El gran violinista Santiago Cervera

Santiago Cervera

Aquest article el vull dedicar al violinista Santiago Cervera, amic meu de quan erem jovenets i un violinista excepcional. Va morir el 14 de gener de l’any 1999. Havia nascut el 18 de maig de 1938 i va ser durant 28 anys membre de la Filharmònica de Berlín.

Coneixia a tota la seva família des dels anys 50. Provenien de València. Es varen instal.lar en un immoble proper al nostre, al Passeig de la Bonanova, i vàrem tenir una estreta relació, fins que l’any 1965 es va instal·lar a Alemanya. El Santi era un superdotat i jo admirava la seva tenacitat, l’eficàcia en l’estudi i la manera d’afrontar tant les obres de repertori com els estudis en general. Tot ho feia amb una lentitud impròpia en un nen d’11 o 12 anys. A Barcelona va ser deixeble de Joan Massià, tot i que recordo que ell feia el que creia millor, tant si s’adaptava com si no al que li aconsellava el seu mestre. Era sens dubte un tipus rebel i amb una personalitat un xic especial degut a una educació més aviat insòlita que havia rebut. Ni ell ni cap dels germans havien anat a la escola. Aquesta decisió que varen prendre els pares obeïa al fet que els seus fills tinguessin temps suficient per a l’estudi de la música. Els pares van ser els qui es van ocupar dels seus estudis en general.

Vaig passar moltes hores a casa dels Cervera però vaig tenir més relació amb el pare – el senyor Santiago Cervera – que amb el Santi i els seus dos germans. Amb el pare ens unia la passió pels violins antics. Sempre recordaré quan un cop, l’any 1957, el senyor Cervera em va trucar un matí, molt d’hora, i em va dir: “Jordi, hauries de venir d’immediat, i veuràs…“. Vaig anar-hi tot seguit per veure què passava i em va ensenyar un violí fantàstic que va adquirir a Valladolid, el dia abans de trucar-me. Era un Jean Baptiste Vuillaume (còpia Stradivari), ni més ni menys, el més gran constructor francès. L’havia comprat per 40.000 pessetes, un preu realment excepcional. El vaig contemplar i realment em va impressionar. Aquest seria el violí del Santi per sempre. Va ser a partir d’aquella troballa que el senyor Cervera -acompanyat sempre per la seva dona, la simpàtica Ramona, que era una aristòcrata valenciana que també havia tocat el violí-, va començar a voltar per tota Espanya buscant violins a tot arreu. Efectivament, amb uns deu anys va arribar a tenir una notable col·lecció, on hi havia instruments que semblaven bons. Dic semblaven perquè les falsificacions són freqüents en aquest camp. A Cervera, també li agradaven els violins actuals i m’agrada recordar un viatge en cotxe que vam fer a Niça, per adquirir un violí per cadascú d’un famós luthier que es deia Pierre Gaggini, un home molt cordial i molt reconegut, especialment a França.

Tornant al Santi, ja als 16 anys dominava el repertori més difícil i se sabia de memòria les tres Sonates i Partites per a violí sol de Bach, que un cop va interpretar a l’Església de Pompeia de Barcelona. A la capital catalana havia fet diversos recitals. El 1957 va interpretar el Concert per a violí i orquestra en Re Major de Paganini a Copenhaguen, amb l’orquestra d’aquella ciutat. També va rebre consells del violinista Sandor Vegh, i va anar a Prada de Conflent per tocar davant de Pau Casals. Més endavant el van contractar com a konzertmaster a la Rheininsches Kammerorchester de Colònia i, finalment, el 1968 va ingressar a la Filharmònica de Berlín. Era l’època de Karajan. Allà va ser molt apreciat per tota l’orquestra, que no van dubtar a dedicar-li un concert especial, titulat In memoriam Santiago Cervera, del qual adjunto un parell d’imatges del programa de mà.

Berliner - Menuhin 1

Berliner - Menuhin 2Recordo perfectament al Santi d’aquells anys de joventut. Era molt espontani, molt bo i sincer, a més d’un geni, a l’hora de resoldre els passatges més intricats. No era gens partidari del repetir per repetir, sinó que preferia pensar una solució idònia, tasca aquesta difícil en una persona jove, dotada, però, d’una gran intuïció.

No vull parlar de la seva vida familiar a Alemanya. Es va casar amb una alemanya i crec que va tenir dos fills, però desconec com era la seva vida en família. Només sabia que la seva vida anava a pitjor, i que va haver d’abandonar l’orquestra. He sentit alguns comentaris sobre el seu deteriorament psíquic i moral, que naturalment no són de la meva incumbència. Sí que puc dir que es va perdre un violinista irrepetible.

Jordi Cervelló

EL GRAN VIOLINISTA SANTIAGO CERVERA

Este artículo lo quiero dedicar al violinista Santiago Cervera, amigo mío de cuando éramos jovencitos y un violinista excepcional. Murió el 14 de enero de 1999. Había nacido el 18 de mayo de 1938 y fue durante 28 años miembro de la Orquesta Filarmónica de Berlín.

Conocí a toda su familia en los años 50. Procedían de Valencia. En Barcelona se instalaron en un inmueble cercano al nuestro, en el mismo Paseo de la Bonanova. Tuvimos una estrecha relación sobre todo hasta el año 1965, que es cuando Santi se afincó en Alemania. Santi era un superdotado y yo lo admiraba por su tenacidad, su eficacia en el estudio y la manera de afrontar tanto las obras de repertorio como los estudios en general. Todo lo hacía con una lentitud impropia de un niño de más o menos 11 ó 12 años. En Barcelona estudió con el maestro Joan Massíà, aunque él hacía lo que más se adaptaba a su manera de entender la técnica violinística. Sin duda, un caso anormal pero fue así. Santi era un chico rebelde con una personalidad fuera de lo común, debido posiblemente a una educación muy singular recibida por los padres. Nunca mandaron a sus hijos a la escuela con la finalidad de que tuvieran tiempo sobrado para dedicarse a la música. Ellos mismos se ocuparon de sus estudios en general. 

Pasé muchas horas en casa de los Cervera. Curiosamente tuve más relación con el padre de Santi, que también se llamaba Santiago, que con sus hijos, incluyendo a Santi. Con el señor Cervera me unía la pasión que ambos sentíamos hacia los violines antiguos. Siempre recordaré cuando una vez, en el año 1957, en que me llamó una mañana por teléfono para decirme: “Jordi, ven enseguida a casa que quiero enseñarte algo…”. Fui a toda prisa para ver que era lo que quería mostrarme. Abrió un estuche viejo y apareció un precioso violín de Jean Baptiste Vuillaume (copia Stradivari), el mejor constructor de violines francés, que acababa de adquirir en Valladolid por 40.000 pesetas, un precio realmente excepcional para un instrumento tan bueno y apreciado. Me impresionó mucho verlo y naturalmente sería el violín que Santi utilizaría a partir de este momento. Y fue a partir de aquel hallazgo que el senyor Cervera -acompañado siempre por su mujer, la simpática Ramona, que era de una familia aristocrática valenciana y que tambié había sido violinista-, comenzó a recorrer prácticamente toda España buscando violines antiguos, en cualquier lugar de la península. Efectivamente, en unos diez años llegó a tener una colección en la que habían instrumentos de gran apariencia, posiblemente italianos, aunque faltaba saber si eran o no auténticos. También le gustaban los violines actuales y en aquellos años recuerdo como si fuera hoy el día en que con el senyor Cervera hicimos un viaje a Niza para comprar dos violines al luthier francés de origen italiano Pierre Gaggini.

Volviendo a Santi, a los 16 años dominaba el repertorio más difícil para violín, ya fuera solo o con acompañamiento: se sabía de memoria las tres ‘Sonatas y Partitas’ de Bach, que interpretó en concierto en la Iglesia de Pompeya de Barcelona. Y en su misma ciudad realizó varios recitales que causaron impacto. En 1957 interpretó el ‘Concierto en Re Mayor para violín y orquesta’ de Paganini en Copenhage. Recibió consejos del violinista Sandor Vegh, especialmente sobre Bach, y también de Pau Casals en Prada. Más adelante fue nombrado Konzertmaster de la Rheininsches Kammerorchester de Colonia y en el año 1968 ingresaría en la Filarmónica de Berlín, en la época de Karajan. Allí fue muy apreciado por toda la orquesta, que no dudó en dedicarle un concierto especial bajo el título de “In memoriam Santiago Cervera”. Un poco más arriba hay un par de imágenes del programa de mano. 

Mi recuerdo de Santi es el de una persona espontánea, buena, sincera y yo diría que genial, por su innata facilidad en resolver cualquier escollo y encontrar la manera de superarlo. Era muy inquieto pero descubrió que la paciencia era el arma principal para conseguir dominar los pasajes más intrincados. No repetir por repetir sino pensar en la solución idónea, tarea más que difícil en una persona joven pero de una gran intuición.

No hablaré de su vida familiar en Alemania, porquè ignoro como era. Se casó con una alemana y creo tuvo dos hijos. Sólo supe que su vida iba a peor y que tuvo que abandonar la orquesta. He oído distintos comentarios sobre su deterioro psíquico-moral que naturalmente no son de mi incumbencia. Sólo sé que se perdió un violinista irrepetible.

Jordi Cervelló

6 pensaments sobre “El gran violinista Santiago Cervera

  1. Thank You, Mr. Cervelló for your article,
    I am one of his two two sons. Unfortuatelly, I am not able to write in Catalan language, since i’ve never learned it properly.
    My brother Alexander and me are great- and thankful for the thoughts and facts which you have mentioned concerning our father.
    Unfortunately, not all facts were correctly, so I ask you to respond in english language, as I want to correct a few things you wrote.

  2. Lo conocí en Madrid en noviembre de 1988, siendo dirigido por Lorin Maazel, y en diciembre de ese mismo año, en Berlín, por von Karajan; y en 1993, y también en Berlin, por Claudio Abbado. Me honró con su amistad, ofreciéndome su casa y permitiéndome compartir vivencias con él. No descubro nada al decir que fue un gran músico porque es comúnmente aceptado, pero si quiero, en honor a la verdad, destacar que fue una excelente persona dispuesta siempre a ayudar al débil y al menesteroso. Doy fe de haber presenciado en el gestos de nobleza hacia personas necesitadas que harían palidecer a mas de uno. Desgraciadamente en el terreno familiar fue desdichado y esa circunstancia marcó sus últimos años de vida. Descanse en paz Santiago, y que el Señor todopoderoso lo tenga en su gloria eternamente. Lo merece.

  3. Soc Paco Baixauli Soria un aficionat a la mússica de Benetússer, el poble de naiximent del mestre Santiago Cervera i tinc un jove mússic amic de Benetússer que acaba de vindre de l’orquesta simfònica de Berlin con a becàri i se na adonat que hi habia un altre mússic de Benetússer a l’orquesta simfónica de Berlin, la qual cossa ens a interessat, ja que no teníem noticia.

    Ens agradaria tenir noticies d’aquell mestre violinista que vostes tant reconeixen per a fer.li un reconeiximent al seu poble de naiximent, si cal i, i tant decsoneguda al seu poble i poder investiguar la seva trallect`oria musical.

    Una abraçada d’un amic de la mússica.

  4. Hola mestre Jordi Cervello i altres,
    fa uns anys tocant a la Filarmonica Txeca, el director Pinchas Steinberg, va contar una anecdota de quan Pinchas era membre de la Fil. de Berlin i el protagonista d aquella anecdota era Santiago. De seguida em vaig posar en contacte amb Jordi Cervello a qui vaig entrevistar a Barcelona , estant de gira amb la decena de Mahler amb la Czech fil. He parlat amb molts musics que el van coneixer (el trompista Radek Baborak entre ells) i les anecdotes i histories son impressionants. S hauria de posar una placa a Berlin on esta enterrat! Al cementiri de Wilmersdorf tambe hi ha enterrat un grandissim violinista txec Karel Halíř (1859-1909) que va estrenar el concert de Sibelius i que tampoc te placa! Fare el possible per a que a Berlin se sapiga qui va ser Santiago Cervera!
    Una abracada forta a tots desde Praga!

Deixa un comentari