El Segon Concert de Saint-Saëns

saintsaens2

Aquesta obra ha estat molt important per a mi. Recordo quan em va venir a les mans una partitura ja vella -ara té un lleuger color crema- d’aquest concert, publicada a París per la coneguda editorial Durand. Jo tindria uns 15 anys. A més aquella edició tenia una enquadernació especial. Va coincidir també que per aquelles dates disponia també d’una excel·lent gravació, a càrrec de la pianista britànica Moura Lympany. Escoltava el concert a totes hores. Els primers compassos de la introducció em recordaven a Bach. Vaig tenir la mania d’interpretar-lo amb un fals piano, que era la taula del menjador. Me les vaig apanyar per que una part d’aquella taula fes de teclat. Sense partitura i amb el disc en marxa, imitava la pianista.

Encara en relació al concert, vaig tenir una gran alegria quan em vaig enterar, per casualitat, que en una conversa entre Maurice Ravel i Arthur Rubinstein, el pianista va preguntar al compositor com s’ho feia per a instrumentar de manera tan meravellosa. I Ravel li va deixar anar: “Amb el Concert en sol menor de Saint-Saëns”. Quan ho vaig llegir, quasi no m’ho creia, ja que aquesta obra no és precisament un gran exemple sobre l’art de la instrumentació. Però sí que vaig entendre a què es referia Ravel. Que Saint-Saëns componia amb un mínim de notes. Només les necessàries. I llegint aquest concert es pot observar que hi ha gairebé tantes notes com pauses. I Ravel li va fer cas.

Jordi Cervelló

 

Esta obra ha sido muy importante para mi. Recuerdo cuando me vino a las manos una partitura ya vieja -ahora con un tenue color crema- de este concierto, publicada en París por la conocida editorial Durand. Yo tendría unos 15 años. Además tenía una encuadernación especial. Coincidió que disponía por aquellas fechas de una excelente grabación, a cargo de la pianista británica Moura Lympany. Escuchaba el concierto a todas horas. Los primeros compases de la introducción me recordaban a Bach. Tuve la manía de interpretarlo con un falso piano, que era la mesa del comedor. Me las arreglé para que una parte de dicha mesa hiciera de teclado. Sin partitura y con el disco en marcha, imitaba a la pianista.

Aún hablando del concierto, tuve una enorme alegría cuando me enteré por casualidad de que, en una conversación entre Maurice Ravel y Arthur Rubinstein, el pianista preguntó al compositor como lo hacía para instrumentar de manera tan maravillosa. Y Ravel le espetó: “Con el Concierto en sol menor de Saint-Saëns”. Cuando lo leí, casí no lo creía, ya que esta obra no es precisamente un gran ejemplo sobre el arte de instrumentar. Pero sí entendí a lo que se refería Ravel. Que Saint-Saëns componía con un mínimo de notas. Solo las precisas. Y leyendo este concierto se puede observar que hay casi tantas notas como pausas. Y Ravel le hizo caso.

Jordi Cervelló

Anuncis

Otra vez, María Dueñas

Maria Dueñas

En esta ocasión con el primer movimiento, con la cadenza, del Concierto para violín y orquesta núm. 1 de Paganini. Y, de nuevo, con una impresión enorme. Su sonido es bellísimo, empastado, puro, con un tono ya concreto. Da gusto oir como canta esta obra de carácter operístico. Y causa una gran impresión ver como resuelve tanto pasaje intrincado, que debe ejecutarse con autoridad. El arco, fenomenal. El détaché, bellísimo. Y el sonido en general es oro de la mejor ley. Toca con un Niccola Gagliano, que precisamente fue el primer violín de concierto de Anne-Sophie Mutter.

La grabación -con un pianista que las sabe todas- es suficientemente buena para valorar esta jovencita maravillosa. ¿Exagero? No creo. No tengo porqué hacerlo. Ahora dependerá de su enfoque, tanto a nivel familiar como de sus consejeros. Cuidado con los concursos. Ganarlos es importantes, pero deben dosificarse y mucho. Son un grave peligro. Espero lo mejor para ti, María.

Jordi Cervelló

María Dueñas, un milagro

Maria Dueñas

El meu amic Daniel Blanch m’ha enviat aquesta gravació d’una joveníssima violinista granadina que es diu María Dueñas. La seva interpretació m’ha dut al cel, al paradís. No exagero. ha estat un veritable regal escoltar-la. No és gens freqüent escoltar un violí tocat tan meravellosament bé. El violí és l’instrument més celestial de tots. I María apareix com un àngel. És andalusa i estic segur que porta dins allò ‘misteriós’ que té el flamenc. Jo ho entenc així. Encara he d’escoltar el Concert de Paganini, que diuen que toca de manera extraordinària. De moment, amb Mozart ja he percebut el meravellós del seu violí. Felicitats, María!

De tot cor, Jordi Cervelló

Mi amigo Daniel Blanch me ha mandado esta grabación de la jovencísima violinista granadina María Dueñas. Su interpretación me ha llevado al cielo. Al paraíso. No exagero. Ha sido un verdadero regalo escucharla. No es nada frecuente oír un violín tocada tan maravillosamente. El violín es el instrumento más celestial de todos. Y María aparece como un verdadero ángel. Es andaluza y estoy seguro que lo “misterioso” del flamenco está en ella. Lo entiendo de esta manera. Debo escuchar todavía el Concierto de Paganini, que dicen que toca de manera extraordinaria. De momento, con Mozart ya he percibido lo milagroso del violín. ¡Felicidades, María!

De todo corazón,

Jordi Cervelló

Els concerts de violí de Prokófiev

Prokofiev2

Jordi Cervelló ha elaborat fa poc un treball d’anàlisi detallada de dues obres que per a ell són fonamentals, sobre les que no hi ha gaire cosa escrita, i menys en català. Es tracta dels dos concerts per a violí i orquestra que el compositor rus Serguei Prokófiev va compondre els anys 1917 i 1935, respectivament.

Diu Jordi Cervelló:
No hi ha cap dubte que els dos concerts de violí de Prokófiev són composicions de gran importància en el repertori violinístic. Es programen freqüentment, i són obres que s’estudien en tots els conservatoris del món. A més, són enregistrats habitualment, pels grans violinistes. Jo els vaig conèixer de molt jovenent, i ja aleshores em va agradar la seva escriptura tan original, molt diferent a la d’altres concerts. Encara recordo l’impacte que em va produir l’any 1951 l’audició, en un dels primers discs de 33 revolucions que vaig tenir, la versió de David Oistrakh. Uns anys més tard, tindria l’oportunitat de tornar-ho a sentir, aquest cop en directe, al Palau de la Música Catalana, en el que suposava la presentació del gran violinista rus a Barcelona. Sento la necessitat d’explicar el què penso d’aquesta gran aportació de Prokófiev.

Us animem a llegir el treball de Cervelló, on trobareu una anàlisi dels dos concerts, i també un parell de propostes d’enregistraments de cadascuna de les obres.

Us ho podeu descarregar fent clic en aquest enllaç:
Els 2 concerts per a violí i orquestra de Prokófiev

El 2n Concert de violí de Prokófiev

prokofiev

Després de l’estudi aprofundit del Concert per a violí i orquestra núm. 1, de Serguei Prokófiev, Jordi Cervelló es fixa ara en el Segon. Diu Cervelló sobre el concert de músic rus:

L’estrena mundial del Concert per a violí i orquestra núm. 2 en sol menor va tenir lloc a Madrid l’1 de desembre de 1935, amb el violinista francès Robert Soëtens, com a solista, l’Orquestra Simfònica de Madrid, i Enrique Fernández Arbós a la batuta. Va ser un gran èxit i el mateix Soëtens va interpretant l’obra sovint, fins l’any 1972. També els Oistrakh, Kogan, Heifetz o Milstein van interpretar l’obra freqüentment. Encara avui és una obra capdal, com també ho és l’altre concert de violí, el que va escriure uns anys abans, el 1917.

Podeu llegir l’article sencer, on Cervelló analitza amb detall l’obra, des d’aquest d’AQUÍ!

Més avall trobareu un parell de versions molt recomanables de l’obra.

 

Sobre el ‘Concerto di maggio’

Concerto di Maggio

El dijous 15 de juny s’estrenarà a Barcelona el Concerto di maggio, el concert per a piano i orquestra de Jordi Cervelló. Serà en una audició extraordinària, en la que també hi sonaran peces d’altres autors catalans, a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana. Gabriela Montero serà la solista, i Kazushi Ono dirigirà l’OBC.

Aprofitant aquest esdeveniment, hem volgut demanar-li a Jordi Cervelló que ens parlés una mica més d’aquesta obra, i que ens expliqués què n’espera de l’estrena.

Quan va compondre el ‘Concerto di Maggio’ i què el va moure a escriure’l?
Era l’any 2009 quan vaig sentir la necessitat d’escriure un concert per a piano i orquestra. Tenia un deute amb el meu germà, que va ser un gran pianista. Era més gran que jo i durant tota la meva infantesa va ser fonamental escoltar-lo cada dia, fins i tot sota del seu piano de mitja cua, on havia passat moltes estones escoltant el seu so tan diferent. Aquest era el segon concert que escrivia, ja que el 2003 vaig compondre el de violí. Però fa poc que he acabat un nou concert, en aquest cas per a violoncel i orquestra.

 I el títol, té alguna significació especial?
Vaig posar-li “Concerto di maggio”, arran d’una conversa amb la meva filla Susanna, que va esmentar el nom de “maggio”, una paraula italiana que sempre m’ha agradat molt. Pot ser pel fet de recordar-me el Maggio Musicale Fiorentino. La relació directa de l’obra amb aquesta paraula el trobaríem sobretot en el tercer moviment, un Allegro, realment molt alegre i extravertit, on el piano i l’orquestra dialoguen de tu a tu de manera constant, amb ironia, força, tensió i algun breu moment de relaxació. És el moviment més variat i també el més important. Els dos anteriors són un Lent, amb el que comença l’obra, de caràcter romàntic i misteriós; i després ve l’Scherzo, de tempo ràpid i seccions contrastades, on hi ha moments de misteri i una tensió especial, molt del meu estil. En aquest moviment hi trobem també una mena de combat, entre el solista i l’orquestra.

L’estrena la faran aquesta vegada dues persones amb qui no ha treballat anteriorment, com la pianista veneçolana afincada a Barcelona, Gabriela Montero, i el director japonès Kazushi Ono, el titular de l’orquestra. Què n’espera de l’estrena i ha pogut parlar ja amb algun d’ells de l’obra?
Feia temps que estava previst que la solista fos Gabriela Montero. La gestió la va fer Alberto Sampablo, quan encara era a L’Auditori. La Gabriela és tot un temperament i em satisfà que hagi acceptat estrenar aquesta obra. Per a ella també pot ser un al·licient. Hem treballat molts aspectes de la partitura i ens hem entès a la perfecció. Com és sabut, la Gabriela és una improvisadora excepcional i, per tant, una obra nova no ha de representar-li una gran dificultat a l’hora d’assimilar-la.

Aquest any l’OBC ja li ha estrenat ‘Natura contra natura’. Allà hi té bons amics…
Així és. Al març van estrenar-me l’obra que vaig dedicar-li a la primatòloga Jane Goodall. Jaime Martín va ser qui va dirigir els tres concerts a L’Auditori, en una bona interpretació, com demostra l’enregistrament que en va fer Catalunya Música. He de dir que a l’OBC hi tinc encara molts amics i amigues, i cada cop que programen una obra meva la reben amb moltes ganes, cosa que em fa molt feliç.

Catalunya Música oferirà el concert en directe per a Europa, gràcies a la xarxa UER d’emissores de ràdio. Il·lusionat pel fet que la seva música s’escolti més enllà de les nostres fronteres?

El compositor, és evident, abans d’una estrena està molt inquiet. Sempre tinc la mania de pensar en els pintors, o els escriptors, que un cop feta la seva feina, obtenen en aquell moment el resultat final. Nosaltres els compositors, fins que no s’interpreta, no apareix de manera viva el que s’ha escrit. La música és un llenguatge viu, que arriba i se’n va molt ràpid. És com escoltar una persona que fa un discurs. Comença i s’acaba. I cada cop és diferent, mentre que un llibre o una pintura tenen una permanència inalterable. Ara només resta que la meva feina sigui un treball que tingui interès, que aporti alguns aspectes originals, tot i que no és una música arriscada en el sentit estètic. Però el que és segur és que he escrit com ho he sentit.

El 1er Concert de violí de Prokófiev

Prokofiev, Oistrakh

Jordi Cervelló analitza amb detall el primer dels dos concerts de violí que va compondre Prokófiev. Diu Cervelló: Vist des de fora, els dos concerts per a violí i orquestra de Serguei Prokófiev son obres importants, però quasi mai se’ls hi dona la importància que tenen, si més no a casa nostra. A Rússia i als principals països de tradició musical, evidentment, això no passa. Aquí són tingudes per obres circumstancials, i programar-les sembla que representi un gran esforç. Si voleu lleguir-ho tot, feu clic AQUÍ!

Més a sota trobareu la versió que recomana el Jordi Cervelló, interpretada per Maxim Vengerov, la London Symphony Orchestra i Mstislav Rostropóvitx.

Podeu descarregar-vos aquest treball des d’aquest enllaç.