Un altre gran compositor i director d’orquestra pocs anys més jove que Mahler. Strauss va estar a càrrec de la Staatsoper de Viena. Després va ser director de l’Òpera de Munic, de l’Òpera de Weimar i, l’any 1894, va succeir a Bülow al capdavant de la Filharmònica de Berlín. Igual que Mahler, Richard Strauss també estava obsessionat per les gradacions dinàmiques, perquè fossin veritables gradacions. Dirigia, però, d’una manera totalment diferent de Mahler. Strauss era parsimoniós i dirigia amb una mínima gesticulació. Moviments curts del braç dret limitaven els del pols per obtenir més precisió, mentre el braç esquerre el tenia totalment immòbil. Era molt escrupulós, però també rutinari i pràctic a la vegada. Això repercutia en les seves interpretacions, que a vegades tenien un punt de fredor. De totes maneres, quan l’ambient l’estimulava, era un altre. Se’l va considerar un especialista en Mozart, però cal dir que la seva música era molt superior a la seva faceta de director. També tenia fama de posseir un gran talent comercial i d’entestar-se en obtenir honoraris molt elevats en detriment del resultat artístic.
Podem contemplar la imatge de Strauss dirigint el seu Till Eulenspiegel amb la Filharmònica de Viena en una filmació de l’any 1944. Imagino que n’hi haurà més, però aquesta és un bon exemple del que he dit.
Jordi Cervelló 