació”. Però en el fons no es tracta d’una recuperació autèntica, sinó un simple tràmit per quedar bé amb el passat. Caldria fer una enquesta al públic de L’Auditori i del Palau, sobre el coneixement que tenen dels autors que esmentava en un article anterior. Seria decepccionant. Estic segur que ni un cinc per cent coneix ni tan sols el seu nom. Tampoc els polítics que “saben de cultura”. Els que durant anys han estat al capdavant de la cultura catalana, què han fet? Res! Així com els programadors, que només pensen en Beethoven, Mozart o Brahms. I és que un nom català ja els sona malament.
Per concloure diré que els catalans, llevat d’alguna melodia popular, ben poques vegades els he sentit entonar un tema d’un autor de casa nostra. Els anys que vaig viure a Itàlia, em vaig atipar de sentir àries d’òpera, entonades pels conductors de taxis o autobusos, que coneixien el bel canto com una cosa natural.
Soc pessimista. A Catalunya s´han tallat les arrels musicals. I parlar de música es només parlar de Bach o Beethoven. Per acabar. Tinc una carpeta de gran tamany on conservo tota la documentació al respecte. Listes i llistes d´obres dels nostres autors. Seguint així l´hauré de pintarla de color negre.
Jordi Cervelló
Jordi Cervelló 