María Dueñas, un milagro

Maria Dueñas

El meu amic Daniel Blanch m’ha enviat aquesta gravació d’una joveníssima violinista granadina que es diu María Dueñas. La seva interpretació m’ha dut al cel, al paradís. No exagero. ha estat un veritable regal escoltar-la. No és gens freqüent escoltar un violí tocat tan meravellosament bé. El violí és l’instrument més celestial de tots. I María apareix com un àngel. És andalusa i estic segur que porta dins allò ‘misteriós’ que té el flamenc. Jo ho entenc així. Encara he d’escoltar el Concert de Paganini, que diuen que toca de manera extraordinària. De moment, amb Mozart ja he percebut el meravellós del seu violí. Felicitats, María!

De tot cor, Jordi Cervelló

Mi amigo Daniel Blanch me ha mandado esta grabación de la jovencísima violinista granadina María Dueñas. Su interpretación me ha llevado al cielo. Al paraíso. No exagero. Ha sido un verdadero regalo escucharla. No es nada frecuente oír un violín tocada tan maravillosamente. El violín es el instrumento más celestial de todos. Y María aparece como un verdadero ángel. Es andaluza y estoy seguro que lo “misterioso” del flamenco está en ella. Lo entiendo de esta manera. Debo escuchar todavía el Concierto de Paganini, que dicen que toca de manera extraordinaria. De momento, con Mozart ya he percibido lo milagroso del violín. ¡Felicidades, María!

De todo corazón,

Jordi Cervelló

Anuncis

Els concerts de violí de Prokófiev

Prokofiev2

Jordi Cervelló ha elaborat fa poc un treball d’anàlisi detallada de dues obres que per a ell són fonamentals, sobre les que no hi ha gaire cosa escrita, i menys en català. Es tracta dels dos concerts per a violí i orquestra que el compositor rus Serguei Prokófiev va compondre els anys 1917 i 1935, respectivament.

Diu Jordi Cervelló:
No hi ha cap dubte que els dos concerts de violí de Prokófiev són composicions de gran importància en el repertori violinístic. Es programen freqüentment, i són obres que s’estudien en tots els conservatoris del món. A més, són enregistrats habitualment, pels grans violinistes. Jo els vaig conèixer de molt jovenent, i ja aleshores em va agradar la seva escriptura tan original, molt diferent a la d’altres concerts. Encara recordo l’impacte que em va produir l’any 1951 l’audició, en un dels primers discs de 33 revolucions que vaig tenir, la versió de David Oistrakh. Uns anys més tard, tindria l’oportunitat de tornar-ho a sentir, aquest cop en directe, al Palau de la Música Catalana, en el que suposava la presentació del gran violinista rus a Barcelona. Sento la necessitat d’explicar el què penso d’aquesta gran aportació de Prokófiev.

Us animem a llegir el treball de Cervelló, on trobareu una anàlisi dels dos concerts, i també un parell de propostes d’enregistraments de cadascuna de les obres.

Us ho podeu descarregar fent clic en aquest enllaç:
Els 2 concerts per a violí i orquestra de Prokófiev