Arturo Toscanini

Un director? Arturo Toscanini. Aquesta és la resposta de la majoria de gent. Tot i que va ser un personatge difícil, rabiós, que només l’importava la seva feina, que fugia de les lloancesi que només pensava en la seva orquestra. El seu nom ha quedat com un símbol. Un director? Arturo Toscanini.

Des de petit que tinc ficada al cap l’entrada que fa de la Cinquena Simfonia de Beethoven. Quan sento l’inici penso en ell de seguida i quan penso en Toscanini, em ve al cap immediatament la famosa entrada de la simfonia.

L’aparició de Toscanini va trencar esquemes i va revolucionar la direcció orquestral, encara més que alguns dels seus predecessors. No solament va abolir l’arbitrarietat i les fluctuacions exagerades dels tempi, sinó que també va eliminar els portamenti de les cordes en lligat. Volia que la música respirés i que el discurs fos intens i dúctil a la vegada. Volia que qualsevol partitura s’executés tal com estava escrita. Passar de la intensitat a la lleugeresa de la manera més natural i sense retencions gratuïtes. Abans de res, el discurs.

Ell va ser un bon violoncel·lista que actuava amb l’Orquestra de la Scala de Milà. Ja de jove tenia una enorme experiència del repertori operístic i va ser gràcies a Aïda que es va convertir en director. El 30 de juny de 1886, quan només tenia dinou anys, va haver de substituir urgentment el director que havia de dirigir l’òpera de Verdi a Rio de Janeiro. Va ser una mena de miracle i a partir d’aquest moment es va dedicar a la direcció. La seva especialitat era el repertori operístic, però coneixia igual de bé el simfònic. S’ha dit que podia dirigir de memòria més de seixanta òperes d’estils diferents. L’any 1908 va arribar a la Metropolitan Opera de Nova York, on va romandre set temporades (1908-1915). Va tornar de nou a aquesta ciutat passada la Primera Guerra Mundial i l’any 1926 dirigia per primera vegada la Filharmònica de Nova York. Va ser l’any 1928 quan es van fusionar la Filharmònica i la Simfònica de Nova York, i va ser designat director principal.

Com és sabut, Toscanini era un antifeixista total i, sobretot, un antinazi. Una actitud semblant a la del nostre Pau Casals. Després del 1931 es va negar dirigir a Itàlia, i a Bayreuth després del 1933. Tampoc volia col·laborar més amb Furtwängler ni amb altres que havien treballat per a Hitler. L’any 1937 va tornar de nou als Estats Units per dirigir la famosa NBC (National Broadcasting Company), creada expressament per a ell. Des d’aquell any i fins al 1954, quan ja tenia vuitanta-set anys, els concerts d’aquesta orquestra a mans de Toscanini eren la principal atracció musical de Nova York. El seu nom es va convertir en llegenda.

No acabo aquí ja que vull dir encara més coses d’aquest músic tan especial. Toscanini parlava molt en italià durant els assajos, molts d’ells convertits en autèntiques esbroncades. Hi havia dues paraules que repetia constantment, una era cantare i l’altra sostenere. Sempre volia que el discurs fos com un cant ininterromput. Volia arcades amples en les cordes i el so prolongat. Patia molt quan hi havia alguna imperfecció, un petit descuit podia desencadenar uns renecs descomunals. Està ple d’anècdotes sobre el seu comportament com a director. Hi ha vídeos on veiem a Toscanini dirigint i realment atrapen molt. N’hi ha un que il·lustra els seus esbroncs i porta per títol Toscanini mangia l’orchestra. Mentre s’enregistrava la seva cridòria, ell no sabia que els micròfons estaven oberts. Els enginyers de so de la Victor els hi van deixar expressament. Toscanini tenia una plantilla de luxe i volia que cadascun d’ells donés el màxim de sí. Volia escoltar «totes les notes». Pensava només en el so. Va quedar tip dient: «Guarda il suonol». I sobretot tenia especial mania als contrabaixistes, que els deia contínuament: «Sembla que arrossegueu un carro». Toscanini, que com he dit, se’l pot veure dirigint en diversos vídeos, dirigia fent moviments més aviat circulars, mentre la mà esquerra la premia sovint al cor.

Cal dir, per acabar, que Toscanini era un home modest, absolutament sincer i mai va buscar la publicitat.

Arturo Toscanini dirigint la NBC Symphony Orchestra l’any 1944 (Photo by Fox Photos/Hulton Archive/Getty Images)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s