L’Orquestra Pau Casals (IV)

L’oferta de concerts de l’Orquestra Pau Casals era del nivell més alt. És per això que, tant pel que fa a la ciutat -l’ambient musical- com els mateixos músics de l’orquestra, es van enriquir com mai abans. En tindrem la mostra només referint-nos a Richard Strauss i Igor Stravinsky, els més afamats compositors del segle XX. Strauss representava el gran exemple de músic post-romàntic alemany, amb la seva escriptura impecable, majestuosa però d’un refinament mozartià que no amagava. Stravinsky era una novetat. Tenia 18 anys menys que Strauss però la seva música representava un altre món. Música eminentment rítmica, salvatge, plena d’invenció i absolutament colpidora.

Un bon nombre d’obres d’aquests dos compositors van interpretar-se durant aquells anys de vida de l’Orquestra Pau Casals. De Stravinsky quasi tot el que havia escrit per a orquestra, mentre que de Strauss van sonar les obres simfòniques més emblemàtiques. El concert celebrat el 19 d’abril de 1934 és tot un exemple de la gran visió de Pau Casals, que va unir en el mateix programa als dos autors, Strauss i Stravinsky. Va començar amb una Suite de Bach, després van interpretar la Simfonia Júpiter de Mozart, a continuació Mort i transfiguració de Strauss, per acabar amb la Simfonia dels salms de Stravinsky.

Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català

RICHARD STRAUSS
Durant la Quaresma de l’any 1925, l’Orquestra Pau Casals va dedicar tres concerts a Richard Strauss, que va dirigir el mateix Strauss i on es van interpretar obres com Don Juan, El burgès gentilhome, Vida d’heroi, Les facècies de Till Eulenspiegel, la Suite sobre temes de Couperin, Mort i transfiguració, les Sis cançons per a veu i piano, amb la soprano Mercè Plantada i Strauss al piano; la Simfonia Domèstica i la Simfonia Alpina, aquesta última novetat absoluta, ja que l’havia escit només cinc anys abans.

El 1926 Pau Casals va dirigir la versió íntegra de la comèdia-ballet El burgès gentilhome. També es va programar aquell any Així va parlar Zarathustra, novament amb Casals a la batuta. La música de Strauss continuaria sent programat en anys posteriors. La darrera obra que va sonar va ser Don Quixot, interpretada pel violoncel·lista Maurice Eisenberg, sota la direcció de Pau Casals. Era el 31 d’octubre de 1935.

IGOR STRAVINSKI
L’any 1924 es va dedicar una sèrie extraordinària de concerts a Igor Stravinsky. Era una novetat absoluta. Els tres concerts van ser dirigits pel compositor rus. En el primer es van interpretar obres com Focs d’artifici, El cant del rossinyol i L’ocell de foc. En el segon, El cant dels sirgadors del Volga, l’Scherzo Fantastico i la suite Pulcinella. Finalment, en el tercer concert van sonar composicions com El rossinyol, Pastoral, Tilimbom i El faune i la pastora.

L’any següent, el 1925, Stravinsky va tornar a Barcelona per oferir tres concerts més. De nou Focs d’artifici i la suite Pulcinella en el primer dels concerts, a més d’El cant del rossinyol, Ragtime i Petruixka. Pel que fa al segon, s’interpretaven els Tres poemes de la lírica japonesa, l’Octet, La història d’un soldat, El faune i la pastora i L’ocell de foc. Finalment, en el tercer van sonar la Simfonia, Petruixka i el Concert per a piano i orquestra, amb Stravinsky al piano i Pierre Monteux a la batuta. El compositor rus tornaria a aparèixer encara l’any 1933 amb la Simfonia dels Salms, el Concert per a violí i orquestra -amb Samuel Dushkin com a solista-, el Capriccio per a piano i orquestra -amb el seu fill Soulima a la part pianística-, i L’ocell de foc.

D’aquesta manera s’unia la la diversitat i també l’agraïment als dos compositors més importants, protagonistes de la creació musical durant aquells anys. I encara caldria esmentar la vinguda d’Arnold Schoenberg i Anton Webern durant la temporada 1931-1932, dos altres representats de primera magnitud. Schoenberg vivia en aquell moment a Barcelona, on treballava en la seva òpera Moses und Aaron. En un dels Concerts de Primavera, l’Orquestra Pau Casals va oferir quatre concerts, dirigits per Schoenberg i Webern, que incloïen també peces clàssiques de Haydn, Mozart i Beethoven.

I encara parlant de l’any 1936, va tenir lloc un fet d’una gran repercussió: l’estrena mundial del Concert per a violí i orquestra d’Alban Berg “A la memòria d’un àngel”. Va ser dins del Festival organitzat pel SIMC (Societat Internacional de Música Contemporània), dirigit per dos grandíssims directors com eren Hermann Scherchen i Ernest Ansermet. El solista de violí era Louis Krasner. Després arribaria la tragèdia, la desfeta.

El regreso de Stravinsky

En 1962 Igor Stravinsky recibió una invitación para visitar Rusia. Habián pasado cincuenta años desde la marcha de su tierra y su vuelta fue considerada un gran acontecimiento. Emoción al máximo. Stravinsky respondía casi siempre de manera violenta sobre su origen y pasado en Rusia. No era para menos. Su reacción era contra el gobierno soviético, que había rechazado su música como también lo haría de otros compositores como Prokófiev o Shostakóvich. La prohibición de su música comenzó ya a principios de los años 30, cuando los dirigentes soviéticos lo consideraron “ideólogo artístico de la burguesía imperialista”. Luego, con la muerte de Stalin, el panorama comenzó a cambiar. La campaña contra los “formalistas” y los compositores marginados volvieron a su lugar. Para Stravinsky el pasado fuera de Rusia lo alejó de su país pero no lo olvidó. Los años pasaban y recuerdos de infancia iban apareciendo con frecuencia. El famoso libro La madre, de Gorky, lo releyó de nuevo, así como publicaciones que leía en los primeros años del siglo XX. Influyó también el interés por parte de la generación de jóvenes compositores rusos que sentían un gran deseo y una necesidad vital en conocerlo personalmente.

El día 21 de septiembre de 1962 Stravinsky regresaba finalmente a Rusia, no a la “Unión Soviética”. Stravinski declaró: “He hablado en ruso toda la vida. Pienso en ruso, mi manera de expresarme es rusa. Tal vez no se perciba en la música y en la primera audición, pero es una característica inherente en ella y parte de su personalidad oculta”.

Stravinsky casi no conocía a Moscu pero sí San Petersburgo lugar de su niñez. Había retrocedido cincuenta años y el compositor se emocionó cuando contempló el Teatro Marinski, con el que tuvo tantos recuerdos. Era el lugar donde se había criado. Recordaba muchas cosas y una de ellas, para él la más emocionante, era cuando de muchacho iba con su padre a presenciar un espectáculo de ballet. Se acordó de la majestuosa decoración azul y dorada del auditorio, de los resplandecientes candelabros. Y contó que en una ocasión, en el año 1892, salió del palco hacia el foyer durante una función de gala de Ruslan y Ludmila de Glinka, donde su padre cantó el papel de Farlaf y recordó también que vio sentado a Tchaikowski, con el cabello completamente blanco.

Este viaje a Rusia lo hizo acompañado del director de orquesta y amigo Robert Craft, autor de varias publicaciones sobre Stravinsky. En la Gran Sala de la Filarmónica se celebró un gran concierto en el que se ejecutó La consagración de la primavera. Stravinskiy pronunció un sobrio discurso que comenzaba con unas bellísimas palabras: ”El olor de la tierra rusa es diferente, y es imposible olvidar algo así. Un hombre tiene un lugar de nacimiento, una patria, un país, sólo puede tener uno, y el lugar de nacimiento es el factor más importante de su vida. Rusia es mía y la amo, y ese derecho no se lo doy a ningún extranjero”.